Com sabeu darrerament estic fent servir VIM com a editor de referència. N'estic aprenent encara, però vull compartir un truc, millor dit, una tècnica que ens permet copiar text entre diferents instàncies de vim o entre una instància de vim i una altra aplicació Linux.

És una cosa que trobava a faltar però que fins aquest dissabte no he trobat com fer (és el que té llegir els manuals, que t'enteres de coses!).

Resulta que Vim té molts de registres de còpia i un d'ells és el registre * que ens permet copiar des de i cap el porta-retalls del sistema operatiu.

Així doncs farem:

Per copiar de Linux a Vim.

1. Seleccionam un text i feim el típic Ctrl+C
2. Anam a Vim i ens situam al lloc on volguem aferrar
3. Pitjar "*p (dobles cometes, asterisc p) i ja ho tindrem aferrat.

Copiar de Vim a Vim entre instàncies diferents

1. Ens posam amb mode visual i seleccionam el text
2. Pitjam "*y (dobles cometes, asterisc y) i ja ho tenim al porta-retalls
3. Anam a l'altra insancia de vim, ens situam a lloc i pitjam "*p com abans

Esper que us ajudi tant com a mi

Aquest és el pressupost en pessetes del que pot costar un portat de promoció i venda de productes turístics a la nostra comunitat, o el que és el mateix, a tots nosaltres.

Segons recullen alguns diaris i en paraules del President Antic:

"Será una plataforma pionera a nivel mundial que permitirá ver toda la oferta 
turística de las Islas Baleares vía 'online' y que contará con la tecnología 
de la empresa Microsoft, lo que nos permitirá adelantar en el campo de la
internacionalización de nuestros productos y nuestra oferta"

Personalment mesclar Tecnologia turística, Microsoft i Administració pública tot en un mateix paquet ja em pareix aberrant. Una empresa privada pot permetre's el luxe de comprar el que vulgui i a qui vulgui, les decisions que prengui són cosa seva i l'impacte anirà contra el seu compte de resultats (bé, excepte si ets un banc, que llavors si te van malament les coses el Govern et finançarà). Però en aquest cas estam parlat d'una administració públic, d'esquerres per més senyes, que té com a obligació vetllar pels interessos dels ciutadans i afavorir la igualtat d'oportunitats.

L'anunci, ara per ara un titular, significa per una banda ja haver decidit amb quina tecnologia es farà el portal, és a dir, haver decidit que una part considerable de l'import anirà a una sola empresa, Microsoft, participi o no en el desenvolupament final del projecte.

En Toni Roig a una contesta al via Twitter em diu que ell està content perquè es tracta el programari com a una infraestructura. Això seria veritat si les bases de la infraestructura fossin lliures. Les carreteres són infraestructures que faciliten el comerç, però pots anar d'un lloc a l'altra sense que t'imposin el cotxe i quan s'anuncia una carretera no es diu amb quina marca d'asfalt es farà ni qui en serà el proveïdor.

Anar cap a una plataforma Microsoft implica tenir infraestructures tancades, on sols hi podrà participar en la seva creació qui pagui el peatge de Microsoft. Implica fer una inversió codi no reaprofitable pel sector de les TICS i per al sector turístic.

Per mi, fer una infraestructura significa posar les bases per a que la iniciativa privada pugui desenvolupar el seu negoci i generar ocupació, dotar de serveis bàsics i eficients. Donar la canya i no directament els peixos.

Ara se'ns diu que no hi ha res decidit, però la realitat és que als mitjans de comunicació han sortit ja noms i tecnologies: tecnologia Microsoft i les empreses de Turistec. Quan la gent de fora de Turistec i lligada al programari lliure ens hem alarmat pel fet de que pareixia ja tot decidit intenten calmar-ho dient que no hi ha res lligat encara. Ens ho hem de creure? Potser sí, estic disposat a creure'm-ho però això vol dir que algú ha fet molta mala feina de comunicació i que té uns tics ben allunyats del que hauria de ser una concepció social de la inversió en TIC.

Supòs que aviat sortirà el contraposar tecnologies, el que no hi ha res semblant al que Microsoft ofereix, ... Potser sí, potser no, però si no hi és, tractar el programari com a infraestructura vol dir que el Govern no ha d'invertir en una solució finalista, sinó en la creació dels mitjans. S'inverteix en l'aeroport, en el port, en la carretera,... l'avió, vaixell o vehicle que ho posi cada un! . Crec que és aquest un dels aspectes que fan més por de tot el projecte, la diferència de concepció en el que és el paper de l'Administració Pública en els projectes TIC que volen impulsar l'economia i en com aquesta inversió ha de repercutir en la societat.

