Repetiu amb mi: KISS
El principi KISS és una d'aquelles regles fonamentals en la programació i gestió de projectes. Ens diu que hem de procurar que el nostre producte, codi, projecte es mantengui el més simple possible, però contràriament al que algú es pugui pensar, això no implica pèrdua de potencia o funcionalitat, ben al contrari.
Fer les coses simples implica aturar-se a pensar en el que un està fent, demanar-se si hi ha una manera més neta de fer-ho, una manera més senzilla, i si hi és aplicar-la, està doncs molt relacionat amb un terme fonamental en la programació: la refactorització.
El problema doncs és adonar-nos de quan estam complicant les coses de manera innecessària i per això és necessari tenir la ment oberta, ja que sovint estam tan aprop del nostre propi codi que ens costa tenir la perspectiva suficient com per veure que el que estam fent es pot fer d'una altra manera.
Una de les maneres més efectives és intentar explicar a algú com funciona, com ho hem fet. Explicar implica recapitular, tornar a pensar en el que hem fet i encara que el nostre interlocutor no faci "carusses" potser ens trobarem reflexionant damunt la complexitat del que estam dient.
Una altra bona opció és documentar, l'aplicació , el codi. Quan documentam l'aplicació es fa una cosa semblant a l'explicació i té el mateix resultat, quan documentam el codi i ho rellegim ens podem adonar de la seva complexitat: si la documentació ha d'explicar com es fa en lloc de què fa el codi, segur que ens hem botat la regla KISS.
Si hi ha alguna cosa en aquest món que compleix el segon principi de la termodinàmica és el codi i els programes. Esforçar-se en fer les coses de la manera més simple ens proporciona un punt de partida que ens permetrà allargar la vida del codi i disminuir-ne el temps de manteniment. Hem de tenir clar que l'entropia és una força de l'univers, no podem guanyar, però podem fer que el desastre arribi més tard.
Però la regla KISS no s'aplica sols al codi, l'hem d'aplicar també als projectes i també se l'haurien de fer seva els usuaris. Mantenir un projecte simple implica fugir de funcionalitats innecessàries, saber quan hem d'aturar i limitar l'abast del projecte. Per això també ens serà d'ajuda un altre acrònim: MOSCOW. La simplicitat al projectes és doncs poder destriar bé el gra de la palla, el que és necessari i el que no.
Els programadors tenim tendència a afegir funcionalitat "per si un cas", codi que no sabem si s'utilitzarà mai, i que potser el que estigui fent és limitar-nos en el futur. Potser l'allau de funcionalitats és quelcom que fa vendre el producte, quantes vegades hem vist com es llancen versions noves de programari que mantenen els mateixos errors però amb noves funcionalitats! Però en el programari desenvolupat per ser utilitzat per l'empresa, mantenir-se dins del necessari implica menor cost inicial i menor cost de depuració i manteniment.
De fet, quan s'ha de pressupostar el cost d'un projecte es distingeix entre projectes que s'utilitzaran sols a l'empresa dels projectes que s'han de distribuir massivament. Els segons tenen un cost molt més elevat, ja que tenim la necessitat d'una depuració més exhaustiva i també perquè sabem que aniran carregats de funcionalitats sols necessàries per a vendre el producte.
Sovint quan desenvolupant programari d'ús intern caiem en el parany de voler tractar-ho com si fos programari de venda comercial. El programari que desenvolupam per al client intern ja el tenim venut, no hi ha d'haver un marketing basat en les n-mil característiques que fa més respecte la competència, sinó en la funcionalitat que dóna, en la diferència de cost o de control que ens dóna fer les coses amb el nou programari en lloc de fer-ho com es feia abans. Això vol dir, concentrar-se en el fonamental, mantenir el programa simple i funcional des del principi, ja que amb l'us segur que s'anirà complicant, no ho compliquem de sortida.
A la gent que ens comana el projecte els hauríem de fer partíceps de la regla KISS, fer-los conscients de la importància de separar l'essencial de l'accessori, del cost que suposa complicar innecessàriament les coses.
Fer les coses simples és molt complicat, no hi ha dubte, és més senzill fer-les complexes sense pensar en les conseqüències, però llavors voldrà dir que no estam fent bé la nostra feina.
