No diguis dois
No diguis dois és el grup on toca el baix habitualment el meu cuyat-pot-ser que és una altra manera de dir que és el tipus que surt amb la meva germana, i al qual tenc amb molt d'apreci.
El dijous vàren tocar a Binissalem, al casal de Ca'n Sabater. Encara que l'apunt soni a nepotisme, m'he decit a fer-ho perquè em va fer molta gràcia la frescura del grup, i com se'n desferen davant un públic l'edat mitjana del qual estava al voltant dels 70 anys.
Tocàren cançons del seu repertori i algunes de manllevades, davant un públic que no té el rock català a un de les seus referents musicals. Personalment he de dir que em va agradar, no els havia sentit cap vegada en directe i m'atreviria a dir que vaig veure alguna de les senyores de la tercera edat moguent els peus. També n'hi hagué alguna que es dormí, tot i la contundència de les guiterres de No diguis dois.
Em sorpreneren dues coses: la frescura del grup, fent acudits a la concurrència i fent honor al seu nom, i que el públic fos majoritàriament de la tercera edat. Aquest públic demostra ser poc selectiu (pel que es veu cada dijous compareixen) i a la vegada demostra que es mobilitzen molt i molt millor que la gent jove. Estan molt més enterats dels saraus que hi ha al poble que la gent a la que suposadament va dirigit el sarau, i a més s'apunten a tot!.
No diguis dois estigueren bé, molt bé. Feren tot el possible per animar al públic, però hem d'entendre que a les padrines tampoc era cosa de treure-les a la pista a fer voltes a ritme de rock. El concert va transcorre durant prop d'hora i mitja i es va animar força quan començaren les improvitzacions: la més celebrada va ser un pas doble d'Osifar, que mesclava ritmes coneguts per la concurrència amb lletres gruixudes i bones d'entendre, seguida per un tango molt pujat de to de Tomeu Penya, i és que el sexe ven a totes les edats! :)
Enhorabona al·lots! Vàreu demostrar el vostre saber fer davant un públic difícil. Esperem que la propera vegada el públic estigui més en consonància amb la vostra música.
