El Blog de Trespams

Ja fa cinc anys que anam a la PyconES, des del començament hem estat allà, i fa ja tres anys que particip com a mentor a les Django Girls, una iniciativa per atracar el món de la programació a les al·lotes i mirar d'esvaïr la idea de que la programació i la tecnologia és cosa d'homes.

Enguany tocava Cáceres, del 22 al 24 de setembre, i sí, em va coincidir amb les festes de la Vermada, així que ja podeu pensar que va ser una elecció molt difícil.

La veritat és que la cosa pintava molt bé. L'expedició d'APSL érem 12 persones organitzades en dos grups. Na sonia, també mentora de les Django Girls, Na Catherine, una de les darreres incorporacions a APSL hi anava com a tutoritzada, per poder conèixer de primera mà qué era això de la Comunitat Python i jo mateix, érem part del primer grup. Sortida dijous a les 18:45 per poder ser a temps el divendres a les 8:30 per participar al taller de les Django Girls. El segon grup, de nou persones, partiria el divendres a la mateixa hora per poder ser dissabte a les 8:30 a la inscripció de la PythonES2017 a Cáceres. Entre ell en Juan Carlos, Marc i Andreu que a més feien de ponents.

Fins aquí tot pintava bé, teníem les entrades, vols i un hotelet proper al lloc de les conferències. Les combinacions per anar a Cáceres des des Mallorca ja us podeu imaginar que són complexes. Vam optar per anar-hi via Madrid amb Norwegian que era la companyia amb els vols amb horari més adient i llogar cotxes a l'Aeroport, a Goldcar concretament.

Anam a l'aeroport amb temps, recollint abans a Maria Antònia Tugores i a Biel. Na Maria Antònia és també mentora de les Django Girls i vam decidir partir tots plegats. Amb temps, així que a les 17h ja érem a l'aeroport i poc després a la porta d'embarcament assignada.

L'hora d'embarcament s'atraca i no hi ha moviment. Els panells indiquen que hi haurà retard, passen minuts, mitja hora, una hora. La gent es comença a posar nerviosa. Hi ha rumors que Norwegian ha trencat un dels seus avions i que tot duu mot de retard.

Sobre els vuit del vespres hi ha moviment. Hi ha gent al vontant d'un mostrador de Norwegian. Ens hi atracam al mateix temps que diuen el meu nom i el de Sonia. Pel que es veu ens han recol·locat en un vol que surt als voltants de les nou. A Na Catherine i la resta no, s'han d'esperar al nou vol que sortirà en una hora, diuen. Nowregian acaba de xapar el grup.

Partim, arribam a Madrid passades les 22h i mantenim el contacte amb la gent que ha quedat a Palma per Telegram. Pel Twitter ens assabentam que Rosa Taberner és per Madrid, esperant per embacar cap a Palma. Quan anam a cercar el cotxe a Goldcar ens la trobàrem a una de les portes d'embarcament. A l'igual que la gent de Palma no té idea de quan sortirà el seu vol.

L'oficina de Goldcar és a la T1, fem la paperassa per tenir les claus del cotxe i esperam a que arribi el segon grup. Converses per Télegram per tenir-ne notícies, conversa per Twitter amb Rosa per creuar informació entre el que Norwegian diu a la nostra gent de Palma i el que li diuen o no li diuen la gent de Norwegian a Madrid.

Finalment passades les 2 del matí passades arriba el segon grup, més de 5 hores de retard. Na Rosa diu que embarca i tot el grup anam cap al cotxe de lloguer. Són les 3 passades. Decidim partir cap a Cáceres, tres hores i mitja si fa no fa. La part positiva és que no hi haurà gaire tràfic.

Arribam a la Universitat de Càceres a les 7 menys quart. A mig camí hem fet una aturada d'uns minuts per prendre un cafè. Men jo i en Biel fa de copilot. Pels seients del darrera sobretot silenci. Els 30 darrers kilómetres són els pitjors, vaig cantant les senyals que veig dient-me a mi mateix que ja arribam. Com havíem suposat poc tràfic, sols alguns camions que rompen la monotonia del viatge. En arribar fuig un poc la son, ja som a lloc, ho hem aconseguit, tenim potser una hora per seure un poc tranquils. Tot és tancat, així que quedam al cotxe. A les set i busques apareix un camió de neteja, som els únics del parking. No sé què hauran pensat els treballadors en veure un Ford ple de gent mig adormida.

