El blog de Trespams

[ x ]

Faig servir les cookies de Google Analytics per al control de visites i estadístiques..
És una pardalada, però la llei diu que us he d'avisar, ja veus. Així que si visitau aquest blog donau-vos per informats o sortiu ara mateix i netejau les cookies del vostre navegador. Si continuau llegint, suposaré que ja us està bé. Si vols saber com llevar les cookies del teu navegador: aquí ho pots trobar

La peripècia de contractar

Avui toca una batalleta. No volia fer l'apunt per no contar les penes, però una piulada de Joan Collet i David Abril sobre que els hotelers illencs inverteixen 10.000 milions a Mèxic enlloc de fer-ho per aquí m'hi ha fet pensar.

La veritat és que quan veig el complicat que em resulta a mi, que sols estic al capdavant d'una empresa petitona que funciona gairebé com una cooperativa, fer qualsevol cosa que tingui que veure mínimament amb l'administració, no vull pensar el que deu passar algú que vulgui fer una inversió que suposi moure paperassa a dojo. No vull entrar en casos de il·legalitats ni en les consideracions, que hi han de ser, de protecció del territori. Sols pens en tot el que costa poder obrir un nou negoci, o contractar encara que sigui un simple becari a la universitat. Des d'aquest punt de vista entenc perfectament que la gent cerqui llocs on la seva capacitat d'inversió no es vegi esvaïda per la burocràcia sense fi.

Per defecte l'administració pública ens considera a tots defraudadors, lladres i malversadors. Curiosament els casos de corrupció que hem viscut darrerament venen a demostrar aquella dita de que "piensa el ladrón que todos son de su condición" i això explica el perquè es fan algunes lleis i es posen tota mena d'entrebancs. Amb això i lo de "feta la llei feta la trampa" pens que podem entendre perfectament perquè tenim tanta burocràcia i perquè això no serveix per aturar la corrupció, que sovint té a la pròpia administració com a primera causa.

Però com sempre m'estic enfilant, el que us volia contar és una anècdota, la meva peripècia en la contractació d'un becari per a la nostra empresa.

Tot començà quan un client em va demanar si coneixia algun administratiu, LADE o semblant per contractar-ho en plantilla. Me moc per altres mons, jo, però ho vaig demanar per casa. Resulta que un cosí de la meva dóna estudia LADE i jo no ho recordava. Es un al·lot que conec fa molts anys, pràcticament des de que va néixer i el considero de total confiança així que no em sap greu recomanar-lo. Però vet aquí que encara no ha acabat i abans de dedicar-se de ple al fer feina vol acabar primer la carrera (amb bon criteri, he d'afegir).

Doncs descartat per al meu client. Però xerrant amb ell vaig veure que potser a mi sí que m'aniria bé i podríem anar cap a una relació win-win amb el cosí i l'empresa. Nosaltres tenim algú que ens podrà donar una mà i ell aprèn com funciona una empresa tecnològica, agafa experiència real de feina i amb un poc de sort li pot convalidar les pràctiques. Pens que entre 12-15 hores per setmana seran suficients, horari flexible per poder anar a classe i bon ambient a la feina.

Dit i fet. És hora de posar-se amb contacte amb el DOIB. Vaig a la plana i no record la clau (fa un any des del darrer becari, que ara està amb nosaltres, per cert). Vaig a recuperar la clau, i no, no funciona el procediment.

Envio correu a suport del DOIP i me donen una nova clau. Aquesta vegada va al keepassx. Els dic que tenc la persona que m'interessa, però encara així les passes són:

  1. He de posar l'oferta i completar-la
  2. La persona interessada ha de donar-se d'alta al DOIP
  3. Jo després l'he de seleccionar

A la plana una vegada has posat l'oferta no pots canviar res, així que en cas d'errada a crear una nova oferta. Tampoc pots tancar una oferta ja feta.

Bé, doncs ja hi som. Tot això després d'uns tres o quatre correus amb el DOIP per la gestió, veure com ho hem de fer, etc.

Un grapat de correus més per confirmar que el candidat està seleccionat, comencen els tràmits de signar el conveni. Paper que el candidat m'ha de dur i que signam per triplicat i que se n'ha de tornar a la UIB per a que a la seva vegada ho signin, ho signi el tutor/a i m'ho tornin.

