El Blog de Trespams

En el darreres setmanes hi ha força enrenou a la xarxa referent al món informàtic: web multimilionàries que algú diu que faria per 500 €, queixes constants del sous o no sous. Fins i tot en David Bonilla a la seva llista diària se'n fa ressò, dient que en molts de casos és una estratègia per aixecar polseguera i aconseguir enllaços i posicionament. En alguns dels darreres apunts que he llegit no us diré que no, ja que en la discussió fins hi tot hi havia EL TROLL, que no va ser moderat en camp moment pel propietari del blog que havia iniciat la polèmica. Potser sí que en Bonilla té raó.

Això de totes maneres ve molt de passada amb el que volia parlar avui, que és del tema becaris. Fins ara a la nostra empresa hem tingut dos becaris: Juan, un amic de fa anys que feia un curs i cercava una empresa "seriosa" en la que realment pogués aprendre alguna cosa a la seva cinquantena d'anys i en Pau, becarium infinitum com ell mateix se defineix, que està amb nosaltres com a becari mentre acaba el projecte de final de carrera.

Agafar un becari per mi és una responsabilitat gran. No és algú que t'ha de fer els cafès o fer fotocòpies, o a qui i pots encarregar les tasques que ningú vol fer. Un becari fa una feina per l'empresa a canvi d'una supervisió i un aprenentatge.

L'empresa es pot aprofitar dels més baixos del becari en les cotitzacions socials (zero de fet) i a canvi d'això ha de donar al becari una formació laboral que potser li manca quan ve des del món acadèmic. Per mi això implica assignar-lo inicialment a un projecte intern o sense risc ni plaç d'entrega, poder supervisar el codi que s'escriu, corregir-ne els errors i estar disposat a contestar totes les preguntes que es facin.

Conforme el coneixements van augmentant la supervisió ja no fa falta que sigui tan a nivell micro i es pot anar assignat a aquesta persona a projectes amb més grau de responsabilitat. Sols amb aquesta progressió obtindrà la formació adequada, ja que si al llarg de la beca no pot integrar-se a un projecte normal, voldrà dir que l'etapa d'aprenentatge inicial no ha estat prou bona. Integrar-se en un projecte amb risc i dates d'entrega vol dir poder viure el dia a dia d'un projecte real, amb errors que s'han de corregir, amb codi que s'ha de mantenir, col·laborant amb altres programadors i entrant dins la dinàmica habitual de l'empresa.

Com podeu veure ser un becari a APSL no és cap bicoca, implica molta feina tant pel propi becari com per l'empresa. I trob que és així com ha de ser. El becari ha de ser rendible per l'empresa després de la inversió que fa aquesta en la seva formació, però aquesta inversió hi ha de ser sí o sí. Ser becari ho entenc com una responsabilitat de les dues parts.

Segurament per això ens hi miram tant a l'hora d'agafar-ne de becaris. Hem de tenir temps per dedicar-los i projectes adients on puguin aprendre. Sovint tenim ofertes d'empreses de formació que ens volen enviar gent, on fins i tot hi ha una subvenció de l'estat per tenir-los, oferint-los com a ma d'obra barata. No gràcies!

Si el becari acabarà essent rendible per a l'empresa el becari ha de cobrar i el sou ha de ser adient amb la seva formació, amb els resultats que s'esperen i tenir en compte també el cost de la formació interna que rebrà. Curiosament al nostre país si vols pagar un sou decent a un becari pots tenir problemes (així ens ho va dir la gestoria) ja que es pot considerar que no és una relació d'aprenentatge sinó una relació laboral. En canvi, si a un becari no li pagues res, el tens putejat fen feina que no vol ningú i no en fas el seguiment i la tutorització, doncs no passa res, és el que tothom espera.

Doncs a fer punyetes el que tothom espera! Personalment seguiré amb aquestes idees, i amb la idea que un becari format a APSL és una inversió de futur tant per ell com per a la pròpia empresa, ja que en cas de que la feina creixi, qui millor que incorporar-se a ella que algú que ja sap de primera mà com funciona?

Un becari a més significa sang nova, un punt de vista diferent respecte de com es fan les coses. Sols el fet de tenir que explicar-les a algú ja fa que et puguis replantejar si allò que estàs fent té sentit, si hi ha maneres de fer-lo millor. I també és una oportunitat d'aprendre. Amb Pau, per exemple, una part del grup d'APSL va passar a sistemes d'escriptori Linux basat amb Tiles i fins i tot em vaig deixar convèncer per tenir una Debian unstable al portàtil.

Potser quan aquesta manera de fer les coses sigui la norma i no l'excepció el nostre sector començarà a canviar. Sempre he trobat que per intentar canviar les coses el millor que es pot fer és practicar amb l'exemple. Jo vull tenir becaris que s'enorgulleixin de poder dir que començaren a l'empresa des de becaris o que si per les raons que siguin ja fan feina a APSL puguin posar-lo ben gran al seu currículum.