El Blog de Trespams

He passat una estona rient pel post de James Carr anomenat Why must people degrade my profession. Pareix que aquestes situacions no són sols patrimoni dels informàtics patris, sinó que també companys de professió d'altres bandes també s'hi troben.

Potser l'article (el rant millor dit) ens fa gràcia perquè ens hi veim reflexats, però està clar que quan hom viu la situació no li fa gràcia.

Record que estan al càrrec del departament de suport de l'empresa un dels operadors va rebre una trucada, feia poc que s'havien començat a instal·lar impressores a color i algunes donaven problemes. Així que quan l'usuari va cridar i va dir que tenia problemes amb la impressora el primer que va dir el tècnic és:

(en castellà a l'original)

• ¿Impresora de color?
• Sí, claro, de color gris como las otras

Jo que l'escoltava em tirava pel terra, però a ell no li va fer gens de gràcia us ho assegur.

Hi ha una màxima que diu que no s'ha atribuir a la mala fe allò que es pot atribuir a l'estupidesa, i en soc un ferm partidari, però està clar que l'estupidesa a grans dosis pot ser desesperant. Ja sabeu: l'intel·ligència humana té un límit, l'estupidesa no.

Quan un es dedica a la gestió de projectes i a la programació les situacions són unes altres, però sovint també te dóna la sensació de que estan degradant la professió, bé per estupidesa, be per mala fe.

Curiosament el que sí me trobat és que aquestes situacions no es donen als projectes privats i sí als projectes d'assalariat.

En el primer cas la gent sol tenir més o manco clar el que vol, sap que la teva feina té un preu i que li cobraràs per allò que demani. S'escolten molt més quan els dius: "sí, això se pot fer, però serà car, te propòs que ho facis així i així i et sortirà més barat, tendrà més rendiment, etc.". Agraeixen la teva feina de consultoria i tu acabes satisfet per haver donat una solució al client, ja convertit en amic, que li estalviarà diners i que a més li permetrà tenir un sistema o aplicació de la qual tu també te'n sentiràs orgullós.

Perquè això és important. Per un bon professional, a més del sou hi ha l'amor propi d'haver fet una bona feina. Això no és patrimoni sols de la informàtica, he vist el mateix en picapedres, fontaners, sabaters, metges, ... Independentment de la feina són persones que tenen una cosa en comú: que estan orgullosos de la feina que fan i la volen fer el millor possible.

Pareix, o al manco així em passa a mi, que la cosa canvia quan qui comana la feina no s'hi juga res, i encara és pitjor si qui ho comana no és el mateix que ho ha de fer servir. Aquí les situacions que m'he arribat a trobar són directament de vinyeta de Dilbert. Si fa uns anys algú m'hagués dit que l'empresa posaria webs sense continguts i que no passaria res no m'ho hagués cregut i ja en duim dues d'aquestes.

Tècnicament n'estic orgullós: les webs són ràpides, escalen bé, s'indexen bé... Però com a professional no puc sentir-me còmode amb la situació, m'agradaria veure la feina acabada, poder dir "veis això ho hem fet nosaltres" i no quedar empegueït.

La situació és encara pitjor quan intentes explicar les diferència entre una web B2C i una web B2B, del perquè algunes coses que es fan a un B2B on controles qui es pot connectar, el creixement de les peticions, al cap i a la fi; no es poden aplicar a webs on no saps com s'utilitzaran, ni si demà sortiràs a l'Slashdot o al meneame, o senzillament faran servir els teus serveis moltes planes que a la seva vegada no saps el nombre de visites potencials que poden tenir. Això que hauria de ser molt clar per qualsevol que entén com funciona Internet sorprenentment no es considera ni es vol considerar.

Com que ningú s'hi juga res, ni tan sols el prestigi, la posició que adopta alguna gent és la de no deixar fer la feina, deixar que el temps passi i evitar que els projectes avancin. No sé si això es fa de manera conscient o inconscient, però es una dinàmica descoratjadora per la gent que ens consideram bons professionals, que ens sentim orgullosos de que els projectes surtin i vagin bé.

Permetre dins una empresa aquest tipus d'actituds i no fer-ne res, és per mi un exemple de degradació de la professió i potser fins i tot de l'empresa. Per mi és pitjor que el que explica Carr, ja que en el seus cas i com apunten els comentaris, el que vol l'usuari és algú que li pugui resoldre els problemes i acudeix a qui té més aprop que creu que en sap més que ell. En el segon cas la degradació és més greu, ja que potser no és tan visceral, però sí que toca més els fonaments de la professió i amb unes repercussions molt més profundes, tant econòmiques com de motivació de la gent.