Primeres modificacions al blog nou

Escrit per Aaloy a 15 de April , 2008 a les 9:11 p.m.

Link to Primeres modificacions al blog nou

Avui he fet les primeres modificacions al Blog. Ja us deia que això de posar en producció les coses et força a trobar i corregir els errors més ràpid.

M'he trobat que els RSS no funcionaven. La idea era mantenir la compatibilitat amb els RSS de Wordpress, de tal manera que els vells subscriptors no notassin el canvi, però me vaig deixar una s i no anaven. El canvi ha esta molt senzill, però ha sigut cosa d'esperar a arribar a casa per fer les modificacions.

De pas he aprofitat per arreglar quatre etiquetes que no estaven ben posades i posar una validació als comentaris de manera que "peti" en posar un comentari buid. La part de comentaris és potser el que menys m'agrada, ja que encara fa servir les llibreries de oldforms de Django i jo ja estic molt acostumat a les noves. El canvi de oldforms a newforms serà de les primeres coses que vull fer. El que em frena un poc és la part de control de l'spam, però miraré si puc fer servir algun component per a connectar amb l'Akismet i fer-ne el backoffice per a controlar-ho.

De les coses que més m'agraden del nou programa és la possibilitat de fer servir el Markdown per a escriure els posts. Al Wordpress segurament se deu poder fer alguna cosa per l'estil, però no m'hi he volgut barallar mai. Vaig posar també javascript per a colorejar codi Python, així que ara veureu que els articles que tenguin codi quedaran un poc millor presentats.

0 comentaris, 0 trackbacks (URL) , Tags: Python Django


Powered by Django

Escrit per Aaloy a 14 de April , 2008 a les 9:24 p.m.

Link to Powered by Django

Un dels propòsits del 2008 pareix que ja s'ha complert. Gràcies a Bernat avui hem canviat el blog vei en wordpress que quedarà a blog.trespams.com, més que res per si alguna cosa anàs malament mentre es fa el canvi.

El nou blog està en fase beta, però seguint els principis del la programació àgil, he preferit posar-ho en producció i anar polint els detalls que queden. Com podeu veure pel titol el blog és Django powered. Corre damunt un servidor dedicat que tenim per APSL dins un entorn chroot que en Bernat ha montat.

El codi font del blog està disponible al repositori de google code, com a una branca amb suport unicode del blogmaker, així que tothom és benvingut a col·laborar-hi i a posar-hi tickets pels errors que segurament hi trobareu.

Al codi font també hi ha l'importador de Wordpress cap al blog, de manera que veureu que els articles de l'antic lloc, comentaris i trackback estan inclosos en el nou. La importació no ha estat massa complexa i s'ha fet a partir de l'exportación en format RSS que fa el Wordpress. Tot i això hi ha petites millores a fer, com les de tractar millor els paràgrafs. Alguns articles encara no han passat per la modificació i les lletres es veuen molt atapides, fruit de la combinació de l'importado i de la fulla d'estils que he fet servir per a contruir el lloc, el multiflex.

Encara queden cosetes a polir, veig que m'he deixat el peu del "powered by django" per exemple, la part d'agraïments, etc. etc. que aniré posant durant els propers dies i setmanes. El d'avui és una beta, gairebé alfa, però com us dic, crec que l'important és perdre la por i posar-ho en producció i anar-ho millorant dia a dia.

6 comentaris, 0 trackbacks (URL) , Tags: Python Django


Ja tenim el compte d’Appengine

Escrit per Aaloy a 11 de April , 2008 a les 11:37 p.m.

Doncs això, fa poques hores he rebut el missatge que diu que ja puc fer coses amb l'Appengine de Google, en morenosan en va dir ahir que havia rebut també el seu, així que pareix que estan obrint el grifó bastant de pressa.

Ara es cosa d'anar pensant què es pot fer. De totes maneres no es tant l'aplicació en sí, com poder provar l'entorn i començar a veure les seves possibilitats, com s'hi fa feina, quines diferències hi ha entre poder fer l'ORM de Google i el de Django, veure les limitacions que ens imposa...

Temps al temps!

1 comentari, 0 trackbacks (URL) , Tags: Python Django


Bons temps per Python

Escrit per Aaloy a 09 de April , 2008 a les 12:03 a.m.

La blogosfera en va plena Google ha llançat el seu appengine , un servei que permet hostejar aplicacions de fins a 500 Mb d'espai i 5 milions de visites mensuals que Google ha llançat i que té com a llenguatge vehicular el Python.

