El Blog de Trespams

En Galigan l'altra dia es demanava pel Twitter com és que la gent que fa feina de manera independent no s'uneix per poder fer front a "consultoras dinosaurio".

Com que el Twitter és massa curt i massa immediat per poder poder dir les coses, doncs li vaig prometre un apunt al blog per contar com veia jo les coses. Potser amb aquest apunt tampoc aconseguiré explicar tot el que vull dir i el que pens del tema, però al manco serà un poc més desenvolupat que no un grapat de frases al Twitter.

Primer un poc de història.

La idea d'un conjunt de professionals autònoms que s'uneix baix una mateix marca no és nova a les illes. Fa temps i a partir d'un grup de gent que es coneixia de Bulma hi va haver un intent de fer tal cosa. Pel que jo sé (no hi vaig participar a l'experiment) la cosa no va acabar d'anar del tot bé.

Desconec exactament les raons del fracàs de l'experiment, però potser una d'elles va ser la inexperiència en unions com aquesta. En altres sectors com els missers i gestors per exemple, aquests tipus de col·laboracions són molt més habituals.

Tot i que no funcionàs la idea és prou bona. Va ser el punt de partida que ens motivà a formar APSL, no ja com a una marca sinó com a una societat limitada. La idea fonamental era, i és, unir a professionals amb una visió del que és el desenvolupament d'aplicacions web comú, professionals que es complementin i amb un objectiu comú.

L'experiment APSL

APSL té un nucli estable de gent des de el principi, que hi col·labora d'una manera o altre, uns són socis, d'altres just col·laboradors voluntaris (un bon exemple d'això són els #creant_bits). Però tothom amb una visió semblant de la informàtica i amb una cosa fonamental: confiança mútua.

Des de la seva formació APSL ha tingut com a objectiu la col·laboració entre professionals, però per a que tal cosa es produesqui aquesta col·laboració s'ha de donar de manera natural, ordenada i amb el consens de tothom. La confiança és a més el nexe que fa possible el projecte. Tothom que hi forma part ha de poder tenir la confiança plena de que cada un farà el que s'ha de fer en cada moment, que els egos no han de prevalèixer damunt l'objectiu més gran que és dur endavant un projecte empresarial a llarg termini.

La visió no és sols orientada a la informàtica, sinó també al model empresarial, a l'ètica empresarial, el que darrerament s'ha anomenat la responsabilitat social de l'empresa. Per a nosaltres això representa fer negocis d'una manera molt determinada, convertint-nos no sols en proveïdors dels nostres clients, sinó en col·laboradors, en una relació quasi simbiòtica on tothom hi ha de sortir guanyant. En poques paraules, no es tracta de donar el pelotazo sinó de mantenir una relació de confiança i col·laboració que s'estengui al llarg del temps.

Supòs que tot això us sonarà a la gent que heu parlat amb mi i com molts us adonareu no és una cosa massa habitual en el nostre sector (sobretot fora del programari lliure), per això dic que APSL és un experiment, perquè trob s'ho paga intentar que un projecte així tiri endavant.

Per què empresa?

L'empresa és el nexe d'unió. Representa una manera formal de fer les coses i estableix unes regles de joc comercials i mercantils. Implica que hi ha un admintrador/gerent que dóna la cara, que pot coordinar els distints projectes i saber què fa tothom.

I per mi això és el que marca la diferència entre projectes semblants que s'estructurin al voltant d'una marca i dels que s'estructuren al voltant d'una empresa: la figura de l'administrador, de la persona que ha de vetlar per a que l'empresa funcioni com a tal, encara que internament els seus membres siguin tots professionals.

L'empresa com a tal dona recolzament als professionals que la formen. Fa que el tot sigui major que la suma de les parts, i a la seva vegada imposa tota una sèrie d'obligacions: facturació comuna, comptabilitat clara, despeses comunes, ...

Des del moment que es té un lloc comú de reunió, que s'ha de pagar, una facturació i uns comptes que s'han de presentar, la col·laboració passa de ser una cosa esporàdica entre professionals i convertir-se en un tirar del carro comú. S'han de tenir millors serveis compartits, aquella lasser que fa falta, el servidor que s'ha d'ampliar i gestionar, els clients que s'han de visitar, ...

