Salvar el culo
Ricardo al seu bloc al seu bloc torna a fer palesa la poca aportació que fan al PIB nacional les empreses espanyoles que es dediquen a la programació. Particularment crec que el motiu que fa que no es desenvolupin més programes a casa nostra té més a veure amb el model cultural de moltes de les empreses i en particular amb el model cultural dels seus responsables informàtics a tots els nivells, model que es mou per una llei bàsica: "salvar el culo".
El programari lliure a les empreses té un avantatge fonamental: es disposa del codi font i per tant en cas d'errors hom té l'oportunitat d'arreglar-los, de millorar el programa. Això pero sovint implica que el tècnic de torn ha d'estar suficientment preparat i capacitat. Moltes vegades s'ha de saber cercar la vida, anar dins el codi font a veure què fa el programa, mirar d'extreure-li tot el suc. Això en un món ideal...
En el nostre món el tènic de torn no cerca la millor solució per a la seva empresa a un problema concret, cerca la manera de salvar el cul. Imaginem que la millor sol·lució en quant a qualitat i preu resulta que és una solució de programari lliure. Per arribar a aquesta conclusió el nostre tècnic hauria d'haver seguit aquests passos:
- Obtenir una llista de requisits que ha de tenir l'aplicació, els requeriments.
- Cercar programes que puguin complir els requeriments
- Avaluar els programes contra la llista de requeriments
- Avaluar la relació cost/benefici de cada programa
- Presentar una recomanació.
Desgraciadament això passa poques vegades. El responsable de triar el producte està massa preocupat per les conseqüències que pot tenir una tria errònea, i per tant tendirà a no avaluar els productes basant-se en la seva capacitat tècnica, sinó en poder justificar de la millor manera possible una possible fallada de la sol·lució informàtica proposada. Excuses com "No sé què pot haver passat, és el que fa servir tothom", "la nostra tria és correcta perquè és el que té la competència", "el producte xxx és del la casa yyyy que fa www i per tant ha de ser bo". En definitiva es tracta de tenir en cartera tota una sèrie de justificacions per explicar el perquè un producte en el que l'empresa ha fonamentat una part del seu negoci no acaba de funcionar.
Algunes vegades m'he trobat que quan es proposa una solució basada en programari lliure surt el capdefava de torn que diu que s'ha de mirar de trobar un programari que resolgui el problema o cubresqui la necessitat encara que no sigui de codi lliure. No ho acab d'entendre això jo, si la solució compleix els requeriments, es pot provar i avaluar sense problemes i a més és de codi lliure per mi no hi hauria més que parlar, llevat de que es proposas una altra alternativa de les mateixes característiques.
El problema fonamental que hi ha és que per ara la gent que ha de mollar la pasta no demana si hi havia altres solucions que no suposassin lligar l'empresa a un producte tancat. Pareix que si la cosa va en una caixeta ja tingués que tenir una qualitat indiscutible, quan normalment això no és així.
Amb això tampoc vull dir que tot el programari lliure sigui bo, ni prop fer-hi. Hi ha engendres i coses mal fetes, com per tot. La cosa està en que és més fàcil adonar-se de que un producte és dolent, ja que el pots provar abans, tens el codi, tens a l'abast la documentació i les llistes de correu. En el programari tancat si hi ha sort hi haurà una demo limitada en el temps i en característiques, que precisament té allò que tu volies deshabilitat.
Algunes aplicacions de programari lliure ha arribat a un nivell de qualitat tal que és millor tant per la qualitat tècnica de les aplicacions com per la qualitat ètica de les mateixes. No ho hem d'oblidar mai la part ètica del programari lliure, i tot i que quan parles d'ètica en alguns llocs la gent arrufi el nas, el que és inquestionable és que de la mateixa manera que es qüestiona a grans empreses per fer servir ma d'obra infantil o amb salaris de misèria, arribarà un moment que els ciutadans es començaran a plantejar primer perquè les seves institucions amollen els doblers a empreses que no aportan res a la ciutadania quan sí ho fan els projectes lliuress. El pas següent ho tindrem a les empreses, on els responsables aviat es demanaran perquè tenen productes tancats, perquè la seva empresa depén tant d'uns bits que no controlen, de perquè han d'inventir en fum quan poden invertir en gent, que al cap i a la fi és el que dona valor afegit a les empreses (els consultors de RR.HH. estan cansats de dir-ho, no?).
En definitiva, que l'excusa de triar un programa tancat sols perquè així tenim a quí donar la culpa no s'aguanta. Ara per ara sols ho fa pel desconeixement del tema que tenen els qui ara mateix han d'aprovar els presupots, però estau segurs que les coses estan canviant. El programari lliure cada cop arriba a més gent, s'està convertint en quelcom de domini públic, si em permeteu el joc de paraules, i per tant les excuses del mal pagador cada cop s'aguantaran menys. Serà difícil explicar perquè s'instal·la un proxy que no sigui l'squid, perquè s'ha optat per una base de dades privativa en lloc de Postgres o MySQL, perquè es fa servir el Microsoft Office quan hi ha l'OpenOffice, ...
Potser el problema no és sols dels informàtics i també en tenen part de culpa els usuaris, que demanen coses impossible de cumplir: el bueno, bonito, barato de tota la vida però a més amb modificacions d'ultima hora i cercant caps de turc quan les coses no funcionen, i alguns, escaldats, prefereixen cobrir-se les espatlles o altres part, i deixar de donar la solució que representaria la millor elecció per l'empresa, i donar aquella que els salva el cul de moment. El que s'hauria de tenir clar és que tot engany s'acaba per descubir, i que la solució que t'ha salvat el cul avui te pot explotar a la cara demà.
