El Blog de Trespams

Fan un anunci per la tele, apareix un home netejant una façana, apareix algú que es fa neta la boca amb un elixir bucal. L'elixir és molt potent, se veu, quan ho deixa anar per les canonades d'aigua bruta es veu com va baixant com una bomba,... Després una canonada d'aigua neta explota com per l'efecte de l'elixir i acaba de fer neta la façana. Tot molt gràfic, tot molt normal, llevat que no és correcte. Si explota la canonada hauria de ser la d'aigua bruta i l'home de la neteja no crec que estigués molt content com un sortidor d'aigua fecal pega per la façana.

Sorprenentment veim l'anunci i ho trobam d'allò més normal. Exagerat, potser, però és cosa de la publicitat. Llevat d'això tot ens pareix correcta, la nostra intuïció ens ha fallat.

Si això ens passa en coses que suposadament dominam, que vivim cada dia, quan ens situam en un entorn menys habitual, com el món del programari i la programació, la intuïció encara ens poc jugar més males passades. La intuïció ens diu que posar més gent a un projecte ha de fer que el projecte vaig més ràpid, però la realitat és que pot fer que el projecte no avanci amb la velocitat esperada. Això es deu a que afegir gent al projecte no implica un augment lineal de la productivitat, sinó que hi pot haver casos en que la productivitat fins i tot disminueixi.

Un projecte amb molta gent necessita de més planificació, d'una comunicació fluïda entre els seus components, i aquesta comunicació i coordinació fa que sigui necessari dedicar-hi recurssos que d'altra manera es dedicarien integrament al projecte, ja que en un equip més petit tendríem menys necessitat de comunicació formal.

Un altre dels factors que influeix és el que s'anomena tendència a la mitja. Si l'equip és petit, entre 3 i 10 persones és probable que puguem tenir un equip d'elit, però si augmenta el nombre de gent la tendència a la mitja suposa que sols podrem completar l'equip amb gent prou bona, però potser no tan productiva com la d'un equip especialment seleccionat. En aquest casos, la intuïció que ens diria que s'ha de fer més via també ens ha fallat, podem arribar anar més a poc a poc. Això no vol dir, però que no hi hagi avanç a mig termini, sinó que a curt termini podem esperar un retràs considerable, mentre les vies de comunicació es consoliden i tots els components es van adaptant, i tot i així, l'augment de components de l'equip no serà lineal: comunicació, formalització més acurada de procediments, més necessitat de control fi coordinació espenyen aquesta linealitat. I quan consideram l'equip del projecte no hem de pensar sols en programació, hem de pensar en tota la gent implicada: testers, managers, usuaris avançats. Quanta més gent més probabilitats que la tendència a la mitja jugui en la nostra contra.

Tot el que té a veure amb la tecnologia ha avançat molt ràpid, si amb conses que ja coneixem les nostres suposicions són incorrectes, hem d'estar previnguts de que en tot allò que fa referència amb la tecnologia encar ho poden ser més: escriure programes no és el mateix que escriure una carta, un ordinador no és una màquina d'escriure, una pantalla no és una fulla de paper, les webs no són equivalents a una publicació de paper, el que nosaltres considerem bo no te per què ser-ho pels nostres usuaris, d'aquí que es tenguin que fer proves d'usabilitat. Si es pot mesurar mesurem-ho, potser la nostra intuïció ens està fallant.