El Blog de Trespams

Al blog de Ricardo he esta llegint l'apunt anomenat "Lenguajes dinámicos, programadores y FUD" així com els seus comentaris. Tot i que hi he deixat allà un comentari amb la meva opinió, crec que com a programador en llenguatges dinàmics i tradicionals he de dir la meva.

El primer de tot que voldria fer és evitar el FUD damunt els llenguatges dinàmics, per una raó molt senzilla: la realitat és molt cruel i estam cansats de veure i de llegir damunt projectes web realitzats en Python, Ruby o PHP que estan triomfant i que no desapareixen o exploten per mor de no tenir un llenguatge compilat al darrera. Per tant, la primera cosa que hem de tenir clara és que la teoria pot estar molt bé, però la realitat ens està dient dia a dia que és possible escriure i mantenir programes en llenguatges dinàmics. A un li poden agradar més o menys aquests tipus de llenguatges, però el que no es pot fer és negar la realitat.

També m'agradaria focalitzar l'àmbit de discussió: estam parlant de programes web. Per programes d'escriptori no tenc dades abastament, potser perquè els llenguatges dinàmics brillen en el desenvolupament web més que en la part d'escriptori, llevat de que considerem el Visual Basic com a llenguatge dinàmic, clar.

La cosa està en que amb les màquines actuals els llenguatges dinàmics son ja prou ràpids com per ser competitius amb els llenguates compilats. Això no vol dir que siguin més ràpids, sinó que són prou ràpids per fer la feina i que la diferència de velocitat que hi hagi no sigui rellevant. Que PHP ens serveixi una plana en 1 segon i en Java la serveixi en 0,98 segons, doncs no és rellevant ja que per l'usuari de l'aplicació no significarà cap diferència en l'espera.

Això vol dir que ens hem de passar ja a programar en un llenguatge dinàmic i deixar els compilats? No. Vol dir que és necessari que a més d'un llenguatge tradicional convé que tinguem al caixò de les eines un llenguatge dinàmic. D'aquesta manera quan ens demanin una aplicació podrem sospesar els pros i els contres i fer-la en el llenguatge que s'adapti millor al projecte. Fins i tot si el nostre projecte es farà en un llenguatge tradicional, tenir un llenguatge dinàmic se pot integrar al projecte en forma de rutines de generació de codi, scripts de testeig, etc.

Dit això, i considerant l'àmbit de les aplicacions web, anem a veure avantatges i inconvenients d'elegir un llenguatge dinàmic per al nostre projecte, com que el que més conec és el Python, em permetreu la llibertat de donar els exemples i les referències en aquest llenguatge, in en Java en el cas de llenguatge compilat, en el ben entès que segur que hi ha el mateix tipus de solucions en Ruby, PHP o el vostre llenguatge dinàmic preferit i en C, C++ o .Net, etc.

Cicle de desenvolupament Agafem una aplicació web típica Java desplegada a un servidor Tomcat i la mateixa aplicació feta en Python. El cicle al primer cas és: escriure codi, compilar, corregir els errors de sintaxi, desplegar-ho al servidor, provar i iniciar novament tot el cicle, bé per escriure nou codi o bé per corregir els errors. A l'aplicació Python+Django tendríem: escriure codi, provar i tornar a escriure el nou codi. L'augment de productivitat la tenim no per el fet de no tenir que corregir errors, sinó pel fet de no tenir temps d'espera en el desplegament i per haver d'escriure menys línies de codi.

Errors de sintaxi. Aquí algun haurà pensat, "s'ha deixat els errors de sintaxi", efectivament, ho he fet perquè vull dedicar-lis el seu propi apartat. El compilador caça els errors de sintaxi i ens n'informa, però això vol dir que hem d'executar el compilador, és veritat que això els IDEs com Eclipse ho fan automàticament, però tot i això s'ha de fer. Realment podem fer el mateix amb eines com Pylint o Pychecker i a més el primer a més és capaç de treure tot un conjunt d'estadístiques damunt la qualitat del codi, talment com ho fan eines Java com PMD. El pylint per exemple és el que fa servir PyDev per a indicar els errors de sintaxi i donar avisos damunt el codi. Està clar que aquests errors potser no seran tan acurats como els dels compiladors, però són prou bons com per fer la feina, amb l'avantatge, però que ho podem llançar quan nosaltres vulguem i que no s'ha de passar necessàriament pel compilador per a executar el programa.

