El Blog de Trespams

Quan surt aquesta discusió sovint, al manco al meu àmbit, la discusió es redueix a comparar Java i Python. Recentment en Paco ha obert la capsa dels trons al twitter amb una afirmació "Para escribir código mantenible, mejor un L.P. fuertemente tipado. Si es compilado, mejor".

Damunt el tipat o no em remetré al post de Ned Batchelder i a un comentari d'aquest post, amb al qual hi estic d'acord en un 90%, que traduït lliurement i sense limitar-ho a java diria:

Python maximitza la productivitat dels bons programadors

Els llenguatges tipats (Java a l'original) minimitzen el mal que els programadors mediocres poden fer al sistema.

Tant de bo la segona afirmació fos certa. La gent pot ser molt creativa i cap tipat del món no pot evitar que es faci un borrat complet contra la base de dades, que s'equivoqui amb l'algorisme del càlcul de l'IVA, les possibilitats són infinites. La referència obligada de que el tipat fort no és cap garantia de mantenibilitat la tenim al post How to Write Unmaintainable Code o passar-se per The daily WTF. El primer cas és fins i tot més sagnant, ja que la gran majoria d'exemples i tècniques es refereixen a llenguatges fortament tipats com el C, C++ i Java. Usos creatius del define, noms de variables que no tenen res a veure amb el que fa la variable, noms lleugerament semblants que fan coses totalment distintes,...

No vull fer sang damunt el tipat fort, la majoria de les coses que expliquen al How to Write es poden extrapolar a qualsevol llenguatge de programació. Però la realitat és el tipat fort no és cap garantia de mantenibilitat.

La mantenibiliat ens la donen les convencions del codi, la documentació, la inspecció periòdica o sistemàtica del nostre codi (o del codi d'altres), el llegir el code complete i aplicar els consells i pràctiques també ajuda força. Tenir test unitaris, programes que ens gestionin l'adherència als estàndarts i la complexitat del codi (n'hi ha per Java, Python, C++, ...), gestió acurada del errors, tests de regressió, etc. a l'hora de la mantenibilitat poden fer molt més que el simple tipat.

Potser perquè molts de programes que he fet al llarg del temps s'han mantingut en producció durant anys sóc un tant fanàtic de la mantenibilitat, preferesc codi matenible a codi guais que al cap d'un mes ningú, ni el seu creador, sabrà perquè ho va fer d'aquella manera. I aquest tipus de mantenibilidad no la dóna el tipat fort o el compilador, la mantenibilitat ens la dóna la gent i les regles que ens imposem a l'hora de crear el codi.

Com la seguretat la mantenibilitat no és quelcom que es pugui posar una vegada el programa està llest. La mantenibilitat ha de formar part del procés de desenvolupament. Sovint he refet o he fet refer codi perquè era mal de seguir, per massa acoblament, perquè la quantitat de ifs feia difícil saber per on anava el codi, i això m'ha passat tant en Java, Pascal o FORTRAN com en Python.

Llavors, pensant en que els programes es fan per a ser mantenibles tant en llenguatges tipats com en els no tipats, la pregunta que ens faríem doncs és perquè triar un llenguatge o un altra i aquí ja entraríem en un altre tipus de discusió.

Si pensam sols en termes de mantenibilitat i suposant que programam com toca potser estarem d'acord que hauríem de triar un llenguatge que fos bo de llegir, de seguir, expressiu i d'alt nivell. El millor codi és aquell que no s'ha d'escriure. Per mi pocs llenguatges compleixen això tant bé com Python, és un llenguatge molt clar de llegir, amb una corba d'aprenentatge molt suau i amb una dèria cap a la llegibilitat i la mantenibilitat que està incorporada al llenguatge dins la pròpia sintaxi (la identació) i a l'intèrpret mateix (provau import this) o llegiu The Zend of Python i les convencions de codi són públiques i definides des del 2001, la qual cosa no vol dir que no s'hagin canviat al llarg del temps.

En conclusió: el codi mantenible no ho dóna un compilador sinó el programador i la gestió que se dugui del projecte. No podem confiar en que el tipat fort ens farà la feina i ens alliberarà de la feina de crear tests unitaris, de comprovar que el codi està d'acord als estàndards o de que fa el que ha de fer.

Java, C, C++ són grans llenguatges no perquè tenguin tipat fort, sinó pel que els programadors hem fet amb ells. De la mateixa manera Python, PHP, Perl, Ruby són grans llenguatges no per la seva absència de tipat, sinó per codi que ens permeten escriure.