El blog de Trespams

[ x ]

Faig servir les cookies de Google Analytics per al control de visites i estadístiques..
És una pardalada, però la llei diu que us he d'avisar, ja veus. Així que si visitau aquest blog donau-vos per informats o sortiu ara mateix i netejau les cookies del vostre navegador. Si continuau llegint, suposaré que ja us està bé. Si vols saber com llevar les cookies del teu navegador: aquí ho pots trobar

Eleccions 2011

El dimumenge em va tocar estar de president a una Mesa electoral de Binissalem. En altres eleccions havia estat d'apoderat en alguna taula, però eren poques hores. Estar de president implica estar en dança des de les 8 del matí fins que s'acaba el recompte i s'han entregat les actes.

Molts ho consideren una putada, però particularment, i encara que el dilluns no servia per res, ja que vàrem acabar prop de la una i mitja del vespre i sense sopar, vaig poder veure de primera ma el desenvolupament complet del procés electoral. És una experiència que trob enriquidora, tot i que l'organització de la intendència va deixar molt a dessitjar.

La Mesa estava situada a un pati cobert de l'escola. Al mateix recinte hi havia dues meses més, amb la qual cosa sovint era complicat sentir-se els propis pensaments. Ja a partir de les dues del migdia feia molta calor, i no hi havia gens d'aigua per beure. Afortunadament un dels apoderats, no sé si del PP o del PSOE (la gent de la Mesa se suposa que no ens podem moure gaire), va dur una botella d'aigua de litre i mig i en va repartir.

Si em toca una altra vegada ja us dic jo que hi haurà un parell de coses que no faltaran: una gelera amb aigua i sucs, menjar, una grapadora i un fulls quadriculats.

La jornada es va desenvolupar amb molt normalitat. Binissalem és un poble on hi ha molta participació, i la nostra mesa em sembla que tenia un dels cens més grans, més de 700 persones a les locals. Va estar arribant gent des de que s'obrí la votació fins que es tancà. Sols hi va haver una pausa d'uns 15 minuts als voltants de les dues, però llevat d'això va ser un degoteig continuo de gent.

Enguany es permetia als electors depositar ells mateixos la papereta dins l'urna, crec que això és una bona cosa, fa més partícep la gent del procés, però també és una feina extra per la gent de la Mesa. S'ha d'assegurar molt bé que sols es posa una papereta (sí, hi ha gent que ho intenta de tant en tant), i a més que es posi la papereta en la seva urna corresponent. Això és menys crític, de fet em vaig despistar un moment, ja al final de la jornada, i encara em posaren una papereta de les eleccions locals dins una urna del Parlamente, però això és bo d'arreglar: al començament del recompte es posà la papereta dins l'urna correcta, barrejarem els vots i tot arreglat!

El procés de recompte és la part més crítica, s'ha de procurar que tot quadri, i això vol dir que els vots s'han de cantar bé, i a més que s'han de comptar bé. Al vocal que duia el recompte li vaig dir que ho fes seguin el mètode dels quadrets, ja sabeu, es fa un quadrat i es tatxa en comptar cinc, d'aquesta manera tot resulta molt més senzill. Encara hi ha gent que posa una ratlla per cada vot i això fa que després tenir que comptar els vots es convertesqui en una pesadilla. Això, i el tenir molt clar el punt de partida, que hauría de ser la quantitat de votants que hi ha comptabilitzats. Si tothom està d'acord amb el nombre de votants tot és molt més senzill, ja que si s'espera quan ja s'ha fet el recompte un es pot trobar amb discrepàncies quan ja hi ha nirvis per poder donar resultats.

No hi va haver problemes. Tot va quadrar a la primera, i tenc que agrarïr la gran col·laboració que hi va haver per part dels apoderats de tots els partits: PSM, PSOE i PP que hi havia presents al recompte. Tothom anava per feina i així és molt bo de fer que tot vagi rodat. Tot i això eren prop de la una i mitja quan vaig arribar a casa, fi fa no fa, en tot el dia havia pogut seure uns minses 15 minuts.

