El Blog de Trespams

Normalment hom ha sentit parlar de les economies d'escala, per exemple, en la reducció del cost d'un producte gràcies a la seva producció en massa. O per exemple en la reducció de costs que tenen dues empreses que es fusionen gràcies a la reducció de personal que suposa unificar la gestió dels seus processos: dur els recursos humans de 1000 persones pot tenir un cost no molt major que dur-los de 800, i segurament serà menor que mantenir dos departaments per separat que gestionin 600 i 400 persones. El mateix podem aplicar a processos comptables, o a l'àmbit de la producció i les compres, on el volum implica una reducció del cost final.

També hem de tenir en compte, però, que existeix l'efecte contrari, el que s'anomena deseconomia d'escala ( diseconomy of scale en anglès). Aquest efecte se dona quan amb l'augment de volum no s'aconsegueix una reducció dels costs sinó que els costs augmenten.

En el món del programari els efectes de la deseconomia d'escala no s'han de menysprear, ja que tenim per una part els factors comuns gairebé a totes les empreses i projectes i per una altra amb els relacionats amb qüestions pròpies del desenvolupament. Així, que un projecte sigui 10 vegades més gran que un altre, no implica que costi 10 vegades més, entra en joc la deseconomia d'escala i ens podem trobar que doblem el cost, i quan major és el projecte major és la desviació que podem tenir. L'esforç no escala linealment amb la mida del projete, ho fa exponencialment.

Factors comuns

• Cost de la comunicació. Un equip gran necessita major comunicació que un petit (de fet l'equip òptim està entre 5 i set persones), necessita de més coordinació, de més reunions i això té un cost en temps i esforç.
• Cost de la jerarquia. Sense entrar en efectes tan perniciosos com el del principi de Peter, quan més jerarquitzada està l'organització més alts són els sous dels seus directius i això s'acaba reflexant en el cost global del projecte.
• Factors polítics. El projecte es fa no per una necessitat sinó per fer quedar bé algú, o s'inclou una determinada característica inútil sols per no discutir amb el cap de torn.
• Temps de resposta. Quan l'organització és petita és senzill trobar respostes. Quan més gran és l'organització més complexe és poder organitzar les agendes i el projecte es pot aturar perquè no es troba ningú disponible en capacitat de decisió.
• Inèrcia. Moure una organització gran costa temps i esforç. Tant és si es mou per fer un canvi estratègic com per fer un projecte amb una nova tecnologia de programació. Quan més gent hi ha, més probabilitat hi ha de trobar sectors reacis als canvis.
• Duplicitat d'esforços. En organitzacions grans les possibilitats de que un grup estigui fent el mateix que un altre, que dues persones estiguin fent coses semblants augmenta. Això està lligat a la comunicació o a la falta d'ella. Mantenir un alt grau de comunicació implica un cost molt alt i molt de temps i no mantenir-la duu a la duplicitat d'esforços.

En el que fa estrictament relacionat al desenvolupament, la deseconomia d'escala la podem trobar a:

• Tendència cap a la mitjana de l'equip. En un equip reduït podem tenir ratios de productivitat molt alts si els seus membres estan per damunt la mitjana. En projectes molt grans la necessitat d'incorporar personal és tan gran que no és pot seleccionar al millor del millor, sinó al que hi ha disponible. La diferència entre els nostres millors programadors i els pitjors pot estar en una relació 10:1.
• Augment de la complexitat del projecte. És habitual que quan major sigui el projecte més complexitat tingui. Encara que la taxa d'errors sigui lineal amb el nombre de línies de codi, la complexitat influeix negativament en la taxa d'errors que hi podem trobar.
• Dificultats en les estimacions. Les calibracions dels models d'estimació que podem tenir deixen de tenir validesa si el projecte és major que tres vegades el projecte més gran que haguem fet.
• Necessitat de més controls al codi. Quan l'equip augmenta no basta fixar unes regles d'estil i esperar que tothom les compleixi. Ens hem d'assegurar que es compleixen, i això implica invertir en programari i en gestió.

Conèixer aquests factors, tenir-los en compte, ens ajudarà a fer millors estimacions dels nostres projectes, i a pensar si podem organitzar-nos de tal manera que evitem els factors més perniciosos com poden ser el de la tendència a la mitjana i l'augment de la taxa d'errors.

Referències:

• http://en.wikipedia.org/wiki/Economies_of_scale
• http://en.wikipedia.org/wiki/Ideal_firm_size
• http://financial-dictionary.thefreedictionary.com/Diseconomy+of+Scale
• http://archive.adaic.com/docs/present/ajpo/pll-cost/html/tsld028.htm
• Software Measurement and Estimation: A Practical Approach. Laird & Brennan
• Software Estimation. Steve McConnell
• Peopleware. DeMarco & Lister