El Blog de Trespams

Aquesta setmana hi ha dos apunts interessants de Ricardo Galli i Pep Torró damunt Linux i els infants, molt convenients de llegir per tots aquells que teniu infants i voleu iniciar-los amb la informàtica.

Des de fa molt temps els meus menuts que ara tenen 6 i 3 anys fan servir GNU/Linux, una Ubuntu concretament. Cada un amb la seva compta d'usuari i identificats amb nom i clau, i tenen ben clar qui ha entrat amb quin usuari. El menut va començar a conèixer les lletres per la necessitat de posar el seu nom i la seva clau (fàcil, això si). El major ja és capaç de crear accessos directes, canviar les barres de menús, i adonar-se'n quan el nom d'un programa no correspon amb el que diu la icona i canviar-ho.

Ambdós no tenen cap problema per arrencar el Pingus amb l'Alt+F2, posar el nom i executar. El el cas del petit és més sorprenent encara, ja que ha de fer servir les dues mans. Iniciar l'OpenOffice no és cap problema, imprimir tampoc... Fins i tot han començat de crear-se els seus propis nivells de Pingus, i això quan no estan posant icones vàries a l'escriptor, jugant amb el breakout o el gcompris, per exemple.

Sovint he vist als pares no dexar emprar l'ordinador als nins perquè tenen por de que aquest l'espenyi, de que puguin esborrar alguna cosa imporant o que ho deixin penjat. Ordinadors de pares amb Windows, s'entén.  Als meus fills Linux els ha donat una llibertat en la que no sé si n'Stallman hi havia pensat: la llibertat d'experimentar sense por.

De tant en tant, quan han canviat tat la configuració que fins i tot a mi em resulta difícil saber on han posat els programes, desfer els canvis és tan senzill com esborrar-los el seu directori d'usuari per a que puguin començar de nou. Tenc la tranquilitat que encara que tota la família hi tengui coses a l'ordinador, res del que puguin fer tendrà conseqüències per l'estabilitat de l'equip i pels documents que hi ha.

Fer que els nostres fills facin servir GNU/Linux vol dir educar-los sense por a la informàtica, sense frenar-los en la seva experimentació.  La informàtica els motiva a aprendre més coses: a llegir per saber què diuen els programes, els estimula la memòria quan han de recordar com es feia tal o qual cosa amb el processador de texts o com es posava el joc del senyor de la patata. Sovint no fa falta ni anar a jocs especialment indicats per als infants, ja que tot el que hi ha al voltant d'un escriptori Linux és prou estimulant per ells com per animar-los a descobrir coses i experimentar.

I de retruc, els pares tenim una eina molt poderosa: l'amenaça del canvi de password! XD