Per a accedir-hi un s'ha d'apuntar a la llista d'espera, ja que pareix que els comptes en fase beta s'han esgotat, i tot i les limitacions del sistema en el que fa referència als accessos als sistemes de fitxers, limitacions de la part de base de dades, que no es puguin llançar subprocessos i coses per l'estil, obre la possibilitat a tot un ventall d'aplicacions web.

On la notícia ha impactat més és a la comunitat Python: un llançament espectacular de Google, amb Guido pel mig, am Python com a protagonista i amb Django com a estrella convidada, ja que Django, encara que la versió "estable", ve de sèrie en el sistema.

Si encara no ho heu fet és un bon moment per aprendre Python i Django (ueps, tal volta seria un bon moment per publicitar-ne cursos :-P ) ja que un dels emperòs més grans que hi havia és que no se disposava d'un servidor a preus assequibles on poder fer anar les aplicacions. Ara amb el llançament de Google, les possibilitats de fer desenvolupaments amb Python i Django es multipliquen, limitats a les possibilitats de l'entorn que proporciona Google, sí, però permetran en breu començar a fer aplicacions web i hostetjar-les a un preu inmillorable.

Amb això esper a més que els hostingaires de sempre es posin les piles i donin a preus raonables allotjament per Django, proporcionant a més el servei que ara Google no ofereix: el de tenir una base de dades relacional pròpia al darrera.

I és que un dels grans problemes de l'oferta de Google és que no ets ben bé l'amo de la teva base de dades i algunes coses que permet fer l'ORM de Django molt fàcilment a l'ORM substitutiu de Google no es poden fer.

És clar que no totes les aplicacions necessiten d'una base de dades relacional al darrera, així que l'appengine de Google és per una part un bon banc de proves per veure com va això de la programació web amb Python i Django i per una altra una manera ràpida i econòmica de posar en producció projectes web que d'altra manera tendrien un cost prohibitiu pel programador mig.

2 comentaris, 3 trackbacks (URL) , Tags: Informàtica Python Django


Propietats a Python

Escrit per Aaloy a 21 de March , 2008 a les 1:41 p.m.

En Corey Goldberg al seu blog a un recull interessant d'enllaços de lectura obligada per aquella gent que està fent la transició de Java o C# cap a Python.

Un dels més interessant és l'article de Phillip J. Eby anomenat Python is not Java on recull les diferències fonamentals que hi ha entre programar en Java o programar en Python. Una de les afirmacions més xocants és potser aquesta: Getters and setters are evil. Evil, evil, I say! Python objects are not Java beans. Do not write getters and setters, és a dir "Els getter i setters són el dimoni. El Dimoni, dic. Els objects de Python no són Java beans. No escriguis getters i setters."

La frase pot semblar molt bèstia, i de fet ho és, ja que és una afirmació que s'ha de matitzar molt, com de fet ho fa en Ryan Tomayko al l'apunt Getters/Setters/Fuxors on s'explica molt bé quan fer servir aquest tipus de construccions, però en definitiva el que ens hem de quedar és amb la idea de que normalment Python no necessita mètodes accessors i que l'ús normal d'aquest és el de marcar un atribut com de sols lectura.

Com sempre hi ha "la manera de Python" de fer les coses, i sol ser la manera més senzilla de fer-les.

1 comentari, 0 trackbacks (URL) , Tags: Informàtica Python


Integració de Hudson i Trac

Escrit per Aaloy a 15 de March , 2008 a les 11:52 a.m.

A un altre post ja vaig parlar de Hudson, un sistema d'integració contínua, relativament nou però que permet fer el que un necessita d'aquestes característiques de manera fàcil i amb una interfície molt cuidada.

Hudson es pot integrar amb Trac, de manera que al Timeline del projecte trac poguem veure com han anat les integracions sense tenir que anar al Hudson. D'aquesta manera la gent que fa el seguiment del projecte pot veure a més dels commits al subversions, modificacions al wiki i tickets, com han anat les integracions i quan s'han fet.

