El Blog de Trespams

Aquests començament d'any ha resultat ser força més mogut del que m'esperava. Mogut en el sentit positiu: pareix que hi ha força projectes grans en marxa i bones perspectives. La gent es va animant i demana pressuposts, que ja veurem si després sortiran o no, però davant l'apatia del 2012, és un bon senyal. Potser ja ens hem acostumat a viure en un estat de crisi perpètua.

De totes maneres el 2013 es presenta complicat, la pujada d'IVA dels darrers mesos fa que cada factura impagada sigui un risc. Si el 16% ja ho era, ja no us dic res del 21% i si la quantitat és gran te pot deixar ben fumut. Si això ho sumam que ara reclamar factures per via judicial sortirà molt car, doncs ja tenim la combinació perfecte per a que petites empreses i autònoms estiguem amb l'ai al cor cada vegada que començam un projecte.

Aquest començament d'any té un altre efecte: fa un bon grapat de setmanes que no em puc dedicar a temps complet a programar. Fer pressuposts amb cara i ulls requereix temps i dedicació que no pots compartir amb la concentració que representa programar. En programar tens les mans en un problema actual, en resoldre una feina, quan fas un pressupost tens la ment posada en el futur, en possibilitats i estadístiques. Pens que és un estat mental diferent i és complicat passar d'un estat a un altre, sumat ja a la complicació inherent a estar "en la zona" quan programes.

La veritat és que m'agrada molt programar i en part és per aquesta sensació de concentració i pau mental que tens quan programes. Fer un pressuposts o gestionar projectes també m'apassiona (sóc així de raret) però el cuquet hi és.

Hi ha gent que quan l'empresa ja va bé, es compren un cap administratiu, per a que gestioni l'empresa i ells poder-se dedicar a programar. Nosaltres no hem crescut tant, però de tant en tant pens que seria prou divertit això, però tanmateix pens que com a empresa tecnològica, la responsabilitat de fer els pressuposts no es pot deixar en mans de personal administratiu sense coneixements del que està fent, així que ara per ara me pareix que hauré d'intentar combinar els dos capells.

Potser el que sí hauria de fer és anar trobant nous talents que es puguin incorporar al grup. Els set integrants d'APSL formam un equip del que puc presumir, no tan sols per la feina que fem, sinó per la manera d'entendre l'empresa i el treball informàtic. S'assumeixen els riscs i les alegries de la feina. Vivim en un estat d'startup permanent, però sense les rondes de finançament, i això fa que mai poguem caure en la monotonia i l'avorriment. Vaja, que ens ho passam bé!

Pau, una de les nostres darreres incorporacions al grup, deia que el seu entorn el mirava estranyat perquè cada dia va a fer feina content. És l'esperit que s'ha d'aconseguir en una feina com la nostra. Que acabis la feina d'un dia amb ganes de tornar-hi al dia següent. Hi haurà dies bons i dolents, però el més important és llevar-se amb la il·lusió i les ganes. Amb això la feina hi fa molt, però també l'esperit de la persona.

Aquest mes de març començaré el cinquè any de l'aventura d'APSL, estic fent el que m'agrada, passant pena, fent feina dia a dia, intentant guanyar-me la vida fent el que m'agrada, tot i l'entorn poc favorable a les petites empreses com la nostra i als autònoms en general. Mostrant que les coses es poden fer d'una altra manera, que es pot viure programant amb programari lliure i amb l'ètica del programari lliur, que es pot fer feina treballant amb Python i Django, i que la suma del grup és major que la suma de les parts.

Veurem com va el 2013. També he de fer un pensament, i és contar un poc més coses de Python i Django, que darrerament hi ha força coses interessants: una PyconES que es prepara, el nou Django 1.5, llibreries i utilitats, ... Ens anam llegint! Esper que per vosaltres que em llegiu el 2013 sia també un any digne de viure's.