El Blog de Trespams

Reflexionant

Aprofitant que avui és una jornada de reflexió me pareix que aprofitaré per repassar un poc l'anecdotaria personal d'aquestes darreres setmanes, a veure si en puc treure també algunes conclusions.

No sé el que vull

Donc així ens va venir una persona a veure'ns i d'entrada em va amollar aquesta frase. Bé, res a dir, això és bastant típic quan es comença un projecte. El client no sap massa bé què vol, i la meva feina sovint consisteix en anar fer preguntes, clarificant el que el client vol. Al final, després d'hores de conversa vaig definint el que podria ser el projecte: gran, molt gran. El client resulta que nos sap què vol, però sap que ho vol tot!

Paralant parlant ens diu que ja té un altre pressupost. Diu que ens ho enviarà per a que li poguem pressupostar el mateix. Fantàstic, al manco hi ha un punt de partida. Al dia següent em pos a repassar les notes i començar a fer el pressupost. Quan m'arriba l'e-mail del client jo ja duc com a 8 fulles del pressupost, explicant què tindrà el programa d'acord amb les especificacions del client.

El pressupost que reb em deixa de pedra. Es tracta de dues fulles ròniques que sols inclouen un llista de manteniments, sense entrar en cap tipus de detall. Ja me fa mala espina que en la maraca d'aigua de la fulla hi ha un disquet (are you from the past?), doncs pareix que sí. Però el que em sobta més és el preu que hi han posat, com a deu vegades menys que el que a mi m'està sortint. Li faig una ullada, no s'incluen caps de les característiques que fan més complexa l'aplicació, pareix un conjunt de planes estàtiques amb un editor html al darrera.

Faig una ullada a la web de l'empresa i veig la feina que han fet. En aquests casos sempre pens que potser sóc jo qui m'he errat. També confirm amb el client que el que vol és realment el que m'ha demanat i no simples planes estàtiques o picades a un cms.

La web de l'empresa és per sucar-hi pa. Webs de fa un any o dos que estan fetes fent servir cgis. La plana 404 de les aplicacions apunta al proveïdor del hosting, que obviament es un d'aquests superpoblats, que aprofiten el darrer cicle de CPU per posar-hi usuaris. Anam a veure una de les webs i li coment a Juan lo del cgi i les petades. Ell a més me comenta que ha canviat un paràmetre de la url i li ha sorti un dump de base de dades. Aquesta gent no ha sentit mai parlar d'injecció de codi ni llegit Exploits of a Mom. Som bona gent i el seus clients no es mereixen tanta incompetència, així que ho deixam anar.

Ara ja tenim un problema important, que és el factor psicològic de la fixació de preu. Aquesta gent ha fet un pressupost sense tenir la mínima idea d'on s'estava ficant i del que realment volia el client i ha donat un preu fruit de la seva inexperiència. Ara quan el client vegi el que jo li presentaré es pensarà que li estic prenent el pèl encara que és just al contrari.

Primera conclusió: els clients en general estan molt verds a l'hora de demanar un programa. Quan un demana una casa s'informa del constructor, demana el que ha fet, en quin tipus de projectes ha participat, demana a les amistats i s'assegura que les cases que ha fet no han caigut. En el desenvolupament sols pareix que es fixa amb el color de la façana. Com a informàtics ens fa falta fer molta feina de pedagogia, d'ensenyar als nostres clients a comparar, a saber que hi ha feines més i menys complexes, a poder destriar amb qui se la juga.

El meu cap diu que té un conegut que ...

Aquesta també és una altra història en línia amb l'anterior. Faig un pressupost força ajustat, el projecte m'interessa, pot ser divertit. El client vol donar el pas cap el negocio online. Vol canviar la seva web actual potenciant-la i afegint-li venda on-line. Es preveuen cents de milers de planes servides al dia i la web hauria de funcionar 24x7 pràcticament.

Tot està tancat, els tècnics del clients entenen el que farem hi saben que ho podem fer bé. Han vist el tipus de feina que fem i s'ha generat aquella confiança que t'anima a col·laborar i a entendre el projecte com si fos teu. Però al darrer moment reb una telefonada: el meu cap ha decidit que ho farà algú que ell coneix. Deman per la tecnologia: punt net, amb asp, internet information server, Windows 2003 i Microsoft Sql 2008. Ni en els meus pitjors malsons recomanaria una tecnologia així pel projecte del client. A més jo li havia oferit un servidor dedicat, és el mínim per anar tranquils amb el tipus de dades que es tractaran i el tràfic previst.

Faig una ullada al mercat nacional de servidors. El fiera del Information Server els hi ha dit que molt millor un servidor nacional per millorar el posicionament. Obviament no ha tingut en compte que això és un factor de tercer ordre, i que si primer la plana no va prou ràpida i té prou ample de banda, ja no hi ha res a fer. De totes maneres faig una ullada al mercat nacional, a veure què hi ha amb aquestes configuracions. Vaig a parar a Arsys, que per 605 eur/mes t'ofereix una plataforma així pel`tot just 605 eur/mes amb llicència sql server express edition, si vols la "bona" són 350 €/mes.