Després, en tot aquest projecte se fa una associació d'idees també molt perillosa: l'empresa privada de balears és Turistec. Perdona toniroig, potser ho estic traient de contexte, que el Twitter és molt limitat per fer reflexions, però ja ha sortit vàries vegades el nom. Voldrà dir això que per poder participar en el projecte les empreses hauran de formar part de Turistec? Creis que totes les empreses i professionals poden pagar-se les quotes del club? Té Turistec com a conjunt una postura comuna vers la tecnologia que ha d'utilitzar-se en l'Administració pública per tal de garantir el vessant social de la inversió? Permeteu-me dubtar-ho des del moment que el propi CMS de l'associació és programari tancat.

Fins ara he tractat les formes i la conclusió per mi es clara: no són formes d'anunciar els projectes, ni una concepció social de les TICs. Recorden massa a les formes Mates per sortir a la foto i els ciutadans d'aquesta comunitat no ens ho mereixem.

Anem ara als continguts i a la idea en sí. Que el Govern impulsi el sector de les TICs i el sector turístic està molt bé, que vulgui tractar el programari i les IT com una infraestructura, molt bé. Però esper que realment es faci això, que es crein les infraestructures, que tot el que es crei al voltant sigui reaprofitable i utilitzable i que les inversions que es facin quedin com a benefici per a la societat. Per mi això significa invertir en solucions obertes, en coneixement i en impulsar el reaprofitament de recursos, precisament el que implica fer les coses amb mentalitat de programari lliure.

Què voleu, estic content de veure que una eina com pip funciona tan bé.

Pip és una eina per a la instal·lació de paquets i dependències per Python, molt més avançada que easy_install ja que permet tot el que feia easy_install però a més, permet mantenir d'una manera fàcil un arxius amb totes les dependències del nostre projecte.

Ens permet instal·lar paquests de Python des dels repositoris de Pypi, des de subversion, git, mercurial a través d'un fitxer de requeriments simple i a la vegada funcional.

Mode batalleta on:

Ahir vespre estava fent feina amb un projecte mascota que tinc, un motor de reserves per hotels i cadenes hoteleres fet amb Python i Django.

El projecte necessita de força llibreries: la darrera versió de django, nose pels tests, sphinx per la documentació, django debug toolbar, django extensions, south per la migració de dades, ipython, ipdb, pep8, coverage, pytlint. Tot això (i algunes més que s'hi afegiran) constitueixen l'entorn de desnvolupament del projecte.

Actualment faig feina amb tres ordinadors: el fix (el PPC del que tant he parlat per aquí), portàtil un Dell D820 i un Dell de 10". Segons on estic i el que he de fer en faig servir un o altra, o duc dins la borsa el portàtil gran o el petitó.

Per això el pip m'ha solucionat tant la vida. Ara quan desenvolup un projecte me basta mantenir al repositori del control de versions un arxiu amb els requeriments del projecte. Cada vegada que afegeixo una nova dependència no la instal manualment sinó que la pos a aquest arixu i execut

pip install -E $VIRTUAL_ENV -r requirements.txt

dins el meu virtualenv a partir d'aqui i quan he de canviar d'ordinador i vull tornar a fer feina en el projecte, basta baixar-me els canvis i tornar i tornar a executar a aquest ordinador l'ordre que he posat un poc més amunt. Amb una bona connexió en pocs segons (potser minuts) tindrem l'entorn de desenvolupament del programa totalment operatiu.

Mode batalleta off

Pel que en tingueu interés deix aquí un parell d'enllaços:

• Pip documentation

• Tools of the modern Python hacker...

• Fabric, Django, Git, Apache, Pip, ...

• Notes on using pip and virtualenv

Quan hom comença amb Python qualsevol ajuda és benvinguda i quan ja en saps un poc més llavors el que cerques és poder provar coses ràpid, flexibilitat i eines potents.

Sigui com sigui un dels avantatges de Python com a llenguatge de programació interpretat és que ens proporciona una consola de comandaments que ens permet provar les coses d'una manera pràcticament immediata. Tot i això, com us dic, quan comences a aprendre'n la consola que hi ha per defecte potser no és el més amigable del món.

Us presento unes quantes consoles més per poder triar i remenar:

bpython

És una consola molt amigable per la gent que comença: té autocompletat per defecte i ens mostra la documentació de les funcions que anam teclejant. Ens permet copiar el nostre codi a Pastebin, amb la qual cosa ens facilita la tasca de comentar el que surt (o no surt) amb altres persones. Té també una versió per gtk (bconsole-gtk) i s'integra amb Django fent servir eines de tercers. És ideal per a començar a jugar amb l'entorn i aprendre la sintaxi de les comandes.

dreampie

És també una shell força interessant per la gent que comença, surt del típic prompt i presenta una secció on es pot anar introduint el nostre codi. Amb ctrl+intro el codi passa a la shell i s'executa. És multiplataforma i s'integra amb matplotlib (pels qui necessitin fer gràfiques). Com a cosa interessant, ens permet guardar la feina en html, ideal per muntar tutorials.

