El blog de Trespams

[ x ]

Faig servir les cookies de Google Analytics per al control de visites i estadístiques..
És una pardalada, però la llei diu que us he d'avisar, ja veus. Així que si visitau aquest blog donau-vos per informats o sortiu ara mateix i netejau les cookies del vostre navegador. Si continuau llegint, suposaré que ja us està bé. Si vols saber com llevar les cookies del teu navegador: aquí ho pots trobar

Recopilatori d'Abril

A més de llegir el llibre de Gabriel Ginebra als vespres, aquests darrers dies han estat prou interessant. Tant que m'agradaria compartir amb la gent que llegeix aquest blog un parell d'històries i reflexions que m'han passat aquests darrers dies. El títol del l'apunt potser no és del tot exacte, però no sé com anomenar aquest calaix de sastre. És en aquests casos on es veu perfectament el concepte de blog personal :)

Feina comercial

La primera història entronca en el que és el funcionament diari de l'empresa. Un client de Madrid ens demana un pressupost per a una aplicació web. És un empresa gran i vol que hi anem a presentar-nos. Té bones referències nostres però ens vol conèixer personalment.

No hi tenc cap problema amb que un client ens vulgui conèixer, la nostra oficina està sempre oberta i la cafetera engegada. Però vol que anem a Madrid en pocs dies de marge. Es pot arreglar, li dic, però ens haurà d'enviar els bitllets.

Això deixà el client descol·locat. Diu que això no ho fan, que són els possibles proveïdors que es paguen el viatge per anar a veure'ls. Li explicam que nosaltres no funcionam així i al final la reunió es fa per videoconferència.

Sé que això és una pràctica habitual, però el que em sorprèn és que alguna gent no sia conscient de que al final el que estarà pagant en el seu projecte no serà sols el cost de desenvolupament i direcció de projecte, sinó també el cost dels comercials engominats que l'aniran a veure. I el que és pitjor, estarà pagant el cos no seu, sinó el cost proporcional de totes aquestes visites comercials que s'han fet, s'han pagat i que no han resultat en una feina. En poques paraules, estaran pagant molt més doblers per a un desenvolupament sols per fet que a algú li agradi sentir-se afalagat o important.

Sé que la feina comercial és important, però la nostra màxima ha estat sempre mantenir un nivell de despesa supèrflua mínima i per tant no carregar els pressuposts amb la despesa extra que suposa tenir una munió de comercials l'objectiu del qual no és més que fer la pilota als possibles clientes i que moltes vegades no saben el que venen.

Curiosament pareix que el potencial client, que normalment no pagarà la feina amb els seus propis doblers, necessita d'aquesta cerimònia, no essent conscient de que tot això ha de sortir forçosament dels projectes que farà l'empresa que està avaluant.

Potser també som atípics amb aquest aspecte, però em resisteixo a aquestes coses i trob que si la relació comercial ha de ser duradora aquesta no es pot basar en "te faig la pilota i així em compraràs". Si jo he de perdre tot un dia per anar a veure't al manco hem de compartir despeses, ja que per mi no és just haver de carregar aquests costs damunt els projectes d'un altre client.

De la mateix manera quan un pressupost veig que ha de dur dies de feina i a vegades setmanes o mesos, no ens podem deixar enlluernar pel possible guany futur. Si un vol un pressupost anàlisi d'aquesta mena l'ha de pagar, de la mateixa manera que paga els plànols d'un arquitecte. En cas contrari estaríem novament carregant molts costs contra els projectes que sí es fan.

Òbviament a l'hora de calcular el cost per hora que s'ha de carregar per la feina s'ha de tenir en compte que sempre hi haurà un cost comercial, com hi ha un cost per la gestió de l'empresa o el cost associat per la direcció. Però per ser justs crec que tot allò que ultrapassi el que és raonable s'ho hauria de pagar el que ho demana.

Segur amb aquesta mentalitat no arribarem mai a tenir un Ferrari a la porta, però segur què hi farem...!

Festa d'Habitissimo

El divendres vaig anar a la festa d'Habitissimo. M'agrada veure com un equip de gent com aquest creix i li van bé les coses. Ja fan quatre anys i han pogut créixer a un ritme fantàstic, i a la mateixa vegada mantenir l'esperit viu, inquiet i innovador no és fàcil i aquesta gent ho està aconseguint. Estic molt content per ells i sempre és un plaer poder converçar amb Jordi i Martin. A més la festa va servir per poder saludar a amics com Hugo o Suki. Amb Suki un poc més i feim les tantes cotorrejant.

Empreses com Habitissimo per mi sí que representen el que hauria de ser una empresa en el Parc Bit. Supòs que no és tan cool com fer-se una foto davant el logo de Microsoft pels polítics, però sí que us puc assegurar que estan fent molt més pel teixit empresarial de la nostra illa que els altres. Potser si algun dia ens n'adonam tots d'això es podrà invertir realment en el que dona feina i és una alternativa real al monocultiu turístic.

Antibes

La gent d'ACREW va organitzar un event a Antibes d'allò més sonat, i ja sabeu com va això. S'han de crear noves planes per l'ocasió, mirar de tenir noves característiques llests, i fins i tot un canvi d'imatge i de tot el procés de registre.

Van ser dies intensos de programació, però el resultat s'ho paga. Molt bona acollida de l'aplicació, molts usuaris nous i una startup que creix. No sé si arribarà als nivells d'Habitissimo, però la veritat és que per l'esforç que hi està posant la gent d'ACREW s'ho mereixen.

La resta és més o manco el dia a dia. Pareix que ens estam especialitzant en donar suport a emprenedors, tant gent que vol montar el seu negoci per primera vegada com empreses que volen donar el pas cap a Internet, i això m'agrada molt. És un tipus de client fantàstic i s'estableix una relació de complicitat molt bona.

No ho sé, a vegades tenc la sensació que podríem guanyar més organitzant-nos com a una empresa clàssica de desenvolupament, amb comercials engominats especialitzats en vendre vehicles de dues rodes, però segur que no ens ho passaríem tant bé.

Un dels lemes que més m'agraden de Python, el llenguatge que hem triat per al desenvolupament es "Life is short, use Python", per què no aplicar-ho també a la feina diària?

blog comments powered by Disqus