Vaig poder veure com la gent sap perfectament que vota. A Binissalem teníem molt clar que no volíen el PSOE, ni la candidatura local ni a la resta. Hi va haver molts missatges en contra de la candidatura local que es traduïren en vots nuls i també va passar quelcom semblant en les eleccions autonòmiques. Crec sincerament que aquestes eleccions les ha perdudes el PSOE, potser no per mèrits propis, és veritat. La crisi no ha ajudat gens, però convindreu amb mi que els seus col·legues a Madrid ho han posat molt fàcil al PP. Potser ara es queixin donant les culpes a uns o als altres, que les eleccions s'han fet en clau estatal i no en clau autonòmica. És veritat, la gent ha castigat al PSOE i s'ha mantingut fidel tant al PP com al PSM que repeteixen o superen resultats passats.

El que no pot fer el PSOE és queixar-se de que a les eleccions el desgast del govern els ha perjudicat,ja que quan els afavoreix bé que callen. Curiosament a les locals el PSOE es presentava com a "de les illes Balears", però a les autonòmices ho feia amb tota la càrrega "obrero española", per mi, i supòs que per molts votants això vol dir identificant-se amb la politica duita pel Govern central. Política, que, per cert, mai no han rebutjat, no record cap vegada que el PSIB s'hagi desmarcat de la disciplina de vot per defensar els interessos de les illes. Tampoc ho record del PP, és veritat, però ara no són ells qui es lamenten de la derrota.

El que em preocupa és aquesta desfeta, que com dic és per mèrits propis d'uns i altres. Si el PP hagués gestionat la crisi les tornes s'haguéssin girat, n'estic gairebé segur. El preocupant és la "carrera d'armament" en que s'ha embarcat la classe política majoritària. No hi ha seny, es fan promeses popupulistes quan es sap perfectament que no es podran cumplir, o que va contra tota lògica econòmica. Polítiques com la del txec nadó, o els famosos 400 € del PSOE, o les subvencions milionàries promeses pel PP. No té sentit, hem arribat a un punt en que s'han de fer aquests coses perquè l'altra també les fa. En temes d'urbanisme s'ha de mirar a un altra banda perquè sinó els votants se n'aniràn cap a qui els prometi que hi haurà màniga ampla. Supòs que molts se n'andonaran que tot això no ens duu més que a malbaratar recursos, territori i a cremar el personal.

El dia de reflexió d'abans d'unes eleccions hauria de anar dirigit no als electors sinó als polítics i fer-se molt abans de presentar les campanyes. Hi ha una crisi de la que costarà sortir, la postura fàcil és la demagogia, distreure el personal amb eleccions de centre que no es podran fer o obrir el tema lingüístic en el que sempre hi ha hagut un gran consens, amb promeses de xecs que després s'han de retirar, amb subvencions que després s'han de tornar a força d'augmentar l'IVA i reduir sous. Inversions per sortir a la foto que s'han de subvencionar NO pagant als proveïdors o pangant-los tard i malament.

Sé que no hi ha respostes fàcils a problemes complexos, però el que el ciutadans hauríem de demanar és seny als nostres poĺítics i sentit d'estat. Però per a que això passi, la pròpia classe política ha de canviar, ha d'abandonar la carrera d'armament que no ens duu a cap banda (o que ens ha duit allà on som) i posar-se a fer feina per reconduir la situació, sense fer electoralisme, sense malbaratar recursos, sense estirar més el braç que la màniga.

Els votants en tenim també la culpa i si seguim així no podem per més que esperar que la propera crisi que segur que vindrà serà més dura que aquesta.

blog comments powered by Disqus
<<<<<<< main/templates/puput/base.html ======= >>>>>>> main/templates/puput/base.html