La integració dels dos aplicatius és força senzilla:

  • Instal·lam el python-feedparser si no ho tenim ja al nostre servidor.
  • Anam a http://trac-hacks.org/wiki/HudsonTracPlugin i descarregam el plugin.
  • Descomprimim el plugin i amb permisos d'administrador executam python setup.py install això ens crearà el paquet egg i configurarà el plugin a nivell global dins el trac.
  • Editam l'arxiu trac.ini del nostre projecte trac que volguem enllaçar amb Hudson i modificam la llista de components, en el meu cas la cosa queda com
[components]
iniadmin.iniadmin.iniadminplugin = enabled
webadmin.* = enabled
HudsonTrac.* = enabled
  • Cream també una entra a anomenada hudson allà on posarem tant la url del rss del nombre projecte hudson que volguem controlar com el de la vista del projecte, de tal manera que s'hi crei un enllaç dins Trac
[hudson] display_subprojects = false feed_url = http://servidorhudson/hudson/view/Java/rssAll main_page = http://servidorhudson/hudson/view/Java/
  • Canvia el servidorhudson pel vostre servidor. Aquí el que he fet és enllaçar directament contra la vista de projectes anomenada Java que he creat. Podria enllaçar a un projecte concret o a una vista relacionada amb el projecte que es gestiona amb el Trac.

Si s'han seguit aquestes passes i una vegada refrescada la plana del Trac, ens apareixerà una nova secció anomenada Hudson a la part de navegació del Trac que enllaça a la url que hem posat a main_page i al timeline apareixerà una opció que ens permetrà visualitzar les integracions, en forma de control check.

Pels que feu servir Trac de manera habitual, és interessant instal·lar-se també el plugin IniAdminPlugin, que ens crea un menú de configuració per web del trac.ini del nostre projecte.

És interessant a tot això adonar-se de que gràcies als formats oberts, en aquest cas al RSS que publica Hudson i que pot consumir Trac, dues aplicacions fetes en tecnologies totalment diferents es poden integrar.

Al Hudson passa una cosa semblant, està pensat per tractar amb format oberts, típicament sortides XML en format UnitTest, la qual cosa permet afegir-hi projectetes de Python, Java o SoapUI.

2 comentaris, 0 trackbacks (URL) , Tags: Informàtica Python Java


Winpdb

Escrit per Aaloy a 27 de January , 2008 a les 11:15 a.m.

Winpdb és un depurador en mode consola i gràfic per aplicacions Python.. Fa un parell de setmanes que han alliberat una nova versió. En la seva part gràfica, el programa presenta una interfície clara i permet la depuració remota de les aplicacions.

Es pot utilitzar per depurar scripts de Python molt fàcilment sols executant el programa passant-hi com a paràmetre l'script a depurar, tal com se fa amb el depurador estàndard de Python.

La vertadera potència, però està en la facilitat en que es poden depurar aplicacions remotes o aplicacions com les que es poden fer en Django per exemple. En a quest cas afegint aquesa línia al que vulguem depurar 

import rpdb2 
rpdb2.start_embedded_debugger_interactive_password('clau de seguretat')

ens permetrà connectar-hi el depurador.

Winpdb fa temps que roda, però és la primera vegada que puc fer anar la depuració remota sense problemes. Una eina més a afegir a la capça de programació.

0 comentaris, 0 trackbacks (URL) , Tags: Python


Ordre a la llista!

Escrit per Aaloy a 23 de September , 2007 a les 7:18 p.m.

