El Blog de Trespams

La teoria de la finestra trencada data de 1995, i es pot trobar un bon resum aquesta referència. Bàsicamen ve a dir que la degradació d'un barri, d'una casa, d'un cotxe,.. comença per petites coses que se van acumulant fins que la degradació arriba a un punt on és ja difícil la recuperació.

La idea és atacar donçs les petites mostres de degradació abans de que es facin més grans. En una barriada procurar mantenir els carrers nets, recullir les escombreries, mantenir els jardins i els parcs. La idea és que quan una cosa està en bon estat, quan encara no s'ha començat a degradar, és molt més difícil donar el primer pas que un cop la degradació ja ha començat.

Si no hi ha escombreries al terra és menys probable que algú les hi deixi. Si ja n'hi ha, el més probable és que n'hi acabi haguent més. Tanmateix ja n'hi ha una, un parell, un munt, fins que tot és bassura.

Passa el mateix amb els cotxes avariats. Poden passar dies a la carretera o al carrer sense que passi res, però una vegada s'ha trencat el primer vidre la degradació és molt ràpida, en un parell de dies ja no hi haurà rodes, peces interiors, etc.

Aquesta teoria també és aplicable al mon del programari. Quan es té un programa ben estructurat, definit, amb un estil de programació clar és molt més probable que la persona que ho tengui que mantenir ho faci seguint el mateix estil. Al contrari, si ja des de l'inici el nostre codi és descuidat, sense comentaris ni estructura, el més probable és que la cosa vagi a pitjor. Tanmateix, es pot pensar, no vindrà d'aquí. D'aquí que en la posterior evolució del programa ens poguem trobar amb un conjunt de pegats mal fets, codi que no té sentit, una arquitectura inexistent... L'efecte de la finestra trencada fa que una vegada que ha començat la degradació sigui molt més probable que aquesta continui.

Sovint, però, en el món del programari, no queda més remei fer pegats ràpids per corregir un error de funcionalitat de seguretat o del que sigui. No hi ha cap mal amb això, sempre que tenguem en compte que ha de ser l'excepció i no la regla. La idea és que una vegada s'ha solucionada la crisi, s'ha de dedicar temps a fer les coses bé. En cas contrari ens trobarem amb la primera finestra trencada, i és molt més probable que el nostre programa evolucioni cap a un engendre mal de mantenir.

Fitxem-nos però que l'evitar l'efecte finestra trencada no vol dir que tenguem que passar-nos la vida perfeccionant un programa fins a deixar-ho perfecte. La perfecció malhauradament en programació no existeix: sempre podríem fer el codi millor, més ràpid, sempre podríem posar més funcionalitats, fer que el programa fes el que volem de la manera més òptima. No hem de perdre el concepte de "prou bo", és a dir, hem de saber també quan aturar.

Si seguim amb l'exemple de la barriada, vol dir que no fa falta que al barri totes les cases siguin palaus. Sovint basta que siguin vivendes dignes, amb les façanes pintades i els interior cuidats. Cases que tenen un cost que la gent es pot permetre i fetes de tal manera que el cost de manteniment també sigui baix.

Una vegada hem conseguit que el nostre programa sigui prou bo, es tracta de mantenir-ho així, d'evitar ser el primer en trencar la finestra i que si algú altra la trenca, arreglar-ho i posar el vidre el més aviat possible, ja que si no és així, acabarem amb l'equivalent en programari a una casa apuntalada i que amenaça caure.