El Blog de Trespams

Disclaimer: Avuir parlaré un poc de jo. Em sap greu pel qui tengui que aguantar les meves batalletes, però com molts sabeu mantenc aquest blog perquè m'agrada i a més em desestressa, ja que em permet reflexionar i posar en clar pensaments que d'una altra manera quedarien fent voltes pel cap.

Mode batalleta ON!

Potser us n'haureu adonat que tenc dues feines: la principal, com a cap de projecte web a una important empresa turística i APSL una aposta de futur junt amb altra gent i que em permet explorar camins que em serien molt difícils de seguir a l'altra banda. Potser hauria d'afegir una tercera, la de pare de família, però deixem-ho aquí, ja que si bé te a veure amb la gestió de projeces, no té res a veure amb la programació :)

Fa uns anys l'empresa principal es fa fusionar amb un altra d'igual tamany i ara han arribat a IT les onades del tsunami en forma de subrogació de contractes. Dins la xerrada damunt el que es guanya i el que es perd per mi té molt manco importància el fet monetari o de posició com el concepte de "qualitat de vida".

Com podreu suposar m'agrada la feina que faig. Cap feina és perfecte i per això APSL cobreix la part que a l'altra li falta: possibilitat de relacionar-se amb clients externs, contacte amb el mercat real, gestió des de zero de l'empresa, ...

La subrogació d'empresa en principi implica mantenir les mateixes condicions laborals, però òbviament la part subjectiva, el que jo anomen qualitat de vida canvia o pot canviar. I com que m'agrada fer llistes us explicaré algunes de les coses que més valor.

• La diversió. M'agrada divertir-me fent feina. Sentir passió pel que faig, superar reptes i posar coses en marxa i acabar-les. Per mi avorrir-me no és tenir poca feina, un es pot avorrir estant les vuit hores fent el mateix o no fent res. No avorrir-se és fer el que a un el motiva i li agrada, i per mi això és fonamental. Passam massa hores a la feina com per passar-les a disgust. Trob que aspirar a fer una feina que t'agradi i que a més et paguin és una aspiració a la que no s'ha de renunciar.
• La proximitat. No m'agrada conduir, i no m'agrada estar 40 o 50 minuts a la carretera. Si no em fes res podria estar fent feina a la Península per molt més sou, però valor molt la qualitat de vida que em dona plantar-me a l'oficina des de Binissalem en 15 o 20 minuts i tenir temps suficient per arribar a fer un cafè. Fa anys vaig canviar de feina, estava a Viajes Iberia, el factor decisiu va ser el que necessitava 40 minuts per aparcar i anar a l'oficina, més 20 minuts de trajecte. Estava molt bé allà, però per mi això no és qualitat de vida, i és una de les feines o he estat més còmode, amb companys i caps magnífics.
• L'horari. Cap horari és perfecte, d'això en sóc ben conscient. Tot i això m'agrada que el meu horari em permeti arribar a casa a temps per ajudar els menuts amb la tasca, amb temps per llegir, amb temps per dedicar-ho a APSL. Està clar que no necessàriament tot al mateix dia i a la mateixa vegada. M'agrada més un horari continuo que un de partit, i si no pot ser un horari compacte. Les guàrdies no m'agraden pel que signifiquen a l'impacte de la vida familiar.
• El lloc de feina. M'agrada tenir una taula ampla. Sóc molt dispers amb els trastos i m'agrada tenir a mà llibres, apunts i al manco dos ordinadors. La cadira se suposa còmoda i el monitor decent, quan puc triar jo dos monitors (a casa i a APSL). M'agrada tenir a mà una pissarra i un lloc de reunions on fer els scrums diaris. M'estim més el silenci que el renou i m'agrada poder sentir la llum solar. Tenir una cafetera és fonamental i millor encara si el cafè és bo i el paga l'empresa.
• De l'ambient. No sóc classista, trob que la relació amb la gent ha de ser franca i oberta independentment del rol de feina que tengui cada un. No m'hi trob còmode en ambients on per tenir una carrera laboral has de llepar culs i riure gràcies quan no en tenen i no fer-te amb els subordinats. M'agrada que em diguin les coses amb franquesa, educació i a la cara, i procur fer el mateix. Intent separar la persona de la feina, encara que sé que és difícil. Si algun aspecte de la feina de la gent del meu equip no m'agrada procur fer-li saber, no com a retret, sinó com a ajuda. Tant fa lo bé o malament que me caigui una persona fora de la feina, dintre a més de l'amistat hi ha una relació professional, una feina a fer i un grup en el qual tots depenem de tots.
• De la tecnologia. M'agrada fer les coses de la manera més eficient possible o al manco tan eficientment com es pugui. Sóc partidari de tecnologies obertes i de llenguatges de programació i metodologies àgils. No conceb la programació sense un sistema de control de versions. Poder fer projectes amb Python és part de la diversió.
• De la gent. M'agrada la gent amb iniciativa, que proposi coses, que accepti noves idees. Valor molt poder confiar en que la gent amb dirà que estic equivocat si troben que ho estic o que seran lliures de proposar millores i noves maneres de fer les coses. Hi ha gent que se sent còmode amb pilotes i beneits perquè no li fan hombra, a mi m'agrada poder dir que faig feina amb gent que és tant o més vàlida que jo.

Ens passam molt temps a la feina i crec que ja tenc prou experiència com per valorar aquests factors subjectius tant o més que una promesa de projecció de carrera o incentius econòmics. El sou és important, no diré que no, però a l'hora de agafar una feina o de decidir deixar la que tenc el que pesa no és tant el sou com les perspectives de millora en qualitat de vida, en tenir una feina prou interessant com per a que valgui la pena aixecar-se cada dia per anar a la feina.

Mode batalleta off!