Resum del 23
D'aquí no res acabarem el 23, escric aquest apunt tant per no deixar del tot desatès aquest blog com per fer una mica de recapitulació del que ha estat l'any. Una paraula que ho pot descriure bé és VUCA.
VUCA significa Volatitat, Incertesa ("uncertainty"), Complexitat i Ambigüetat. Crec que en el 23 ha estat el que més ens ha toca de viure com a societat i també dins la part del sector tecnològics.
Un any marcat per dues guerres properes, per la pujada d'interessos, l'inflacció i el refredament de les inversions que ha tocat de ple a moltes startups i també a les consultores com la que dirigeixo. Hi ha molta feina, però la gent ha tingut molt por a invertir, ja que a altres contrades s'estava despatxant gent. Hem vist com els gegants tecnològics han acomiadat moltíssima gent, tant per maquillar resultats com per desfer-se de les contractacions innecessàries que s'havien fent en el COVID. Al final qui hi paga és la gent i els mitjans es fan ressò d'aquestes notícies, sovint sense donar-ne més contexte i creant més alarma i incertesa.
Sempre he pensat que les empreses no han d'especular amb la gent, sino que a una empresa tothom i té un paper. Encara que funcioni no m'agarada la idea d'empreses d'usar i tirar, on tot val. El 23 ha estat un any difícil, dins el que podem qualificar de complir el pressupost pesimista, i pens que el malabars que hem fet entre tot l'equip i gent han permès que acabàssim l'any sense reduccions de personal, al revés, invertint encara més en la gent i en el futur. Sóc una persona afortunada, ja que estic envoltat d'un equip de gent fantàstic, que creix tant en la part humana com a professional. Em posa els pèls de punta veure l'equip que hem anat formant amb el temps i les possibilitats futures que veig a tota aquesta gent.
S'afegeix a aquest entorn la IA, que ha vingut per quedar-se, però que de moment està resultant una eina molt útil, però com tota eina necessita de l'artesà que la faci servir. Les IA són el resultat de la combinació de dades, investigació, potència d'emmagatzemament i potència de càlcul. Queda per resoldre encara temes d'ètica, accés a la tecnologia (l'opensource hi té molt a dir), temes de propietat intel·lectual i consum energètic. Pens que tot això s'anirà resolent al llarg del 24 i anys posteriors. Com a eina té un valor comparable a les màquines de vapor i les primeres indústires. Esper un creixement exponencial tant de l'ús com del desenvolupament. El que és mal de dir és en quin punt de l'exponencial ens trobam i com de ràpids seran els següents canvis que ens esperen. El component artesà humà i la seva capacitat de relacionar coses, de millorar i inventar, junt amb la facilitat de que ens donen aquestes eines poden potenciar investigacions científiques, nous desenvolupaments i una nova font de riquesa i evolució. Sóc optimista, potser perquè aquests dies estic rellegint i recordant Factfulness de Hans Rosling i Ola Rosling. Hem de millorar cada dia un poc, millorar el nostre redol, ser bona gent. Fins i tot les simulacions del dilema del presoner ens diuen que per prosperar el millor és col·laborar.
I com no, acaba un any intens. Una de les principals notícies és que al maig l'empresa va ser comprada per Nagarro, una multinacional amb gairebé 20 mil persones. Tot i la feina que duu un procés així, és una experiència molt enriquidora. Havia estat en processos de fusió i compra a altres empreses, però mai viscut de primera mà i de tan a prop. Estar amb Nagarro obri un nou ventall de possibilitats per l'equip i això fou una de les raons principals (si no la principal) d'aquesta operació. Hem trobat un conjunt de gent fantàstica, amb una cultura gairebé calcada a la que hem anat construint a l'empresa durant els darrers anys. M'encanta el concepte de CARING i de "one Nagarro", on el col·lectiu està per damunt de estructures de companyia o país. L'organització de Nagarro és àgil, no jeràrquica, orientada de entregar i a fer, focalitzada amb les persones i en trobar solucions creatives. És un model que em va fer dir "jo vull ser part d'això", ja que pens que és la manera de pensar i de fer que hauria de ser el "per defecte" de les organitzacions tecnològiques i de moltes empreses. Hi dit algunes vegades que pens que d'aquí uns anys s'escriuran llibres sobre el model d'empresa de Nagarro, i estic molt il·lusionat de formar part d'aquesta història.
I també he llegit molt, però no tant com m'hagués agradat. A can Amazon duen el compte del que he comprat però jo no duc el que he llegit. Se m'acumulen llibres i l'amic Phil encara me'n deixa més. Per sortir de la meva zona de confort, diu. Que he de llegir sobre presentacions, sobre vendes i també sobre futbol, que tenc fusta de rainmaker. Ni idea, m'agrada llegir i sempre s'aprenen coses noves. En tot cas m'identifico més amb el que em va dir un dia l'amic Benjamí, que sóc un router. Estic en fase de creixement, crec que sempre hi estaré, poder evolucionar és de les coses que em motiven, com també poder ajudar a que altra gent ho faci, no sé si hi haurà una paraula per això, però l'important per mi és el que es pot fer cada dia.
El 23 com us podeu imaginar amb tot això ha estat dur, fins i tot s'hi ha afegit un o una assetjador/a que m'escriu e-mails surrealistes. Em vaig acollonar molt al principi, avisant a la familia de que anàssin alerta. Ara em limito a anar bloquejant els comptes així com aquesta persona les va creant. És d'aquestes situacions que no saps què has de fer, veus que la persona està malalta, però la única alternativa que et donen és denunciar, no hi ha manera de fer que trobi ajuda per altres vies. El tema de la salud mental crec que ens l'hem de prendre més seriosament com a societat, ja que afecta tant a la persona malalta com a la persona o persones que pateixen els efectes de la malaltia.
La malaltia, però d'unes altres carecterístiques, ens ha deixat fora Estrella, una de les organitzadores de les Django Girls de Mallorca. Enguany no serà el mateix sense ella i la trobarém molt a faltar. DEP.
Quan el tems m'ho ha permès he mirat de col·laborar participant o fent xerrades quan m'ho han demanat i he pogut. Me sap greu no haver pogut anar a més llocs, no hi havia prou hores al dia. El jardí ho ha patit a això, ja no se sap si hi ha gespa o un bosquet. Bé, la cosa és que és verd i hi ha el toc de color. M'ha sabut greu no haver pogut dedicar temps a l'ensenyança, m'agradava molt donar unes hores de classe a FP, però amb tot el que hi havia vaig preferir deixar-ho abans que l'alumnat patissin la meva falta de temps. Quan les coses es vagin normalitzant m'agradaria reprende les classes.
Al 23 volia fer més exercici i aprendre a tocar un instrument. Tenc una bicicleta estàtica que demostra que les intencions hi eren, però aquí acaba tot. Tot i això he pogut fer algunes excursiones llargues, encara que "per persones majors". Tot ajuda. Em consolen les paraules de Taleb que vaig llegir que deixa que el fer exercici està sobrevalorat, que les persones no hem evolucionat per fer exercici continuat sino per fer-lo esporàdicament i per necessitat. El biaix de la confirmació en tota la seva magnificència.
El 24 verurem com serà. La maledicció xinesa diu "Tant de bo visquis temps interessants". L'avorriment es veu com a millor i més desitjable, però és la necessitat, els temps de canvi i la incertesa el que ens fans evolucionar. Tot en la seva justa mesura, i amb un xic més de pau i de comprensió cap els altres, que no ens aniria gens malament.
Bones Festes!
