El preu d’un “bocata”
A l'espera de l'aeroport em va entrar fam. Els de Tuifly ens van donar un val de 4.5 € com a compensació per les tres hores de retràs per gastar-ho dins l'aeroport, així que vaig anar al bar de la sala d'espera a comprar un entrepà. Feien mengera, de gairebé un pam, farcits de formatge, tomàtiga i enciam. Vaig suposar que amb el val no en tindria ni per començar, però no, no arribà als 4 Euros, el que sí va ser força cara va ser un botellí d'aigua que gairebé costà tant com el propi entrepà. Total 6,20 euros.
Amb el canvi a l'euro una cosa que s'ha guanyat és que les comparacions són automàtiques. Un entrepà semblant o pitjor a l'aeroport d'aquí no baixa dels 8 euros, i sis euros és el que et cosa un entrepà de cuixot i una beguda a un bar qualsevol, ja ni en parlem dels bars de costa.
No m'estranya en absolut que cada cop el turista faci menys despesa a les Illes. Si els surt més car menjar per aquí que fer-ho al seu país! Peti a qui peti tots sabem que la conversió a l'euro ha suposat un arrodoniment a l'alça brutal de preus, potser no el primers mesos, però després tothom va anar augmentant els preus de mala manera. Aquest sobrecost no tan sols ho paguen el turistes, ho pagam tots els que vivim a aquesta illa.
No sé a quins preus s'estan venent les nits d'hotel a Mallorca actualment, però el que sí és segur és que l'oferta complementaria no acompanya a que Mallorca sigui un destí turístic competitiu. Jugam amb l'inestabilitat política de destins més barats i amb que estam molt aprop dels destins emissors, però ens hem convertit en un destí que viu "de fer l'agost" tot l'any, això sí, sense discriminar ningú, es cobra igual de car al d'aquí que al de fora.
La fusió dels TTOO junt amb una possible estabilització de destins com Turquia, Marroc o Tuníssia pot comportar que els noviments massius de turistes es poguin desplaçar ràpidament cap a altres destins.
Supòs que els hotelers en són ben conscients d'això, però encara veig el sector hoteler mallorquí molt poc orientat cap a la cerca d'alternatives, com podrien ser la comercialització directa per la web o als bancs de llits. Això per una banda és bo, ja que significa que a curt i mig termini hi haurà feina per als programadors, però és dolent pel que significa tenir que anar a la carrera.
L'augment de feina pot anar bé. Amb la fusió que viu/viurà la companyia ningú sap massa bé com acabarà la cosa. Com vaig comentar a un altre apunt no em fan por els canvis, però tampoc m'agrada ser-ne espectador passiu. M'estim més anticipar-me, tenir un pla B. En aquests moments el meu pla B se'n diu APSL, per ara és sols un projecte que està començant, però prou engrescador com per a anar alimentant-ho a veure en què es converteix. Però això és mereixerà un post per ell sol, ja en parlarem!
