El Blog de Trespams

Aquestes festes nadalenques he aprofitat per llegir un poc. M'havien recomanat el llibre "The lean Startup", així que el vaig comprar per Amazon i encara que vaig començar a llegir-lo abans de festes vaig aprofitar la tranquilitat d'aquests dies per fer-li una bona llegida.

El llibre està força bé, però com que ja havia llegit el de "Lean development" doncs he trobat que molts conceptes són comuns i les històries bàsiques que fan referència a l'experiència de Toyota repetides. Però per la gent que tingueu curiositat per aquest concepte el Lean i no el vulgueu aplicar directament a la programació, doncs és un llibre força interessant.

Tanmateix el focus de llibre, tot i que farcit d'exemples per fer lo entenidor, gira entorn a un grapat de conceptes bàsics:

• Fugir de tot el que no sigui necessari per al negoci.
• Esbrinar el més aviat possible si el que feim és el que el client vol, llançant el mínim producte viable.
• Aplicar el mètode científic a les millores i experiments que fem. És a dir, mesurar el que serveix per a millorar el negoci i no el que serveix per a millorar els nostres egos.
• Arrel de tot això, no tenir por en canviar de direcció, de pivotar, si els resultats que tenim a partir dels nostres experiments així ho indiquen.
• Anar a cercar l'arrel del problema enlloc de cercar culpables.

Si ens hi fixam tot és com a molt lògic. Posar-ho sobre paper i llegir-ho, però ens obliga a reflexionar-hi. Quantes vegades estam desenvolupant un producte i afegint més i més característiques sense saber si tindrà o no èxit? En una empresa a la que vaig fer feina, teníem un producte llest per surtir, però els responsables de producte no volien sortir sense una característica molt determinada, el "así no salimos" es convertí en una frase mítica. Potser si haguessin llegit aquest llibre (o un de semblant) el producte hagués sortit dos anys abans i s'hagués guanyat un temps preciós a l'hora de saber si el que es volia fer era viable o no.

Personalment la metodologia Lean m'agrada molt. Estic molt acostumat a pensar d'aquesta manera, i això, us aviso, duu molts de problemes quan penses així a empreses on fer "les coses com sempre s'han fet" es converteix en l'objectiu fonamental. Una altra anècdota, fen una petita auditoria de processos em vaig trobar amb una gent que feien quatre còpies d'un document i les arxivava totes. Quan vaig demanar el perquè, la resposta fou la que us deia. Realment sols es necessitava l'original i la còpia, va costar però eliminar les tres còpies restants, amb la quantitat de documents que es movien segurament va salvar més d'un arbre.

Des del punt de vista del qui monta una empresa, és a dir, de la meva pròpia empresa, procuram sempre aplicar aquests principis. Ja us dic, la persona a la que consider la meva mentora en temes empresarials en José González té aquests mateixos principis a l'hora de gestionar i organitzar una empresa. Si fos japonès segurament ara estaria fent conferències per mig món, aquí tenim/teniu el luxe de tenir-lo com a professor associat a la UIB. Si teniu l'ocasió i podeu agafar la seva assignatura com a lliure configuració i conèixer crec que no en quedareu decebuts.

Me n'he anat per les bardisses. Seguint amb el llibre, encara que la filosofia està molt bé, te queda un regustet un poc amarg. És en el punt on posa exemples d'empreses que aconsegueixen la seva ronda de finançament, del com poden créixer o muntar un negoci online. Després quan ho compares amb les pròpies dificultats per dur endavant un projecte et quedes pensant si aquestes coses sols poden passar en països llunyars, on hi ha empreses que paguen a consultors per fer conferències per tant de millorar l'eficiència del seu negoci, on hi ha finançament de "bussines angels", on les administracions no suposen que tots som un xoriços, ... bé no segueixo que m'agafa la depressió.

En conclusió, un llibre entretingut, amb conceptes molt interessants i tal volta un poc passat de pàgines. Trèieu la part on parla de finançament i perfectament es pot aplicar a una empresa d'aquí.