Per una altra banda, que el compilador o pylint ens caci els errors de sintaxi ens pot donar una falsa sensació de seguretat, el errors de sintaxis poden fer petar l'aplicació, és veritat, però els errors més greus solen ser els errors en la lògica de negoci de l'aplicació. Quan aquests se detecten el que s'ha de fer és corregir-los el més aviat possible, i en aplicacions web entram en

La fase de desplegament El temps que necessitam per posar una aplicació en producció seria anecdòtic si les aplicacions no tinguessin errors. Necessitar 30 minuts o 10 minuts per una aplicació que es posi en producció i que estigui mesos o anys sense modificar-se no és significatiu. Però, si l'aplicació sofrirà canvis o els errors que es detectin s'han de resoldre el més aviat possible, una diferència de 30 minuts en el desplegament pot marcar la diferència. En el cas d'un error en la lògica de l'aplicació que afecti a un .jar, significa en el millor dels casos compilar l'aplicació o el jar corresponent, substitur-ho i reiniciar el servidor d'aplicacions o l'aplicació, cosa que pot dur entre uns 30 segons y un bon grapat de minuts, depèn del que hi hagi desplegat. El el cas d'un llenguatge dinàmic sovint basta actualitzar els arixus afectats (svn update per exemple) i fer un reload del servidor Apache que tenguem. Cosa d'un parell de segons tot plegat. Està clar que podem minimitzar el primer cas amb servidors redundants i configuracions d'alta disponibilitat, però a un cost major de complexitat.

L'orientació a la tasca Les aplicacions web tracten fonamentalment amb text i produeixen text. Agafam dades de formularis, les tractam, obtenim dades de les bases de dades i les manipulam per a presentar-les a l'usuari en una sortida HTML, etc. Tractar cadenes és part fonamental de les aplicacions, i això és una cosa que els llenguatges compilats fan en general força malament des del punt de vista del nombre de línies de codi que s'han de picar. Els llenguatges dinàmics són força bons tractant informació textual. Posaré un exemple que ens pot servir per il·lustrar aquest fet: les plantilles. En Java tenim tres llenguatges de plantilles principalment: JSP-EL (ja ho sé està agafat pels pels però acceptau-me'l), Freemaker i el venerable Velocity i en general són força infumables. Comparem-ho amb el que hi ha per Python i veurem la diferència (Django, Web String, Cheetath, Mako, Jinja, ...). No crec que sigui anecdòtic, la diferència és que és força senzill manipular text en Python i per tant és força senzill crear-te el teu propi llenguatge de plantilles.

Productivitat El nombre de línies de codi que escriu un programador al dia és una constant. Això vol dir que si volem tenir més productivitat s'ha d'anar cap a llenguatges que ens permetin escriure més funcionalitat en menys codi. Donat el boom que viuen actualment els llenguatges dinàmics encara no hi ha molta literatura al respecte in encara no hi ha ni Ruby, ni PHP ni Python al QSM, però sí que hi ha forces comparatives, una de les més interessants és la d'Stephen Ferg que senyala que programar en Python és de 5 a 10 vegades més productiu que fer-ho en Java.

Diversió i motivació Els llenguatges dinàmics són sexy. Permeten al programador un alt grau de realimentació. Pot provar les seves idees molt ràpidament i això el motiva molt més que tenir que esperar a que el compilador acabi per poder fer les proves.

Pel demés, els llenguatges dinàmics també necessiten unit tests (sols que es poden escriure més ràpidament i amb menys línies), una gestió acurada dels projectes, planificació del que volem fer i refactorització del codi.

La conclusió de tot això és que deixem de banda FUDs que no duen a res i a l'hora d'avaluar un projecte considerem també si és apte per a ser fet en un llenguatge dinàmic, si ho és endavant, el nostre cul no perilla per dita elecció, ja que tant Python, com Ruby com PHP seran prou capaços de fer la feina.