El Blog de Trespams

Aquests darrers mesos han estat intensos, pel que em seguiu a altres xarxes, com a X o Linkedin sabreu que ens hem incorporat a Nagarro, el 31 de Maig del 2025 va fer just dos anys. No sé si era el millor moment o no, però tant fa, Nagarro és una empresa molt interessat i és exactament el que necessitàvem: bona gent, cultura similar, empresa internacional i mentalitat global. El mantra de "One Nagarro" a mi m'ha ressonat des del principi, i amb la cultura és el que segurament ens va fer decidir més.

Però si no us hi heu trobat, un procés d'aquests és molt absorbent. Nous processos, conèixer molta gent, mirar com pots adaptar el que fas a la nova realitat, etc i al mateix temps seguir amb el que estaves fent, donant servei als nostres clients i tenint cura de la gent.

Això deixa poc temps per temes de blog. De tant en tant anava posant llibres que llegia, però darrerament tampoc trobava prou temps per fer-ho.

Les meves lectures han anat canviant, de lectures (i per tant apunts) molt tècnics a llibres més de gestió, assajos, finances i semblants. De fet, crec que la meva mateixa evolució professional m'ha dut aquí. Difícilment es pot dir que sóc un tècnic o un programador, cada cop més m'he centrat en la feina de gerència, de gestió i de proposar enlloc de fer. La part de fer està més centrada als equips, que amb el temps també van proposant millores. Amb Nagarro això no ha canviat, diria que s'ha magnificat, però encara estam aprenent a jugar en aquesta lliga.

Crec que l'etapa més complexa s'ha acabat, això és bo i és dolent. Bo perquè tenc més temps i puc planificar vacances, dolent perquè de tant en tant m'avorreixo i quena això passa tenc molta tendència a ficar la gent en embolics.

Les vacances, dos dies aquesta setmana, les he aprofitades per llegir un poc, llibres recomanats per un o altre:

• La invención de la bicicleta, de Jordi Nadal, ha esta el primer. Llibre ben editat, 140 planes de lectura i fàcil de llegir. El vaig descobrir gràcies a Juan Ramis, a una trobada organitzada amb Marvin Singhateh. Un llibre simpàtic, possiblement podrien ser 10 planes mal contades per plantejar la idea, però se llegeix fàcil i està ple de cites ben trobades. Es perd un poc en la palla però fa ganes de tornar a llegir, i el tenc a la taula per precisament fer això. Em servirà si més no com a font d'inspiració o referència quan necessiti una cita famosa.
• Management del Sentido Común, de Xarvier Marcet. També unes 140 planes, presenta un recull/refrit d'articles que ha publicat l'autor al llarg del temps. Es llegeix fàcil i t'engantxa però li falta un fil conductor millor filat, supòs que pel caràcter del llibre, que es composa d'escrits antics de l'autor i que pareix que s'han fet encaixar. M'ha agradat Xavier Marcet té unes idees que ressonen molt amb el que jo pens, però també pens que és un molt bon títol que podria haver donat molt més de si. Tenc gens de llegir altres llibres de l'autor per veure si lo d'aquest llibre ha estat més . Potser aquest llibre hha sigut aprofitar fama iMe fa la impressió d'estar davant un llibre de "grans èxits" i versions, com el que fan alguns cantants. Res a dir, en tenc d'altres d'aquest estil, com els del Joel Spolsky, però ho diuen a portada.
• Suficiente de John C. Bogle. En llibre entre històric, de principis econòmics i històries del creador dels fons indexats de Vanguard. Ens xerra de com les finances mal enteses passen a ser un instrument de gestió de les empreses com a una eina de creació de valor, a un fi en si mateix on en lloc de donar valor l'extreuen. El vaig comprar en versió electrònica i se suposa que té unes 240 planes, més llarg que els anteriors se llegeix igual de fàcil.

Els tres llibres tenen una cosa en comú, presenten un estil de gestió i lideratge de les empreses des de la servitud i la humilitat. La direcció al servei dels accionistes, dels clients, de la gent que fa feina a les empreses i de la societat.

Els tres llibres m'han agradat molt, però m'he quedat amb la sensació que no he après res nou, que m'hagi fet replantejar-me com feia les coses, potser perquè la manera que expliquen és la manera amb que he intentat gestionar tota la vida. És un biax de confirmació en el meu cas, però potser llegint-los altres estils de gestió hi poden trobar més inspiració.

Sigui com sigui, ha servit per reprendre el blog. Em sap greu que els articles tècnics és poc probable que tornin. Sóc passador de pena, i sempre he fet plans de futur, amb el que pot passar si m'avorreixo massa o massa sovint a una empresa, en el que faria, en possibles opcions, i cada vegada més em veig més enfora de tornar a la tecnologia pura i més focalitzant-me en ajudar a que les coses passin, amb tota l'humilitat, sense tenir veritats absolutes, i com vaig llegir amb una actitud de ment oberta, capaç de reconèixer les errades.

Ens llegim!