El Blog de Trespams

Ahir en Jordi Cabot em demanava l'opinió per Twitter dels IDEs, ja que hi ha gent que vol fer el que s'anomena web modeling tools, és a dir, passar les eines de modelat a un entorn Web.

Jordi no n'està massa convençut de la idea, ja que per exemple, els IDEs de programació per web no pareix que tenguin tirada, i fins i tot molta utilitat en aquests moments.

Particularment els llenguatges de modelat com l'UML m'agraden com a eina comú per a comunicar idees i no com a una eina per a la generació d'aplicacions completes. Veig utilitat a les eines de modelat web quan hom tengui entorns dispersos i col·labortius, on aquestes eines, amb un llenguatge simbòlic comú, serveixin per a definir i comunicar conceptes i tasques. Això no seria més que una pissara col·laborativa potenciada amb eines per fer més fàcil el dibuix. Ja està prou bé tot i així.

Actualment hi ha un grapat d'eines web per a la construcció de wireframes, interfícies d'usuari on l'important no és el disseny final, sinó la col·locació de cada component i la idea general de la interfície. Aquestes aplicacions son prou sofisticades, però no tenen massa a oferir respecte aplicacions com Pencil si no és per seva manca d'instal·lació i el tenir els dissenys a la web. Manca però el que es pugui fer un disseny realment col·laboratiu, on tothom pugui aportar idees damunt el mateix disseny, que és el que afegiria vertader valor a aquest tipus d'eines.

En el cas dels IDEs no es tracta sols de comunicar, es tracta de codi que s'ha d'escriure. Encara que es pot argumentar que un programador es passa més temps pensant i depurant que escrivint codi, el cert és que tenir un bon editor és fonamental. Per mi aquí el que és fonamental és tenir control del codi i poder treure el màxim suc de l'editor i de l'entorn.

Amb això vull dir que per defecte defuig de llenguatges de programació que m'imposen un editor o un IDE concret i que no s'integren amb un control de versions obert com subversion (com a mínim). L'IDE no importa, és que importa és el codi i el llenguatge i les restriccions que aquest imposa a l'hora de desenvolupar.

Els IDEs tenen de bo que ens donen la feina de triar les eines feta: editor, depurador, control de versions, tot ben integrat si hi ha sort, de tal manera que no fa falta canviar de programa per fer les tasques més habituals i això representa una bona ajuda per aquells que s'atraquen per primera vegada a un llenguatge de programació. També es força habitual que els IDEs editors molt potents, amb autocompletat, gestió d'arxius, cerques avançades, etc. És a dir, ajudes a la productivitat que ens poden anar molt bé.

Però hem de ser conscients que tot això té un preu: els IDEs són feixucs, consumeixen molts recursos de màquina i poden no donar-nos totes les característiques que volem: el depurador pot ser massa simple o no funcionar, estar limitats a un llenguatge de programació, no ser compatibles amb el nostre control de versions...

Aquests tipus de limitacions segurament no la trobarem a editors com Vim, o Emacs o semblants, ja que es limiten a les tasques d'edició i miren d'arribar al nombre més gran de llenguatges possible. Les eines de depuració o control de versions queden fora, se n'han de fer servir d'externes. Això no representa massa problema per gent acostumada a fer feina en entorns Unix, però sols representar un entrebanc important per la gent que sols fa feina amb Windows i en que anar a la consola pot representar un vertader trauma.

Particularment m'agraden els IDEs i els faig servir més o menys en funció del llenguatge i del programa que estic fent. Per a escriure Python faig servir Netbeans o Ulipad darrerament, per Java fonamentalment Eclipse, perquè m'agraden les ajudes que tenen, fent-me la vida més fàcil. Però tot i agradar-me procur no dependre'n i moltes vegades acab amb el vim com a editor, encara que sigui sols per mantenir el múscul actiu.

El que no m'agraden són els IDEs de programació que t'amaguen el que hi ha per davall, que no et deixen anar al codi o que es guarden el codi (como el PL/Forms d'Oracle). Però fixau-vos que no és culpa dels IDEs, és per pròpia construcció del llenguatge de programació, l'eina és sols un reflex del que hi ha per davall.

Per mi no és tan important l'eina que es faci servir per editar el codi com que aquesta no vulgui tenir el monopoli del codi editat. El codi ha de poder modificar-se independentment de l'editor, ha de poder posar-se en un control de versions, hem de poder saber els canvis que se n'han fet.

Les eines gràfiques de generació de codi (que alguns venen com a els nous IDEs) ens amaguen el codi, la visualització del que fan és molt complexe quan les tasques a realitzar van més alla dels exemples bàsic i fan molt difícil saber què s'ha canviat i a on, i el treball en equip es coordina bloquejant la tasca dels altres. Aquests IDEs no m'agraden. Poden significar un augment de productivitat inicial, però no escalen bé en programadors i representen una hipoteca tecnològica (i sovint pecuniària) de la qual n'hem de ser ben conscients.

Com a programador estic sempre a la recerca de l'eina perfecte, que em permeti desenvolupar programés més ràpid i ser més productiu, però hi ha coses a les que no puc renunciar: al control del codi, al control de versions i sobretot a poder canviar d'eina quan jo vulgui.