El Blog de Trespams

Estar en la zona és estar en el nirvana de la programació, a l'estat mental en que les idees passen a línies de codi, on els dits es mouen pel teclat en un flux constant i quasi hipnòtic.

Estar a la zona no és fàcil però sortir-ne sí. Estar a la zona enganxa, de manera que una sortida de la zona sobtada sovint va seguida d'uns minuts de mala llet, dirigida contra el responsable d'haver pertorbat l'estat mental per excel·lència del programador.

Aconseguir l'estat mental adequat per entrar a la zona és una qüestió molt personal de cada programador, però ho podríem comparar amb els rituals de fan els esportistes abans de sortir a competir. Entrar a la zona significa complir amb un ritual, amb una lletania que ens ajuda a aconseguir les condicions de partida que ens han de dur al flux, a la zona. Per un és no tenir papers a la taula, per altres tenir la taula plena de papers, altres han de disposar totes les icones de l'escriptori d'una determinada manera, altres obrim les consoles que necessitarem abans de començar i les distribuïm entre els escriptoris de manera que ho tenguem tot distribuït tal com ens agrada, tal com ens va bé.

Quan un està a la zona el temps passa més aviat, a la darrera compilació li segueix una altra darrera compilació i així successivament, qui està a la zona se'n resisteix a sortir-ne i inconscientment voldria que l'estat de beatitud que es té duràs un poc més. Ja hi haurà temps per anar a dinar, "un moment que ara acab això...", "gairebé ja ho tenc,", frases típiques que a ben segur us haureu trobat dient-vos a vosaltres mateixos o a un tercer.

Per entrar a la zona s'han de donar les condicions adequades, l'ambient de treball hi influeix molt. Si hi ha interrupcions cada pocs minuts normalment ja ni s'intenta entrar a la zona, ja que sortir-ne una vegada hi has entrat és un petit trauma i les persones intentam evitar les experiències negatives.

Per això es recomana que els programadors tenguin els seus propis despatxos evitant telefonades, interrupcions i reunions innecessàries. L'estat mental productiu per a un desenvolupador és el de la zona, és l'estat que el motiva a anar a fer feina cada matí, és una llàstima veure departaments de programació "diàfans" amb telèfons sonant per tot, fins i tot n'he vist que a més de no tenir paret i despatxos estaven aferrats a la cafeteria.

La productivitat en el món de la programació passa per donar a la gent les condicions òptimes per fer feina. L'estructura organitzativa hauria d'estar orientada a que la gent que fa desenvolupament pogués fer-ho amb tranquilitat, gaudint de la seva estada a la zona. Potser per això la majoria gaudim més de la programació a casa que a l'oficina, a casa és més fàcil accedir a la zona i menys complicat mantenir-s'hi.