El Blog de Trespams

En les darreres versions Python va introduir una modificació de sintaxi que permet no tirar tant de la programació funcional per algunes coses, el que es coneix com a list comprehension .

Encara que els exemples ajuden a fer-se una idea de com funciona la sintaxi, el que m'ha acabat d'obrir el ulls damunt la idea i la seva utilitat ha estat aquest article. En ell s'explica la sintaxi des del punt de vista matemàtic, és a dir, els matemàtics estan acostumats a escriure conjunts de la manera X = { x | x mod 2 = 0 } on x pertany als Naturals serveix per a indicar el conjunt dels nombres parells.

Els múltiples de tres, per exemple es poden escriure com

T = { 3x | x pertany als naturals}

Quan programam els nostres conjunts són finits, però la idea és la mateix i és ben bé la notació que es fa servir per la sintaxi de la list comprehension.

parells = [2*x for x in range(0,10)]

Ens tornarà la llista dels deu primers nombres parells, o bé

parells = [x for x in range(0,101) if x%2 ==0]

ens retornarà la llista dels nombres parells que hi ha entre zero i 100. Notació matemàtica en estat pur.

Si en lloc d'una variable en tenim dues, llegit en termes de conjunts matemàtics la notació té tot el sentit del món

parelles =[(x,y) for x in range(0,3) for y in range(0,5)]

Diu: conjunt de tots els parell on el primer nombre va de zero a tres (no inclòs) i el segon va de zero a cinc (no inclòs).

[(0, 0), (0, 1), (0, 2), (0, 3), (0, 4), (1, 0), (1, 1), (1, 2), (1, 3), (1, 4), (2, 0), (2, 1), (2, 2), (2, 3), (2, 4)]

Si el que volem és el mateix conjunt però on els dos nombres no són iguals bastaria fer

parelles =[(x,y) for x in range(0,3) for y in range(0,5) if x != y]

és a dir:

[(0, 1), (0, 2), (0, 3), (0, 4), (1, 0), (1, 2), (1, 3), (1, 4), (2, 0), (2, 1), (2, 3), (2, 4)]