Desplegament de Django
Una de les característiques que més m'agraden de Django per desenvolupar és que ja ve amb el seu propi servidor integrat. És un servidor no apte per entorns de producció, de fet a les planes de Django es recomana repetides vegades que NO es faci servir a producció, però que va molt bé al desenvolupament.
El que fa tenir aquest servidor és per una banda acursar el temps necessari per començar a desenvolupar. Una vegada creat el projecte i la primera aplicació, posam el servidor en marxa amb un python manage.py runserver i ja tenim accés a un complet servidor web.
A més ens permet depurar des del principi les nostres aplicacions. La consola del servidor que acabam d'executar mostrarà els missatges del servidor i els logs que li enviem com un servidor web qualsevol, però a més ens servirà de consola de depuració de Python.
Encara que hi ha entorns com Eclipse+Pydev que ens permeten posar punts de ruptura directament al codi, un dels mètodes més simples consisteix en escriure import pdb;pdb.set_trace() allà on vulguem que s'aturi el programa. Llavors, en arribar-hi a la consola on hem executat el servidor ens apareixerà l'entorn de depuració de Python (el pdb). Si volem fer un poc més de feina podem instal·lar l'ipdb i tendrem una consola de depuració amb autocompletat i resaltat de sintaxi.
A Python diuen allò de "batteries included" per indicar que amb Python hi ha tot el necessari per arrancar, Django segueix la mateixa filosofia, de manera que no necessitam configurar cap servidor web per començar a fer-hi feina i ens proporciona a més eines de depuració prou potents: la possibilitat de depurar amb pdb/ipdb o semblants, la depuració mitjançant els missatges d'error de les plantilles o la possiblitat de depurar evitantn la recàrrega amb l'opció de --no-reload del servidor de desenvolupament.
Una vegada ja tenim l'aplicació creada i depurada passam al desplegament. Pels experts de sistemes no ha de ser cap problema seguir les instruccions de les instruccions de desplegament de Django. Es pot desplegar en Apache (mod_python o mod_wsgi), damunt ngnix, lighthttp, Cherokee, ... En general no es tant cosa del servidor com de triar una tecnologia considerant el nostre entorn d'execució.
Perquè pensau que Django està pensat per ser escalable per amunt i per avall. Segons les restriccions del nostre entorn de producció ens convindrà elegir una tecnologia o una altra. Decidir si ens convé tenir un sols servidor http o separam l'execució de l'aplicació del servidor de continguts, quin tipus de caché farem servir, etc. etc.
Tot és molt flexible, però aquesta flexibilitat fa que ens tenguem que fer preguntes, Django no decideix per nosaltres com s'ha d'instal·lar. Fa recomanacions però en general s'adapta al que hi ha.
Si un disposa d'uns tècnics de sistemes com els que jo tenc la sort de fer feina, aquesta flexibilitat és fantàstica, segons l'aplicació decideixen la tecnologia que es fa servir, la caché, les instàncies que s'aixecaran o com es serveix el contingut estàtic. Si un s'ho ha de fer tot i no disposa d'un servidor propi (o al manco d'un servidor virtual) el desplegament vindrà marcat pel que ens deixi el nostre ISP.
Posar una configuració? Doncs no, dependrà de cada aplicació i de cada entorn. Sols un parell de recomanacions:
- wsgi funciona molt bé
- Si podeu separau el servidor d'aplicacions Django del servidor de contingut estàtic.
- Amb un poc més de pressupost es pot tenir un servidor dedicat o virtual configurat i podrem treure tot el suc a la nostra aplicació.
