El blog de Trespams

[ x ]

Faig servir les cookies de Google Analytics per al control de visites i estadístiques..
És una pardalada, però la llei diu que us he d'avisar, ja veus. Així que si visitau aquest blog donau-vos per informats o sortiu ara mateix i netejau les cookies del vostre navegador. Si continuau llegint, suposaré que ja us està bé. Si vols saber com llevar les cookies del teu navegador: aquí ho pots trobar

Afinant el pressupost

Ja som a un punt on hem decidit que hem de fer el pressupost, l'hem fet i hem fet les nostres primeres estimacions.

L'estimació del pressupost ens haurà donat un nombre, el significat del qual dependrà de la metodologia d'estimació utilitzada, però que finalment haurem de convertir en hores-home i aquestes hores home en una quantitat monetària.

Podria parèixer que amb això s'acaba tot, però si ens aturam aquí ens trobarem que les nostres estimacions estan força lluny de la realitat.

A més de la feina bàsica de programació s'han de tenir en compta tot una conjunt de factors que afecten a l'hora d'entregar el pressupost final, tant en temps com en doblers.

El temps mínim i el temps òptim

Tots coneixeu l'acudit que encara que una dona pugui donar a llum un nadó en nou mesos, nou dones no el fan en un mes. En tot projecte informàtic hi ha un temps mínim d'entrega, que depèn tant de l'equip de desenvolupament, com del propi client o de qui ha d'anar resolent dubtes i subministrament continguts.

El temps mínim sovint coincideix amb el cost màxim. Vull dir, per assolir aquest temps mínim l'equip ha de ser més gran (fins a un màxim) i això implica més tasques de coordinació i una menor optimització de recursos. La velocitat de desenvolupament no és proporcional el nombre de programadors, sinó que arriba un moment que per mols programadors que posem el projecte no avança més ràpid, sinó que fins i tot pot endarrerir-se.

Així doncs en el nostre projecte hem d'establir quin és el temps mínim que podem tenir, amb el nombre de programadors màxim i el temps òptim en costs, que és aquell que permet entregar el projecte més tard, però amb un cost de programació menor.

A partir d'aquestes dues escales hem de saber quines són les necessitats del client i si encaixen en els temps prevists. El pressupost, per tant es veu afectat també pel requeriment d'entrega.

La direcció del projecte

En un projecte gran m'agrada fer visible la feina de direcció i de coordinació del projecte, i encara que potser sigui poc comercial posar una quantitat per la direcció de projecte trob que hi ha de ser. D'aquesta manera tothom és conscient que al llarg de la vida del projecte hi ha d'haver reunions internes i reunions amb el client, i que aquestes estan contemplades dins la tasca com a una activitat més.

En projectes petits aquesta tasca pot significar un 10% del total del projecte, en projectes més grans pot arribar perfectament a un 25%. Així que no considerar aquest factor ens pot dur a una desviació del pressupost molt difícil de superar.

El nombre final que s'ha de considerar dins la direcció del projecte també té molt a veure amb l'estabilitat dels requeriments. Si el projecte té unes fites molt clares, les necessitats de reunions per anar aclarint els punts són molt més curtes i profitoses que en les de projectes on les fites són més difuses.

Altres costs associats al projecte

A més dels costs que tenim en feina de programació hem de pensar que a més tenim tota una sèrie de costs que s'han de repercutir d'una manera o altra en el projecte. Sovint aquests costs ja es consideren dins el preu-hora aplicat a l'hora de donar l'import final, però hi ha projectes que tenen els seus propis costs que s'han d'avaluar.

Dins els costs normal tenim:

  • Cost de local: lloguer, llum, telèfon, Internet, assegurances.
  • Material d'oficina
  • Amortització de l'equip informàtic
  • Despeses de gestoria i administració
  • Despeses financeres

La majoria podem considerar-les com a despeses fixes i posar-les dins el cost-hora, però hi ha casos en que el projecte es molt gran i per exemple el tema de les despeses financeres pot ser molt important. És una de les raons del perquè els projectes públics solen costar molt més: el proveïdor ha de tenir en compte que haurà de fer front a moltes despeses que sols cobrarà al cap d'anys (si hi ha sort), això genera una despesa financera que s'ha d'avaluar i imputar al projecte.

Suposem que tenim un projecte que requereix que agafem més gent. Dins aquests projecte s'ha de considerar també la despesa que representa la selecció de personal, l'amortització del nou equip que necessitarà i el període de formació.

Quan més gran és el projecte més coses hem de tenir en compte si volem donar una aproximació en costs i temps el més acurada possible. Mirar al futur és complicat, cert, i pensau sempre que sols és una aproximació.

blog comments powered by Disqus
<<<<<<< main/templates/puput/base.html ======= >>>>>>> main/templates/puput/base.html