No són encara les vuit del matí quan decidim anar a veure si ja ha obert el bar. Pel camí ens trobam amb Yamila, també una mentora, i ens diu on es fa el taller. Ha seguit les nostres peripècies pel Twitter.

A la sala del taller Na Maria i Na Mabel ho estan deixant tot a punt. Ens donen la benviguda. Retrob Na Mabel després d'un any. Ens vam conèixer l'any passat a Almeria a les Django Girls i jo en vaig ser el seu mentor. Ara organitza les Django Girls de la seva zona. Això és l'esperit!

Un altra cafè i alguna cosa de menjar al bar i ja estam a punt pel taller. Presentacions, organització, taules i a començar el tutorial. Una vuitantena de persones al taller. Tot un èxit de mobilització. A mi això em carrega les piles, veus que les coses sí poden canviar, que els petits actes poden tenir grans conseqüències.

Anam fent, tenc un grup de tres alumnes amb moltes ganes, de perfils totalment diferents. Anam fent el tutorial de les Django Girls. M'agrada explicar, ens botam un poc el tutorial per poder aprofundir en coses que no queden clares, el meu grup és fantàstic. No atur de parlar, això em va bé perquè em manté despert.

Les organitzadores ho han fet molt bé. Entenen a la perfecció l'objectiu del taller. No és tant acabar el tutorial com fer comunitat i ensenyar a les assistents que tenen tot el suport de la Comunitat Python i Django en el seu camí cap a l'aprenentatge de le programació. Es va fent el tutorial, pauses per presentar les empreses col·laboradores. Com a patrocinador or de les Django Girls present l'empresa, APSL, i faig una introducció a la filosofia de feina que tenim i al que es pot fer en Python, animant a tots els assistents. Xerrar em segueix mantenint despert, i amb Antònia, Catherine i Sonia ens anam donant ànims per mantenir-nos en moviment.

La veritat és que no costa gens mantenir-se actiu. Es respira vitalitat i ganes. Na Naomi Ceder fa una xerrada inspiradora sobre la Comunitat, seguim amb el taller, una altra xerrada de Teresa de la Torre, aquesta sobre els com anar adaptant-se a les novetats, una altra de Maria sobre com mantenir el perfil de Linkedin, taller, una xerrada sobre Zope i Plone, crec que de na Zuri, però no ho puc dir del cert, ja em costa mantenir l'atenció. Tanmateix es pot seguir tot pel Twitter https://twitter.com/DjangoGirlsCC .

Una clausura fantàstica del taller. La gent demanant més, ens fem una foto de grup. Hem estat desperts tot un dia, viscut l'experiència i l'energia de les Django girls i hem acat amb una fotografia de grup, amb la camiseta taronja amb el lema de "Code like a Girl". No sé quants cafès he pres, però tant fa.

Ara ens quedarà arribar a l'hotel, fer el checking i veure què passa amb el segon grup. Les notícies que arriben no són bones. Pareix que hi haurà retard, però això ja és una altra història.

Tot i les dificultats estic content. Ho tornaria a repetir. Hi ha gent que es demana que s'ha de fer per atracar les dònes a la tecnologia, però que espera que les coses es resolguin màgicament. La iniciativa de les Django Girls és activa, hi posa remei, anima, transmet coneixement i dona el punt d'èpica necessària per a que les al·lotes que participen al taller realment vegin que això també va amb elles.

Per la meva part intentaré participar en tot el que pugui, però tenc molt clar que l'objectiu final és el de no ser necessari. Mentre però si volem canviar les coses hem d'anar fent pedagogia entre les nostres amigues, germanes, mares, nebodes, ... Si hi ha un taller de les Django Girls animau-les a apuntar-se, ni no n'hi ha animau-les a que el crein.

Anem fent camí!