Quan llegeixo el conveni veig que "l'empresa ha de donar d'alta el becari a la seguretat social". Uep! Això és nou. Però bé, no vendrà d'aquí. Després de tot nosaltres sempre hem procurat fer les coses bé, tant en la part de feina com amb la part administrativa. Tanmateix no pot ser molt complicat, pens. Així que sign i després ja telefonaré a la gestoria per a que m'ho mirin.

Telefonada a la gestoria: l'han de donar d'alta a la seguretat social, efectivament i això suposa una despesa d'uns 60 €, més les despeses de la gestoria, uns 60 € més, més una despesa mensual d'uns 50 € ja que l'alta suposa forçosament una nòmina d'import zero ja que al becari se li pagarà contra una mena de factura o beca que té una retenció d'un 2% i no és realment una nòmina i a més s'han de presentar els papers cada mes. Se'm queda la cara de pardal, i encara em queda el cost del DOIP per "les gestions".

Telefonada al DOIP per confirmar el tema de l'alta. Donc sí és així, i a més, en el cas que el becari hagés fet feina a l'estiu i li tocàs dret a prestació el perdria. Així estan les coses.

Amb la tonteria duc potser un dia perdut darrera converses, contestar e-mails i emplenar formularis, però la cosa encara pot anar a pitjor.

La gestoria m'ha enviat el que necessito signar: T6 i T7 que han de ser originals i per tant m'obligarà a anar a entregar-los en persona, designació del gestor com a graduat social per a que pugui fer la tramitació en el meu lloc, contracte de prestació de serveis laborals, copia del meu DNI, còpia del DNI del becari, còpia signada del conveni de la UIB, certificat tributari de l'IAE i finalment compta on s'han de domiciliar els rebuts de la Seguretat Social.

El més divertit és que el certificat de la UIB encara torbarà, ja que ho ha de signar la UIB i el tutor. Tanmateix la idea era començar al gener i m'hi vaig posar en temps, ja que els tràmits començaren el 23 d'octubre. Veritat que és divertit?

Vull tenir un becari, formar-lo, pagar una compensació digne per la feina que farà i aquí les energies i el temps se n'han anat darrera la paperassa i encara no ho tinc solucionat. Per contra gairebé un terç del pressupost que tenia no anirà al becari, sinó a l'administració i a la gestoria. No vull sumar-li el temps que jo mateix he dedicat a tot això, (el cost de l'equipament informàtic ja ho donava per fet), me fa por fer els càlculs.

En Martin Varsavsky ja va dir fa molt de temps que el problema real no és que sigui més o manco fàcil despatxar gens, el problema és que és realment fotut contractar-ne i més quan ets una empresa jove i amb pocs recursos.

Sé que és anecdòtic, però pens que si fer una cosa tan simple duu tanta feina, què no deu suposar obrir un negoci tan complex com un hotel, o fer una obra de remodelació o muntar una empresa complexa. A mi se m'han llevat les ganes de tenir altre becari, us ho asseguro.

I sabeu què és el pitjor, que encara que procur fer-ho tot bé, on fins i tot les factures que fem i rebem estan sota control de versions, que no fem res en negre i que pagam els nostres deutes amb proveïdors i administració puntualment, res me lleva la sensació de que el dia que sigui l'administració, com a "presumpte delinqüent que som" em pot fer ballar com vulgui canviant una norma, interpretant una llei d'una manera diferent de la que ho fa el meu gestor, traient-se de la mànega unes noves regles de joc... La darrera circular que he rebut en relació a criteri de caixa de l'IVA venia a dir que millor no t'hi acullis perquè complica molt la teva comptabilitat i a més li compliques la vida als teus clients. Fantàstic!

No sé la raó última de perquè els hotelers inverteixen 10.000 milions a Mèxic i no aquí. Hi haurà que digui que es pura especulació, que si explotadors, ... Potser alguna cosa hi ha, però jo, al meu raconet veig totes les complicacions que tinc, el difícil que resulta fer coses i em deman si per aquests grans empresaris la cosa no serà encara pitjor.

Consider que som una empresa responsable, complidora, que ho intenta fer el millor que sap i amb una forta consciència social i del bé comú. Segur que no som els únics. Segur que hi ha una manera de gestionar els administrats que no els faci presumptes culpables.

Potser ens ho hauríem de fer mirar.

blog comments powered by Disqus
<<<<<<< main/templates/puput/base.html ======= >>>>>>> main/templates/puput/base.html