Jo els estava oferint si també un servidor dedicat, amb el doble de prestacions que Arsys i també gestionat per nosaltres per 200 €/mes. Em diuen que la gent que els fa la web els hi han dit que el hosting serà de 60 eur/mes. Per aquest preu i a Espanya em temo que serà un hosting compartit, potser del proveïdor, amb el més nou de la versió patapalo-edition de Microsoft.

És una llàstima, la gent amb la que he tractat em cau molt bé i són els primers que no entenen la decisió. Sospit que pot ser un projecte molt problemàtic i que els acabarà costant sang i llàgrimes. Tant de bo no els costi l'empresa.

Segona conclusió Senyors directius, convindria que de tant en tant i en questions tècniques es fes cas als tècnics, que amb les coses de menjar no es juga.

Tercera conclusió Com el el cas anterior hi ha molt de risc de que el projecte fracassi i el client surti escaldat. Part de la responsabilitat és del client, que hauria de saber què compra, però també hi ha una gran responsabilitat del proveïdor, que està enganant al client.

Pero mira que som frikis

Aquesta setmana també m'han demanat un pressupost per a una connexió amb un servei web. Llegint la documentació veig que el WSDL (argh!) sols està certificat que funcioni (que és el mateix que dir que sols funcionarà) amb Java i .Net. Això se diu fer coses estàndard, sí senyor. És un servei complex i delicat, així que abans de pressupostar res convé fer un petit prototip. Li aplic suds, el client SOAP que feim servir habitualment per Python, i les sospites es confirmen, no és capaç de consumir el WSDL i transformar-lo amb Python. Odio els WSDL la S se suposa que és de Simple, no? Han conseguit fer un protocol infumable i que gairebé sols ho pot consumir la mateixa llibreria que l'ha creat.

Però bé, l'interessant de tenir una capça d'eines farcida és que hi ha alternatives. Feim un poc de brainstroming amb Juan. La primera opció és modificar el WSDL per a que el mapejador s'ho mengi, o bé anar donant ajudes a la llibreria. És una opció que no m'agrada, ja que si hi ha problemes el proveïdor del servei se'n rentarà les mans, fins i tot si la culpa és seva.

Una possibilitat seria fer el projecte an Java, però això significaria un cost molt més alt per al client, i sobretot una manca de flexibilitat a l'hora de fer modificacions, ja que el servei sols és una petita part del projecte. Python i Django ens permeten tenir un temps de resposta molt bo davant canvis i això és fonamental pel tipus d'aplicacions que fem.

L'altra possibilitat és fer un servei Java/J2EE que faci de proxy cap a l'aplicació Python. Amb un protocol de comunicació compartit com xml, json, yalm o un binari com el de Google la cosa pot funcionar. En Juan suggereix fer una ullada a jython, que ell li va fer una ullada i pintava molt bé. Li fem una ullada, el projecte està mantingut i és compatible amb Python 2.5, que ja ens va prou bé.

Fem el primer prototip. Cridam a la libria Java des de jython i fem la cridada al servei. Funciona a la primera. I això provant des de la consola de línia de comandaments de jython. Ja tenim part del problema arreglat, però encara no ens satisfà del tot. En nexe d'unió ha de ser net i jython, com aplicació Java que és necessita un temps considerable per iniciar-se.

Però vet aquí que Celery, el sisteme de coes de Python del qual ja us n'he parlat, resulta que soporta Jython. Podem crear el mapeig de la llibreria amb jython i fer que les peticions sian bé síncorones o asíncrones, però que s'executin com a una tasca Celery. Com que la petició es farà dins un worker i aquest està sempre aixecat, no tindrem problemes de temps d'inici una vegada pugi l'aplicació. Es monta el prototip amb Celery, Redis, Python i Jython, en Juan ho està disfrutant i jo també.

Ara puc fer el pressupost tranquil. Sé que el que podria representar el risc més gran ja no representa el problema, hem descober el boogeyman del projecte (l'home del sac) i l'hem exposat a la llum.

No sé si el projecte es farà, però tenc la conciència tranquila de que aquesta és la manera de fer les coses. A l'hora de fer un pressupost per a un client no es tracta sols de pegar una pedrada i a veure si hi ha sort, sinó en estudiar el projecte i veure'n els riscs que hi pugui haver. Per això sovint sóc un perepunyetes demanant informació abans de fer un pressupost. Sé perfectament que en aquesta fase tot pressupost té un marge d'error gran i que hi haurà variacions en el projecte, però crec que no és professional tirar-se a la piscina a l'hora de presentar un pressupost si hi ha un punt crític que no es té clar com es farà. Preferesc invertir uns dies de feina més (amb risc que el pressupost no surti i perdre la feina) que exposar-nos a nosaltres, al projecte i sobretot al client als maldecapts d'un projecte la viabilitat tècnica del qual no s'ha pensat a l'hora de fer el pressupost.

Ho deix aquí, que aìxò s'ha fet molt llarg. Em deixo parlar de coses igualment divertides, com la telefonia IP que estam posant a l'oficina amb Asterisk i el bé que se sent amb els mòbils Android, o la potència de Bacula per configurar les còpies de seguretat. Potser un altre dia ...