Una de les accions més repetitives que sovint feim quan passam cap a la capa de presentació és la d'ordenar els elements que volem que es presentin. Potser algú dirà que els elements ja poden venir ordenats de la consulta a la base de dades, però què passa si en lloc d'atacar a una base de dades directament obtenim el que s'ha de mostrar d'un servei web? o ja hem fet un tractament de les dades i ara les volem ordenar per un altra camp. Poder fer ordenacions de manera senzilla i ràpida ens soluciona molts maldecaps. Anem a veure com Python ens permet fer ordenacions de llistes de pràcticament qualsevol cosa. Python fa servir el mètode sort per a ordenar una llista. L'exemple més senzill seria l'ordenació d'una llista d'enters $ llista = [2,4,5,6,7,6,7] $ llista.sort() $ llista [2, 4, 5, 6, 6, 7, 7] Sí, és tan senzill com pareix, i fins i tot podem fer $ llista.reverse() $ llista [7, 7, 6, 6, 5, 4, 2] Però clar, una llista a Python pot contenir qualsevol cosa, no sols sencers, anem a veure què passa si passam una llista de parells (tuples) $ llista = [(1,5),(1,2),(2,2),(3,5),(4,8),(1,9)] $ llista.sort() $ llista [(1, 2), (1, 5), (1, 9), (2, 2), (3, 5), (4, 8)] Suposem però que jo el que vull és que s'ordeni pel segon element de la tupla, aquí si un prové d'altres llenguatges de programació ja se pot esperar tenir que escriure un bon munt de codi, però no en Python, l'ordenació es fa per una clau i podem definir quina és aquesta clau passant-li al mètode sort una funció construida de manera que prengui un sol element i ens retorni la clau a comparar. Per fer el que volem farem servir el mòdul operator, i dins aquest la funció itemgetter, aquesta funció ens retorna una altra funció que aplicada damunt una llista o tupla ens donarà l'element especificat que haguem definit, així per exemple $ segon=itemgetter(1) $ segon(llista) (2, 2) $ llista [(1, 2), (2, 2), (1, 5), (3, 5), (4, 8), (1, 9)] $ segon(llista) (2, 2) $ segon((1,5)) 5 Farem servir aquesta funció per a obtenir la clau per la qual volem ordenar la nostra llista, així $ llista.sort(key=segon) $ llista [(1, 2), (2, 2), (1, 5), (3, 5), (4, 8), (1, 9)] Pensem en les implicacions que té això quan volem omplir un select d'html, encara que la llista ens hagi arribada ordenada per codi, podem fàcilment canviar l'ordenació al texte sols amb aquesta instrucció. Un altra paràmetre que ens serà de molta utilitat a l'hora de fer ordenacions és el cmp, aquest ens permet passar una funció que donats dos arguments haurà de retornar un nombre positiu per indicar que el primer és major que el segon, zero per indicar que els elements són igual o negatiu per indicar que el segon és major que el primer. Per exemple, suposem que el que volem fer és ordenar la nostra llista segons el que sumen els seus components. $ t=llista[:] #Farem primer una còpia de la llista original $ def ordena(x,y): p1 = x[0]+x[1] p2 = y[0]+y[1] return p1-p2 $ t.sort(cmp=ordena) $ t [(1, 2), (2, 2), (1, 5), (3, 5), (1, 9), (4, 8)] $ llista [(1, 2), (2, 2), (1, 5), (3, 5), (4, 8), (1, 9)] O també poden fer un codi més florit i escriure $ t = llista[:] $ t [(1, 2), (2, 2), (1, 5), (3, 5), (4, 8), (1, 9)] $ t.sort(lambda x,y: x[0]+x[1]-y[0]-y[1]) $ t [(1, 2), (2, 2), (1, 5), (3, 5), (1, 9), (4, 8)] Si algú ha tingut la paciència d'arribar fins aquí, un momentet, que ara ve el més interessant. Què passa quan en lloc de llistes de nombres tenim llistes d'objectes? Doncs res, podem fer servir el paràmetre cmp o el paràmetre key segons ens vagi millor per fer l'ordenació. Anem a veure tres maneres de fer el mateix. Primer definirem la nostra llista d'objectes class Persona: def __init__(self, nom, edat): self.nom = nom self.edat = edat def __cmp__(self, altri): return cmp(self.edat,altri.edat) Aquí el que he defint és una funció cmp dins la classe, que és la que faríem servir per defecte a l'hora d'ordenar una llista d'objectes d'aquest tipus, així: $ agenda = [Persona('Benjamí', 31), Persona('Pau', 22), Persona('Juan',34), Persona('Ricardo',38), Persona('Guillem',28), Persona('Bernat',58)] $ agenda.sort() $ for amic in agenda: $    print "%25s \t %i" % (amic.nom, amic.edat) 
                      Pau        22
                  Guillem        28
                  Benjamí        31
                     Juan        34
                  Ricardo        38
                   Bernat        58
Ara suposem però que volem ordenar la llista per nom. Una opció seria refer el mètode cmp, però tenim altres opcions. La primera és encriure una nova funció de comparació: $ def compara_nom(amic1, amic2): $    return cmp(amic1.nom,amic2.nom) $ agenda.sort(compara_nom) $ for amic in agenda: $    print "%25s \t %i" % (amic.nom, amic.edat) 
                  Benjamí        31
                   Bernat        58
                  Guillem        28
                     Juan        34
                      Pau        22
                  Ricardo        38
O bé, si ens agrada més l'opció lambda $ agenda.sort(lambda amic1, amic2: cmp(amic1.nom,amic2.nom)) Però encara tenim una altra maner, deixant que Python faci la feina per nosaltres, hem d'indicar la clau d'ordenació i fer que les eines de comparació del llenguatge facin la seva via. El problema però està en com dir-li quina clau fer servir, això s'aconsegueix amb attrgetter de la llibreria operator. $ agenda.sort(key=attrgetter('nom')) $ for amic in agenda: $    print "%25s \t %i" % (amic.nom, amic.edat) Fixau-vos el senzill que seria poder fer una ordenació per qualsevol camp de la classe. Referències:

1 comentari, 0 trackbacks (URL) , Tags: Python


Creant objectes a la manera de Python.

