El Blog de Trespams

M'ha agradat molt l'anàlisi que fa Bruce Momjian al seu blog damunt el nombre òptim de paràmetres de configuració d'una base de dades al seu apunt The optimal Number of Database Performance Settings.

Fa una interessant reflexió damunt com un nombre molt gran de paràmetres de configuració al final resulta en una menor taxa de tunning de la base de dades, ja que la gran quantitat de paràmetres a tocar fa que el nombre de gent que s'atreveix a tocar-los sigui cada vegada menor.

En altres àmbits de la informàtica ens trobam un problema semblant en l'anàlisi de requeriments, és el que es coneix com anàlisi paràlisi. És a dir, quan l'obsessió per tenir-ho tot ben lligat fa que no arribem a tenir res.

Metodologies com Scrum intenten evitar aquesta situació proposant un model de desenvolupament iteratiu i adaptatiu, en el sentit de que no fa falta tenir-ho tot al 100% analitzat per començar. Es parteix de la idea que això sols fa el projecte inviable i el que propugna és que a tot projecte hi ha canvis i hem d'estar preparats per evolucionar el projecte amb els nous requeriments.

A la gestió d'una empresa o d'un departament informàtic també ens podem trobar amb aquest antipatró.

• Al departament informàtic: informes de planes i més planes amb estadístiques de seguiment de projectes, ratios, gràfiques, etc. etc. que no se mira ningú i de les quals ningú treu cap conclusió.
• A la gestió de projectes: obsessió per tenir-ho tot a un project, per controlar les línies de codi que fa cada programador, per saber quants minuts dedica a anar a pixar.
• A l'empresa: Sistemes de bussiness inteligence que no s'acaben de posar en marxa mai perquè encara falta aquell informe que estaria molt bé de tenir. Com al departament informes i més informes que al final no s'arribarà a mirar ningú. Quadres de comandament que pareixen mosaics de Gaudí.

Com tot a la vida cal saber què és el més important, i del més importat allò que ens serveix per prendre decisions i allò que permet avaluar l'estat del projecte, empresa, departament... A un projecte no és tan important saber quantes línies escriu un programador sinó quina és la quantitat de tasca que queda per fer. No és tan important saber qui ha fet un error com saber qui el pot corregir. No és tan important el control damunt la gent com saber que la teva gent no necessita ser controlada.

Demanar massa informes sols pel fet de tenir-los és un signe clar de que quelcom no funciona com hauria de funcionar, que en lloc de gestionar la productivitat s'està gestionant l'ocupació de la gent.

A l'hora de demanar un informe, preguntau-vos per a què ho necessitareu, quines hipòtesis voleu demostrar, durant quant de temps es vol dit informe, i sobre tot, demanau-vos si tendreu temps per a mirar-vos-lo i treure'n conclusions. En cas contrari pot passar com el nombre de paràmetres d'optimització de les bases de dades: teniu tant per mirar, tant per remanar que no sabeu el que és realment important i acabareu sense fer res.