Aprofitaré que estic costipat
i faré un apunt d'aquesta darrera setmana. Entre mocada i mocada puc teclejar, i potser tenc el cap en aquest estat de mig embotiment que em permet escriure encara que amolli algun doi que altre.
Aquesta tenia dos events marcats a foc al calendari: una conferència sobre estimació de projectes organitzada per PMIB i la inauguració de la nova oficina d'APSL. La resta podem dir que és el dia a dia de la feina i de la vida (això de fer Tai-Chi crec que em comença a afectar).
La conferència
El taller va començar un tant malament, idees com "per fer una bona estimació de projectes el que hem de fer és passar la feina als estimadors", doncs com a que no sonen molt bé, encara que la intenció era bona. Per mi la idea que es volia transmetre era la de que millor demanar a la gent que té experiència en projectes semblants. La conferència en si va ser entretinguda, però de cap manera es pot considerar un taller, potser una introducció als conceptes més bàsics i encara així crec que va pecar de voler tractar massa coses i no centrar-se en res.
Em vull fixar però amb un fet, potser anecdòtic, però que demostra un cert tic recurrent en alguns àmbits de la gestió de projectes. En un moment donat el ponent va presentar una diapositiva on es veia el cap de projectes en gran i vermell, rodejat dels estimadors, molts més, petits, de blanc i envoltant-lo. "Jo sóc el vostre amo i senyor i m'heu d'adorar", pareixia que deia. Entre això i l'ús de la paraula recurs per fer referència a les persones em reafirma en la convicció que en la gestió de projectes encara queda molta vella escola que sols necessita d'una petita distracció per aflorar.
Per mi el responsable del projecte ha de ser un facilitador, no el deu indiscutible del projecte. És responsable de que el projecte vagi endavant, però això no significa que tengui que considerar la gent involucrada al projecte com a recurs intercanviable, ben al contrari. Ha de tractar cada membre de l'equip com el que és una persona, i fer tot el possible per a que aquesta persona pugui fer la seva feina de la millor manera possible.
De la part d'estimació poca cosa a dir, ja que no es va aprofundir massa en res. Sols comentar alguna opinió que vaig sentir a la sortida, "que tot això estava molt bé, però que passa quan algú s'ha de banyar donant una quantitat fixa del cost". Supòs també en referència a una afirmació que es va fer dient que una estimació dolenta era sempre millor que no tenir-ne cap. No hi estic d'acord, hi ha cops on ens hem de mantenir fermes i negar-nos a fer cap estimació amb un mínim de garanties.
La inauguració
El divendres a la tarda, i a petició popular, férem una mica de refresc a APSL per inaugurar la nova oficina. Val a dir que queda demostrat que no tinc massa habilitats socials i tot això m'estressa, però la veritat és que després m'encanta xerrar amb els amics, i d'amics en passaren molts. Una vuitentena pel cap baix, 10 segons la policia municipal i 120 segons el becari.
L'index de gominola va estar força bé, ens acabàrem entre tos 1.5 quilos de gominolas, a més de coca de trampó i melicotó.
Vam voler que el lema fos "L'APSL Style", en referència tant a la cançó de moda (que ja escoltàvem nosaltres des d'abans de fer-se popular, descobriment de na Mayuko i Juan) com a la nostra visió de com poden ser les coses.
Crec que estam aconseguint fer d'APSL un bon lloc per fer feina, per agrupar a la gent que entén la professió també com a una passió. I pens que aconseguint que anar cap a la feina sigui una il·lusió diària més que allò que s'ha de fer per guanyar-se la vida.
No hi ha sofà, ni sala de ping pong, ni billars, però crec que tampoc no ens fan falta. Hi ha bones eines per fer feina. Cadires que no et destrossen l'esquena i pantalles de bona qualitat, però sobretot hi ha un grup de gent entregada, que fa pinya i que ens ho passam bé plegats. Ja que hem de fer feina per guanyar-nos la vida, perquè no fer allò que ens agrada de la manera que ens agrada?
No vull acabar sense recordar a @sebaSj, que cada vegada que fem una mica de trui li dona per tenir una filla nova. L'enhorabona família! Criau filles geeks que ben cert és el que el món necessita.
PS. Fotos? No hi vaig pensar en les fotos. Ja us he dit que no tinc habilitats socials...