Escrit per Aaloy a 09 de September , 2007 a les 10:33 p.m.

He estat mirant coses damunt patrons de disseny aplicables al model d'interfície gruixuda d'usuari, aplicables a la programació amb wxPython, arribant a tres patrons:
  • El patró MVC (Model view controller) de sobres conegut per la gent que es dedica al desenvolupament web fonamentalment.
  • El patró MVP (Model view presenter) , que intenta fer que la part d'interacció sigui més testejable y que Flower ha considerat que s'havia de xapar en dos.
  • El patró Presentació Model, que independitza la capa de presentació de la vista, en un intent de separar el que és la part de comportament i estat de la vista en un model que és part de la presentació però que no es específic d'una implementació d'interfície concreta.
Llegint el codi he arribat una manera de construir objectes a partir de llistes que no havia fet servir fins ara. Això s'explica millor amb un exemple: class Agenda: ... def __init__(self, nom, llinatge, telefon, amic=True): ... self.nom = nom ... self.llinatge = llinatge ... self.telefon = telefon ... self.amic = amic ... La manera habitual de crear un objecte de tipus Agenda seria per exemple amic = Agenda('toni','aloy','971xxxxxxx') Suposem ara que tenim la informació dins una llista o una tupla, bastant habitual si per exemple hem importat les dades d'un arxiu de text o des de una base de dades, aleshores podem tenir la informació com un_amic =('Pau','Rul·lan','971xxxxxxx') La creació de l'objecte és molt ràpida d'escriure amic2 = Agenda(*un_amic) amic2.nom 'Pau' És a dir, s'han substituït els paràmetres de construcció de l'objecte pels valors de la llista. Aquesta substitució és posicional, és a dir, el primer valor correspon al primer paràmetre, el segon al segon, etc. La sintaxi és conseqüent amb la manera d'anomenar llistes de paràmetres en la construcció de funcions, per exemple: def prova (x, *y): ... print x ... for item in y: ... print item ... prova(2,3,4,5,6,7) 2 3 4 5 6 7 prova (2,7,10) 2 7 10 Però clar, si això funciona d'aquesta manera i estam parlant de Python i haurà una manera obvia de fer el mateix si en lloc d'una llista tenim un diccionari, és a dir, ara tenim: un_amic ={'nom':'Benjamí','llinatge':'Villoslada','telefon':'971xxxxxxx'} Les claus del diccionari coincideixen amb els noms dels paràmetres, i hauríem de poder fer amic3 = Agenda(**un_amic) Això és Python, i per tant amic3.nom 'Benjam\xc3\xad'

3 comentaris, 0 trackbacks (URL) , Tags: Python


Depurar una aplicació Django

Escrit per Aaloy a 23 de January , 2007 a les 1:27 a.m.

De tant en tant faig algun apunt per tenir una referència posterior, a manera de documentació per tal de no oblidar-me de com se fa una cosa, d'una referència o procediment. Avui és un d'aquests apunts.

Com he comentat en altres apunts darrerament estic fent molta cosa amb Python i Django com a bastiment MVT web. En un món ideal el meu G5 funcionaria de conya amb l'Eclipse i tendria un depurador de Python integrat a l'IDE, però com que no tot pot ser tan meravellós com la combinació de Python i Django, doncs vaig tenir que cercar alternatives. Una prou bona és el Kdevelop, així que al G5 per programar utilitz les següents eines:

  • Kdevelop com a Editor principal. Ben bé es podria fer amb Kate, però m'agrada la funcionalitat extra que aporta.
  • Vim, no pot faltar mai!
  • svn per interactuar amb el repositori subversion. També feia server kdesvn però al final m'és més còmode la línea de comandaments.
  • kdiff3. Que la comparació visual està molt bé, tú!
  • Firefox amb les extensions de webdeveloper tools i firebug
  • Eclipse. Quan la gestió dels canvis se me complica i puc mantenir-ho estable el temps suficient per fer els canvis.

El problema d'això és si no es fa servir l'Eclipse no disposam de depurador integrat a l'IDE. [1]. Això per mi és un problema, menor, sí, perquè Python és prou net i elegant i la informació de depuració de Django prou extensa com per anyorar-ho poc, però què voleu, m'agrada al manco tenir l'opció de poder seguir la traça d'un programa sense tenir que tirar de logs i prints. [2].

