El blog de Trespams

[ x ]

Faig servir les cookies de Google Analytics per al control de visites i estadístiques..
És una pardalada, però la llei diu que us he d'avisar, ja veus. Així que si visitau aquest blog donau-vos per informats o sortiu ara mateix i netejau les cookies del vostre navegador. Si continuau llegint, suposaré que ja us està bé. Si vols saber com llevar les cookies del teu navegador: aquí ho pots trobar

Quan i com pressupostar

Abans d'entrar en matèria i fer càlculs hi ha un requisit previ, que és saber què és pot pressupostar i que no. I com diu Jordi a un comentari de l'apunt anterior, sovint convé saber primer si convé fins i tot dedicar temps a fer el pressupost.

De vegades m'he trobat amb gent que demana un pressupost d'un projecte sense tenir-ne clar l'abast o ben bé què demana. Tanmateix podria estar demanant què li costaria posar en òrbita un satèl·lit, amb la diferència que per això, com que ja s'ha fet es pot tenir una idea.

Sovint, i més en entorns d'emprenedoria i noves idees, se'ns demana que pressupostem un programa que no s'ha fet mai, del qual no se'n tenen referències, o l'abast del qual és tan gran que el pressupost sol necessita un pressupost.

Fa poc vaig tenir que dir a una persona que no li podia fer un pressupost. La seva llista de requeriments era un gràfic, no podia contar massa més, no sigui cosa que li pentinàs la idea (sic!) però que necessitava un pressupost el més acurat possible, encara que admetia que després hi podria haver un % de variació.

Què fas en un cas així? Doncs jo dir que no, que això no es pot pressupostar i que o hi ha més informació no no es pot fer res.

Així doncs, a l'hora de fer un pressupost el que necessitam és una informació el més acurada possible del projecte i del seu abast. Si el client no té clar que s'ha de fer, també ha de tenir clar que el pressupost sols pot ser una declaració d'intencions. No passa res, és perfectament assumible fer un pressupost orientatiu si el client té clar que la realitat pot diferir molt del que s'ha dit. L'experiència, però, és que el pressupost fixa un preu en la ment del qui el demana i si després el projecte es desvia molt hi ha problemes. El millor per mi és tenir al manco un mínim d'informació, si no es té, enlloc de tirar-se a la piscina, consider que és més ètic rebutjar fer el pressupost, ja que no hi ha cap garantia que tingui un mínim de fiabilitat.

Com pressupostar un projecte que no s'ha fet mai.

Suposem ara que ja tenim prou informació. Seguim amb el problema bàsic, que és que hem de pressupostar una cosa que no s'ha fet mai, que potser nosaltres no hem fet mai o bé que la tecnologia és tan nova que no hi ha cap referència o guia per la qual guiar-se.

Aquí la pregunta a fer-se és, qui assumeix el cost de la desviació si hi és? És una bona pregunta, veritat? Això condiciona el pressupost i el projecte. En projectes novetosos crec que no és el desenvolupador qui ha d'assumir aquests costs, ja que s'està posant sobre l'esquena del desenvolupador una responsabilitat que no li correspon, per tal de complir un pressupost o uns plaços que no tenen cap base.

Això no vol dir que no es pugui pressupostar, però com deia, s'ha de tenir molt clar que el pressupost és una referència i no un nombre tancat. Com a referència servirà per a que el client pugui fer-se una idea inicial de l'abast del projecte, però per ser justs el pressupost hauria d'anar a hores i/o fites. De manera que el risc tant del client com del programador es minimitzi. Del client perquè pot anar avaluant l'avanç del projecte i veure que paga conforme veu resultats. Pel programador o per que l'ha de pressupostar, perquè no es veu en l'obligació de tenir que fer una estimació a l'alça per tal de no agafar-se els dits.

Dit això, l'estimació que m'agrada és aquella en la qual hi ha alguna cosa que es pugui comptar. Vull dir, enlloc d'aixecar un dit a l'aire i dir "costarà tant", millor si ens aturam una estona i pensam com podem obtenir alguna cosa quantificable del projecte que ens permeti avaluar-lo, classificar-lo i extreure'n una primera estimació.

Si el client duu el disseny podem basar-nos en les pantalles, en el nombre d'interaccions, amb el nombre de casos d'ús, en el nombre de taules, en el nombre de missatges a mapejar. Sigui com sigui això ens ha de poder donar una idea de la complexitat del projecte i evitar donar una xifra basada en la nostra apreciació de si es fàcil, difícil o de l'estat d'ànim que tinguem aquell dia. Si es pot basar un pressupost en una mesura s'ha de fer, encara que ens dugui més temps, si no es pot basar en res, ens hem de plantejar si es tracta d'un pressupost d'aquells que convé no fer o bé si convé cobrar per fer l'anàlisi previ del projecte i a partir d'aquí tenir el pressupost.

Pressupostar feines semblants

La programació a mida té una cosa que la fa interessant que és que sempre hi ha variacions. Tot i això sovint ens podem trobar amb projectes que s'assemblen molt a projectes que ja hem realitzat.

En aquest cas ja tindrem dues vies d'estimació. Per una banda els càlculs que puguem fer i per altra la història del projecte semblant. De les dues coses segurament sortirà un pressupost molt més acurat que si sols ho fem d'una.

Si sols agafam com a referència el projecte anterior ens trobarem que no hem tingut en compte les variacions que potser no són tan mínimes com pensàvem,

Com deia abans el pressupost no ha de significar forçosament tancar tots i cada un dels detalls, però si el client que et demana un pressupost ho fa pensant que té un pla de negoci, que ha de saber de què ha de morir i per tant tampoc ho fa per caprici. Si optam per fer el pressupost pens que s'ha de fer de manera que la xifra que donem sia el més raonable possible.

Si no podem fer un pressupost explicar-ho, i explicar que es pot anar a hores fins que es pugui tenir una idea més clara de la feina que s'ha de fer i donar una estimació final.

Qui ha de fer el pressupost?

En altres contrades que fa un pressupost sol ser el comercial. Si anau a comprar un cotxe el pressupost us el farà el mateix comercial, en altres productes tangibles també. En la part de programari a mida, la cosa no està tan clara i sovint serà necessari i convenient que sia algú més proper a la feina qui pugui fer el pressupost.

Personalment crec que si es pot han de ser sempre la mateixa persona o el mateix grup de persones que facin els pressuposts. Per una banda es va guanyant experiència, però sobretot permet a cada un anar coneixent les desviacions que fa i anar compensant-les.

Quan és sempre la mateixa gent que fa un pressupost poden pensar que es seguiran sempre criteris semblants i això evita sorpreses a la llarga. En un món ideal tindríem més d'una persona fent un mateix pressupost i podríem discutir el perquè i arribar després a un pressupost consensuat. En projectes mitjans (que poden ser grans en una escala PIME), els recursos són limitats i per això l'especialització en fer pressuposts trob que és necessària i convenient.

Ens queden els càlculs

Molt bé ja tenim els primers càlculs fets, ara ja tenim una petita idea de per on van els tirs. Perfecte, doncs ara ens queda adaptar aquestes xifres a la nostra realitat.

Si no us he avorrit molt miraré de parlar-ne al proper apunt.

blog comments powered by Disqus
<<<<<<< main/templates/puput/base.html ======= >>>>>>> main/templates/puput/base.html