Trespams

Tal dia com avui, a Madrid, signàvem la venda d’APSL a Nagarro. Han passat tres anys intensos però no me n’empanedeixo.

A vegades les coses passen no per cercades, sino per ser el moment adequat. La venda d’APSL va ser així: el nostre soci principal havia venut l’empresa a VECI i quedàvem en terra de ningú, sense possibilitats de crèixer i amb el soci amb ganes de sortir. Cercar i trobar una empresa que enxaixàs amb la nostra manera de fer feina no va ser senzill, tot i l’ajuda que van tenir de la gent d’Arcano, res semblava encaixar. Finalment vam trobar una sèrie d’opcions que podrien encaixar, però quan vam conèixer la gent de Nagarro la decisió pareixia clara.

Fins ara aquest blog estava sobre una aplicació Django, a un servidor gestionat, però amb les noves tecnologies la configuració i la feina de manteniment que duu i així com vull orientar el blog això ja no té massa sentit.

Per tant, he passat de una configuració dinàmica a una configuració estàtica, utilitzant Hugo com a generador i tots els posts en markdown. La gràcia és que puc editar això més fàcil, fins i tot des de github.

M’agraden els principis perquè ajuden a prendre decisions en situacions noves i complexes. A Python hi tenim el Zen de Python, que resumeix la filossofia que hi ha darrera del llenguatge i de les decisions que es prenen. A Nagarro, la companyia de la que formo part tenim el CARING acrònim de Client Centric, Agile, Responsible, Intelligent, Non hierarchical i Global, que s’ajunta per definir la paraula CARING per indicar que tot això està orientat a les persones, a tenir esment de la gent.

Al setembre participaré per segona vegada al FLO, un event intern organitzat per Nagarro on els equips presenten novetats sobre tecnologia, temes d’interès, noves propostes, etc.

L’any passat va ser una meravella, gairebé 3000 col·legues reunits a les oficines de Nagarro a Gurugam (Delhi), amb centenars de xerrades per elegir. Tot està muntat per generar converses i interaccions. L’any passat vam tornar amb les piles ben carregades, tant per les xerrades que vam donar, les que vam participar i totes les converses amb gent pels passadissos i menjades vàries, sí, la majoria de coses són tan coentes com diuen, però un té la el tast fet als fideus de vermar i no n’hem de fer un drama.

De tant en tant i sovint per LinkedIn em contacten perfils que inicialment semblen interessants. Una vegada feta la connexió el següent que es reb és un missatge publicitari, venent un producte o un servei i sol·licitant una reunió per “saber-ne més”. Tot automatitzat i sense criteri, així que el meu criteri és el der bloquejar i marcar com a spam. No tenc res contra vendre serveis o productes, sols faltaría, però sí contra l’spam indiscriminat, si vols que xerrem al manco tingues la molèstia de presentar-te com toca i saber un poc més si el teu producte o servei pot ser interessant per mi. No, distribuir griferies no és una gran oportunitat de negoci per mi, en serio.

Aquests darrers mesos han estat intensos, pel que em seguiu a altres xarxes, com a X o Linkedin sabreu que ens hem incorporat a Nagarro, el 31 de Maig del 2025 va fer just dos anys. No sé si era el millor moment o no, però tant fa, Nagarro és una empresa molt interessat i és exactament el que necessitàvem: bona gent, cultura similar, empresa internacional i mentalitat global. El mantra de “One Nagarro” a mi m’ha ressonat des del principi, i amb la cultura és el que segurament ens va fer decidir més.

Un Loonshot és un terme creat per Safi Bahcall, autor del llibre, per designar aquells projectes menyspreats, rebutjats i que tothom pensa que no pot funcionar mai i que finalment es demostren com un gran èxit. L’autor distingeix entre els de tipus P, en referència als projectes que ningú pensa que funcionaran i els de tipus S en referència a les estratègies.

El llibre, en la seva primera part, és un gran recull d’històries que expliquen la caiguda d’empreses i models de negoci i com emergeixen ens nous models i productes després de que els seus patrocinador s’hi hagin deixat la pell múltiples vegades per a convèncer als mercats o als inversos de que tenen sentit.

Vaig llegir Flow, de Mihaly Csikszentmihalyi, mentre viatjava cap a Jalsa/Conflux aquesta setmana de Nagarro a Delhi. Havia comprat l’edició en paper en anglès a Amazon, però és una edició terrible, així que l’he adquirit en format electrònic en espanyol i ha resultat un encert. Molt més bona edició. Tot i això, crec que li donaré segona llegida en anglès. El llibre m’ha agradat molt.

Flow és un dels llibres que trobaràs referenciat en llibres sobre equips, rendiment, treball, auto ajuda, programació, etc. La primera edició és del 1990 i encara és un dels millors escrits sobre el que significa la felicitat en contrast amb el plaer, i l’estudi de la recerca de la felicitat dels humans.

Range de David Epstein, un llibre ple d’històries que ens mostren que hi ha moltes maneres d’arribar a un lloc, independentment de com s’ha iniciat la carrera professional. Que la hiperespecialització i l’utilitarisme a la ciència no són bons.

Epsteins ens mostra com ser un generalista i estar disposat canviar de carrera, i a repensar com fem servir les nostre eines ens pot ajudar en el futur a connectar els punts i fer nous de cobriments.

D’aquí no res acabarem el 23, escric aquest apunt tant per no deixar del tot desatès aquest blog com per fer una mica de recapitulació del que ha estat l’any. Una paraula que ho pot descriure bé és VUCA.

VUCA significa Volatitat, Incertesa (“uncertainty”), Complexitat i Ambigüetat. Crec que en el 23 ha estat el que més ens ha toca de viure com a societat i també dins la part del sector tecnològics.