Doncs mirant un poc pels fòrums de Django i un poc per Google, he arribat a la següent recepta:

  1. Executam el servidor de Django amb l'opció de noreload: python manage.py --noreload runserver
  2. Al fitxer el codi del qual volem depurar feim from settings import DEBUG if DEBUG: import pdb

    3. L'important aquí és l'import, l'altre codi sols és per assegurar-nos que si ens deixam el codi de depuració en producció "petarà".

  3. Per acabar al lloc on voguem posar el punt de ruptura escriurem: pdb.set_trace()

Això fa que en arribar a al punt hom hem establer la traça, la consola del servidor de Django ens mostri el símbol de depuració. 

-> user = request.user
(Pdb)

A partir d'aquí ja hem entrat en mode de depuració i basta llegir-se un poc la documentació del depurador integrat de Python per anar tirant. Recordem que no estam sols davant d'un simple depurador, sinó que tenim tota la potència de Python al depurador mateix. Un tutorial força senzill per començar és Debugging in Python.

Una vegada acabeu de depurar hem de recordar llevar o comentar el pbd.set_trace(). Possiblement hi haurà maneres més potents de fer això, com la depuració remota, però aquesta és prou senzilla de fer anar. [1] Eric en duu un de depurador integrat, però darrerament no hi ha manera de posar-hi accents a l'editor i no es cosa sols del G5, així que l'he descartat de moment com a IDE.

[2] He vist gent no fer servir el depurador integrat de l'Eclipse programant en Java, però me'n reservaré l'opinió.

2 comentaris, 0 trackbacks (URL) , Tags: Informàtica Python Django


wxPython in Action

Escrit per Aaloy a 23 de May , 2006 a les 12:59 a.m.

Per la llista de Python, concretament a pun apunt del Dr. Dobb's Python-URL! m'he assabentat de l'existència del llibre wxPython in Action i de la possibilitat de fullejar un dels seus capítols a la web pythontrheads.

Això són bones notícies, ja que vol dir que a partir d'ara tindrem més documentació d'aquesta excel·lent llibreria gràfica. Pels qui no la coneguin wxPython és un embolcall (binding) per Python de les llibreries wxWidgets, abans conegudes com wxWindows. Aquestes llibreries són portables, potents i no gaire pesades. L'emperò és que la seva gestió d'events no és tan neta com el mètode signal/slot de les Qt.

Com a avantatge tenim els nombrosos exemples que hi ha per fer gairebé de tot el que se'ns acudi en termes d'interfície gràfica i dissenyadors d'interfícies d'usuari com les wxGlade, o un IDE com el Boa Constructor .

Les wxPython són una opció a tenir en compte si ens plantejam fer una interfície d'usuari que sigui lleugera i portable, i m'atreviré a afegir dues característiques més: mantenible gràcies a la claretat i senzillesa de Python i divertida de programar.

1 comentari, 0 trackbacks (URL) , Tags: Informàtica Python


Un Hibernate per Python.

Escrit per Aaloy a 23 de May , 2005 a les 11:16 p.m.

Fa estona que tenc ganes de fer una aplicació de gestió amb Python, així com a prova de concepte i per passar-m'ho bé programant.

Una de les coses que més m'aturen és el tema de la persistència. Ja sabeu, al final les aplicacions de gestió han de volcar les seves dades a una base de dades i això fa que es tengui que escriure i mantenir força codi SQL.

Darrerament he estat llegint molt damunt Java i hi estic començant a fer feina professionalment. Quan estàvem montant l'arquitectura que faríem servir per les aplicacions també va sorgir el problema de la persistència. Llavors una de les opcions que més m'agradaren per la seva potència i simplicitat va ser l'Hibernate.. Aquest bastiment de persistència m'agrada molt i fa que una de les tasques més propenses a errors i més tocacollons com és el d'escriure i mantenir codi SQL estigui molt més controlada.

Per Python estava cercant quelcom semblant i no l'acabava de trobar. Avui se m'ha acudit cercar servidors web per Python i he anat a topar amb SunkWeb. Pel que he estat llegint fins ara pot ser la resposta, cap dels bastiments de persistència que havia vist per Python tenen la bona pinta que té aquest. Si és tan potent com pareix aviat podré tenir alguna cosa feta.

0 comentaris, 0 trackbacks (URL) , Tags: Python