La meva experiència amb Django
En Maties Bonet ens va escriure un e-mail a mi i a Guillem demanant-nos per la nostra experiència en l'ús de Django.
Amic Maties, bona cosa has demanat! Pepara't perquè aquest apunt pot ser llarg :)
La meva relació seriosa amb Django ja té més de dos anys, és difícil estimar la data, però si en tingués que donar una seria la del 3 d'agost del 2006, data del primer commit del major projecte que hem fet amb Django fins ara,amb actualment més de 12.000 línies de codi
Aquest projecte inicialment estava desenvolupat en PHP, però necessitàvem més funcionalitat i essent les nostres filies més tendents cap al Python que cap a altra cosa, començarem a investigar els bastiments que començavent a surgir. Cercàvem quelcom que permetés una bona escalabilitat, facilitat de desenvolpament i una separació molt clara entre codi i capa de presentació. A més una de les restriccions inicials era que el servidor que tenia que dur tot això no havia de ser massa potent, un host virtual baratet hauria de ser suficient per començar.
Amb Juan avaluarem un grapat d'opcions. Anàvem mirant frameworks i en discutíem els avantatges i inconvenients. Férem una ullada a Pylons, a TurboGears i alguns altres, fent algun prototip i discutint-ne els resultats.
TurboGears estava força bé, i Pylons representava gairebé l'estat de l'art en quant a integració de componentes, però Django tenia una avantatja per a nosaltres fonamental: la seva integració entre els distints components (integració que a més no compromet a res), una documentació fantàstica i el ser un bastiment que s'havia fet servir en projectes grans, en projectes que estaven funcionant. Es podria dir que no era sols una idea sinó que el funcionament del framework era una realitat.
Així doncs ens decidirem per Django. Mesos després Guido Van Rossum com el framework que li agradava més. Un any i mig després veuríem Django com un bastiment suportat per Google. Això vol dir que tenim bon ull per les tecnologies? Segurament, però vist en perspectiva l'elecció de qualsevol dels altres dos bastiments també ens hauria anat força bé.
Django, però té aquell quelcom que et fa sentir content i satisfet amb la programació que fas. És entenidor i abastable i quan t'enfrontes a un problema de la vida real trobes que hi ha una solució en Django, per una raó molt senzilla: el bastiment es va crear per resoldre problemes de la vida real, com una resposta a la necessitat que tenien els seus creadors de tenir un bastiment que els proporcionàs una gran rapidesa en el desenvolupament i al mateix temps una gran escalabilitat.
Una vegada vàrem veure la potència del bastiment, junt amb la potència de Python i ho compararem amb el que teníem i feiem en Java, el pas següent va ser lògic: utilitzar el que sabíem en la feina diària per a l'empresa per la qual treballàvem, una multinacional del turisme. Sense deixar Java del tot, ara podíem incorporar una nova eina que ens permetria poder desenvolupar webs a la velocitat que li agradava al negoci.
Posar Django i Python a una empresa molt tradicional no és senzill, "aquest tipus de la web sempre fent coses rares!" Però l'evidència s'imposa i amb un poc de ma ampla del nostre director d'informàtica anterior començarem a fer els nostres primers projectes amb Django per a l'empresa. És una tasca que avui en dia encara costa. Quant més consultors externs té l'empresa més difícil és aquesta tasca. Aquests suposats experts no tenen idea de què és Django i de les seves possibilitats, i tampoc els convé, ja que després de la consultoria hi sol haver un desenvolupament i com que el desenvolupament és més ràpid i ells cobren per hores, doncs que no convé gaire. Però això és una altra història i també serà un altra apunt.
Actualment doncs, feim/faig servir Django i Python en quatre grans tipus de projectes:
- projectes on no s'ataca a la base de dades "legacy" de l'empresa, sinó que s'han desenvolupat des de zero.
- projectes on hi ha una gran part de continguts i a més lògica de negoci senzilla.
- projectes que consumeixen web services en SOAP que estan a la seva vegada desenvolupats en Java.
- el nostres projectes particulars, com aquest blog.
Els resultats són molt bons, un exemple: fa dues setmanes ens telefonaren del dimecres per a un projecte crític, s'havia de crear una web completa per a un client que havia d'estar llesta el divendres al matí de la mateixa setmana. El dimecres horabaixa en tendríem més detalls.
L'horabaixa ens defineixen un poc millor el projecte: bàsicament contingut que se'ns aniria passant en format word i que segurament aniria sofrint modificacions damunt la marxa.
Tot just penjar el telèfon ens posarem en marxa. La gent de sistemes creà el repositori subversion pel projecte (no importa la pressa que tenguis, sempre, sempre un control de versions) i inicià la configuració del nou domini.
Una hora després ja teníem el domini intern funcionant i la primera versió del codi dins el subversions. Havíem reaprofitat la funcionalitat que teníem per a la gestió de continguts i ara sols era cosa de crear el disseny, passar-ho a plantilles i posar el contingut. El que ens feia més por era no tenir els DNS replicats per l'hora d'entrega.
El dijous al matí el disseny ja estava llest i es comença a maquetar i pujar continguts. Es crearen algunes plantilles per a fer que les opcions de menú canviessin dinàmicament i s'anava pujant tot al servidor de producció mitjançant un update del subversions. El temps de pujada d'una nova versió era aproximadament de 30 segons, versió que ja pujava testejada gràcies a que amb Django pots anar provant l'aplicació amb el seu servidor integrat (i amb recàrrega automàtica).
Ens sobraren un parell d'hores del temps limit. Total del projecte 35 hores-home. Entregable: aplicació amb subdomini propi, tipus portal de continguts, multi-idioma, amb menús desplegables, i la maquetació a partir de documents word de l'equivalent a una trentena de planes web amb una mescla de text, fotografies i descàrrega d'arxius. Rendiment de l'aplicació: generació d'una plana web en 1,2 segons sense caché.
Si ho haguéssim tingut que fer en Java encara estaríem muntant el CMS o pujant els continguts. Amb les plantilles de Django i la possibilitat d'herència que tenen, poguérem crear el nostre lloc web amb molt poc temps i passar els continguts a HTML de manera molt més ràpida que l'equivalent a crear el disseny en un CMS clàssic de PHP o Java (ja no en parlem de fer el mateix amb Java i sense CMS).
El millor de tot és que encara que no sabíem que se'ns demanaria estàvem raonablement segurs de que si no era res molt complexe es podria fer, ja que el bastiment no ens fermava (com sovint fan els CMS més habituals) sinó tot el contrari.
La meva experiència amb Django? Fantàstica i demostrable. Fins al punt que quan veig el que puc fer en aquest entorn em fa molta peresa tornar cap a Java, els temps d'espera tot i que desenvolupam en local resulten molests, les posades en producció s'eternitzen. I això que gràcies al nostres administradors de sistemes ho tenim tot que va com una seda a l'entorn J2EE i les posades en producció són ràpides, però quan ho compares amb un pocs segons tot resulta lent.
Consider Django com un avantatge competitiu: ens permet fer desenvolpaments molt ràpidament i a més sabem que escalaran bé. Com que no estam lligats a cap bastiment de javascript concret podem incorporar el que necessitem segons el projecte: jQuery, extjs, res... i la separació que es fa en capes de l'aplicació també es pot fer a l'hora de desenvolupar i permet treballar en paral·lel a la gent de sistemes, disseny i programació.
I així doncs, quan voleu que posem Django a la vostra empresa?