APSL està pensada per créixer de manera orgànica i pausada en vers l'objectiu d'agrupar professionals, de sumar talent i proporcionar serveis comuns que d'altra manera no es podrien tenir, d'arribar a projectes que amb un altre tipus d'estructura serien directament inabastables.

Però tot això ja us dic que té tota una sèrie d'implicacions que s'han de conèixer i que potser en altres intents d'aquest tipus no s'han donat tant. Deixau-me canviar un poc de registre i no referir-me tant a APSL sinó a com ho veig en general.

Què implica un projecte de col·laboració?

• Objectius comuns. Ja no es cosa d'anar cada un pel seu compte i que l'empresa sols es tengui en compte a l'hora de presentar-se a un projecte, sinó que s'ha de tenir l'objectiu de fer que l'empresa com a tal cresqui. Els projectes ja no són propis sinó que són de l'empresa, de la mateixa manera que ho són les despeses.
• Confiança professional Tothom ha de poder confiar amb tothom i els clients han de poder confiar en els professionals de l'empresa. La visió de l'empresa i del model de negoci ha de ser la mateixa per tot els professionals agrupats entorn a l'empresa.
• Complementarietat En un negoci global com és la informàtica els professionals que s'agrupin en un projecte de col·laboració han de ser complementaris i no tan sols en l'aspecte tècnic (que també) sinó en l'aspecte fin i tot de caràcter. No tot és programar, també s'ha d'anar a captar clients, fer pressupots, parlar amb gestors, dissenyar l'aplicació, documentar, fer fotografies, ...
• Serveis compartits Un altre dels nexes del projecte ho han de representar els serveis compartis: el local, els servidors, la infraestructura posada a disposició del integrants del projecte. El local, per exemple, fa que hi pugui haver un punt de feina on la gent que es sent més còmoda fent feina fora de casa hi pugui anar. S'ha de pensar a llarg plaç i reservar capital per a invertir en el projecte: millor mobiliari, local amb més possibilitats, millors servidors, possibilitat de organitzar cursets, d'anar a conferències.
• Despeses S'ha de ser conscient que un projecte de col·laboració a llarg plaç té despeses. La feina d'organització i gestió interna pot arribar a ser força important quan es tracta de gestionar un projecte on un gran nombre de professionals han de de col·laborarar, s'ha de mantenir per una estructura gran un nivell d'abstracció semblant al que es tenia com a professional, però aprofitant les sinèrgies que implica col·laborar amb altra gent. Això vol dir que els beneficis de la nostra feina com a professionals ja no són sols nostres, sinó que són de l'empresa i dels altres col·laboradors. Joel Spolsky tracta molt bé el tema a The Development Abstraction Layer. Fitxau-vos que les despeses no es refereixen al material, a la llum o al local, sinó a tot el necessari per mantenir el nivell d'abstracció que permeti aprofitar les sinergies que impliquen posar feina en comú.
• Creixement orgànic Personalment pens que s'ha de ser caut a l'hora de créixer. S'han de cercar les col·laboracions permanents quan la gent ja es coneix i ha fet feina junta en alguns projectes. A l'hora d'admetre nous membres aquesta admisió no ha de ser fruit de la necessitat sinó de l'acord de tots els membres. Ja no estam sols, som un equip, una empresa i per tant la decisió de amb qui es col·labora i amb qui no ha de ser quelcom comú.
• Suport mutu Quan un fa feina sols qualsevol problema o incidència personal té un impacte brutal damunt la seva activitat. Per una empresària el naixement d'un fill pot representar tant una alegria com a un risc. Col·laborar implica estar a les dures i a les madures, minimitzar els impactes que puguin tenir els membres. Ara es funciona com a empresa i com a tal els projectes i els clients són comuns. Implica estar dispost a conèixer els clients i els projectes de l'altra gent, ser-ne el backup en cas que fos necessari, i si més no sempre tenir-ho previst.

Així és com jo ho veig, i és el que estam intentant dur a terme amb APSL. Personalment crec que qualsevol projecte de col·laboració que es presenti just en termes mercantilistes i d'oportunitat té poc futur. S'han de tenir en compte més coses. Tot i que es vulgui mantenir la llibertat de moviments que implica ser un professional autònom s'han d'establir unes regles de joc i s'han d'assumir tant beneficis com obligacions.