Pont blanc
Com molta gent jo també m'he agafat el pont. Han estat un grapat de dies per descansar un poc, desconnectar un poc (no me'n vaig endur el portàtil) i gaudir de la companyia de la família i els amics (Pere, Marga, Aina i Neus) que amablement ens van acollir a casa seva i ens feren de guies per l'illa d'Eivissa i Formentera.
Es veu que en aquesta època encara no hi ha molta gent pel mig i es pot gaudir de les illes com toca, sense massificacions, a poc a poc i anant un poc més enllà del turisme de discoteca, bauxa i platja. Són illes fantàstiques, amb unes vistes meravelloses i on encara et pots sentir sols i acompanyat a la vegada.
Deixant els aspectes més bucòlics, dir que em va sorprendre agradablement el viatge amb Balearia (no pos l'enllaç a la plana, perquè la veritat, no li fa justícia a la comoditat del viatge i tanmateix no funciona massa bé) i desagradablement el Chevrolet Kalos que llogarem (a l'oferta d'Internet posava Peugot 206 o equivalente). Resultà un cotxe sense gens d'acceleració, de mel i sucre, amb un cosum molt més alt que el que em pensava (amb el Saxo he de dir que estic molt mal acostumat) i el que és pitjor, amb un disseny que feia que amb quedàs sense vissibilitat a les corbes d'esquerra. Per acabar-ho de rematar el volant esta disposat de tal manera que tapa el contaquilòmetres. Bé, al manco ja sé quin cotxe no compraré.
Passades les vacances es pot dir que comença un nou cicle. L'empresa per la que treball viu un procés de fusió que en aquests moments, sigui per unes raons o altres, ha degenerat en una fuga de capital humà cap a altres empreses (director general, director financer, director d'informàtica, directors regionals, etc. etc) i on la política oficial respecte a sous i possibilitats de promoció és la de no pujar l'IPC i on se'ns va dir que per promocionar el millor que es pot fer es canviar de feina cap a altres empreses (bé, al manco no es podrà dir que no es predica amb l'exemple!).
Com no podria ser menys també estic a la recerca activa de feina, per les mateixes raons que altres companys que ja han deixat l'empresa, però en el meus cas me trob que he d'entrevistar a gent per a cobrir els llocs buids.
Un és un professional i faig la feina el millor que sé i puc, mirant de trobar les millors persones per la feina entre els currículums que m'han arribat. Tot i això, des del punt de vista ètic em sent violent entrevistant gent quan jo mateix estic cercant feina, quan el futur és incert a l'empresa, quan qui entri en plantilla es trobarà a poc amb que el seu poder adquisitiu ha baixat a l'any següent i quan no m'atrevesc a recomanar la feina a amics i coneguts amb feina per por a fer-los la putada de la seva vida.
El que sí veig és que ara per ara, la majoria de gent que ens està arribant (i llevat d'alguna excepció) és gent que no s'ha molestat gens en aprendre res pel seu compte, que veu la informàtica i la programació com aquell que posa maons, que li han de dir com es fa una cosa i llavors la fan, però que no se molesten en veure si hi ha coses millors, ni tan sols s'ho plantegen. No és el tipus de perfil que m'agrada, però pareix que és el tipus de perfil que ara per ara vol canviar de feina i veu en el mercat àvid de programadors Java l'oportunitat de progressar econòmicament encara que professionalment no tengui el tarannà, l'experiència o els coneixements que haurien de tenir.
Potser, però, aquest sigui el tipus de perfil que l'empresa espanyola demana o que sigui el perfil que està disposada a pagar. L'emperò és que aquest tipus de perfil acomodatici i institucionalitzat no rendeix, no innova, no evoluciona, i si el teu negoci es basa en un component tecnològic important, com és el cas de la web, fotuts estam.
Aquests dies de vacances m'han fet reflexionar, plantejar-me el futur i decidir-me de l'espera passiva a l'espera activa, sigui amb un canvi de feina, sigui donant una empenta major al projecte d'empresa o senzillament fent de freelance si el projecte és prou interessant. El que tenc clar és que no m'agrada tenir conflictes ètics, no tenc edat.
