I no passa res
En la literatura de gestió de projectes anglosaxona es parla d'un efecte teamicide, és a dir, d'un efecte aniquilador de projectes per referir-se a situacions que per la seva naturalesa més tard o més prest repercuteixen en el rendiment i la cohesió de l'equip de treball, poen-lo dur a la seva destrucció.
Avui parlaré d'una d'aquestes situacions, l'anomenada "no passa res" o en la seva variant de "tanmateix tot seguirà igual".
Supòs que més d'un podrà donar exemples d'aquesta situació i de la poca gràcia que fa. Us pos un grapat d'exemples de situacions:
- L'equip ha fet una recomanació que no ha estat escoltada i arrel d'això s'ha de tornar a refer part de la feina. No hi ha conseqüències de cap casta per la persona que no va escoltar les recomanacions i sí més feina per l'equip.
- S'ha posat al davant d'un projecte algú de provada ineptitud. Tothom sap que el projecte acabarà tard o malament o les dues coses. El projecte acaba com se suposava, malament, i s'assigna al responsable inepte a un nou projecte i a un altra persona a recollir els plats trencats.
- S'ha fet una reunió de varies hores per decidir que en aquella reunió no es decidiria res. S'ha perdut el temps de tots els assistents, però no passa res.
- S'ha fet una reunió per determinar un pla d'acció. Tothom hi està d'acord, però a les poques hores algú ja es surt de l'acordat. Es torna a la situació de desgavell anterior.
- Un membre de l'equip es queixa de mala manera al cap de la feina d'un altre company. No passa res.
L'efecte destructor del "no passa res" ve donat per mor de l'efecte de pèrdua de control que es té damunt la feina. La gent arriba a la conclusió de que faci el que faci tot seguirà igual i que la seva feina o no feina no pot canviar les coses. Per tant s'acaba en gent que fa hores a la feina, però que aquestes no són productives.
Eliminar l'efecte "no passa res" és una tasca de comunicació. Sovint l'interessat donarà molta importància a temes que no la tenen i això se li ha d'explicar, altres vegades el tema sí que té importància, i les actuacions que se'n derivin (tot i que poden ser duites dins la discreció) s'han de fer públiques, potser sense assenyalar culpables però sempre fent saber que les coses es prenen seriosament.
L'opció de no fer res sols du a la desconfiança i a la deixadesa. El problemes grans de demà són els problemes petits que no hem resolt avui.