pyShell

Junt amb Pycrust són utilitats que podem trobar al paquet wxPython. Tenen autocompletat i mostren la documentació. Són consoles potents però requereixen tenir instal·lat wxPython. M'agrada PyCrust perquè et mostra un poc les interioritats de l'intèrpret de Python, té una secció anomenada namespace on pots veure tot l'espai de noms que hi ha carregat i navegar-hi. Per exemple fer un import os posa el paquet os a l'espai de nom i podem moure'ns i veure'n les funcions que té, constants i la documentació.

ipython

La meva preferida. Una consola potent, gairebé pot reemplaçar una shell per les tasques més habituals. Té resaltat de sintaxi i autocompletat, però ja has de saber un poc més el que estàs cercant. S'integra molt bé amb Django i permet executar directament comandes de shell. El manual és molt complet i dóna una idea de la potència de la consola.

idle

Python ja ve amb les bateries incloses. A més de la consola habitual també podem trobar l'idle una consola gràfica i editor. Té resaltat de sintaxi i autocompletat. Li han fet una bona rentada de cara darrerament i també és una opció a considerar. A més recordau que és a més un editor força complet per Python.

En Galigan l'altra dia es demanava pel Twitter com és que la gent que fa feina de manera independent no s'uneix per poder fer front a "consultoras dinosaurio".

Com que el Twitter és massa curt i massa immediat per poder poder dir les coses, doncs li vaig prometre un apunt al blog per contar com veia jo les coses. Potser amb aquest apunt tampoc aconseguiré explicar tot el que vull dir i el que pens del tema, però al manco serà un poc més desenvolupat que no un grapat de frases al Twitter.

Primer un poc de història.

La idea d'un conjunt de professionals autònoms que s'uneix baix una mateix marca no és nova a les illes. Fa temps i a partir d'un grup de gent que es coneixia de Bulma hi va haver un intent de fer tal cosa. Pel que jo sé (no hi vaig participar a l'experiment) la cosa no va acabar d'anar del tot bé.

Desconec exactament les raons del fracàs de l'experiment, però potser una d'elles va ser la inexperiència en unions com aquesta. En altres sectors com els missers i gestors per exemple, aquests tipus de col·laboracions són molt més habituals.

Tot i que no funcionàs la idea és prou bona. Va ser el punt de partida que ens motivà a formar APSL, no ja com a una marca sinó com a una societat limitada. La idea fonamental era, i és, unir a professionals amb una visió del que és el desenvolupament d'aplicacions web comú, professionals que es complementin i amb un objectiu comú.

L'experiment APSL

APSL té un nucli estable de gent des de el principi, que hi col·labora d'una manera o altre, uns són socis, d'altres just col·laboradors voluntaris (un bon exemple d'això són els #creant_bits). Però tothom amb una visió semblant de la informàtica i amb una cosa fonamental: confiança mútua.

Des de la seva formació APSL ha tingut com a objectiu la col·laboració entre professionals, però per a que tal cosa es produesqui aquesta col·laboració s'ha de donar de manera natural, ordenada i amb el consens de tothom. La confiança és a més el nexe que fa possible el projecte. Tothom que hi forma part ha de poder tenir la confiança plena de que cada un farà el que s'ha de fer en cada moment, que els egos no han de prevalèixer damunt l'objectiu més gran que és dur endavant un projecte empresarial a llarg termini.

La visió no és sols orientada a la informàtica, sinó també al model empresarial, a l'ètica empresarial, el que darrerament s'ha anomenat la responsabilitat social de l'empresa. Per a nosaltres això representa fer negocis d'una manera molt determinada, convertint-nos no sols en proveïdors dels nostres clients, sinó en col·laboradors, en una relació quasi simbiòtica on tothom hi ha de sortir guanyant. En poques paraules, no es tracta de donar el pelotazo sinó de mantenir una relació de confiança i col·laboració que s'estengui al llarg del temps.

Supòs que tot això us sonarà a la gent que heu parlat amb mi i com molts us adonareu no és una cosa massa habitual en el nostre sector (sobretot fora del programari lliure), per això dic que APSL és un experiment, perquè trob s'ho paga intentar que un projecte així tiri endavant.

Per què empresa?

L'empresa és el nexe d'unió. Representa una manera formal de fer les coses i estableix unes regles de joc comercials i mercantils. Implica que hi ha un admintrador/gerent que dóna la cara, que pot coordinar els distints projectes i saber què fa tothom.

I per mi això és el que marca la diferència entre projectes semblants que s'estructurin al voltant d'una marca i dels que s'estructuren al voltant d'una empresa: la figura de l'administrador, de la persona que ha de vetlar per a que l'empresa funcioni com a tal, encara que internament els seus membres siguin tots professionals.

L'empresa com a tal dona recolzament als professionals que la formen. Fa que el tot sigui major que la suma de les parts, i a la seva vegada imposa tota una sèrie d'obligacions: facturació comuna, comptabilitat clara, despeses comunes, ...

Des del moment que es té un lloc comú de reunió, que s'ha de pagar, una facturació i uns comptes que s'han de presentar, la col·laboració passa de ser una cosa esporàdica entre professionals i convertir-se en un tirar del carro comú. S'han de tenir millors serveis compartits, aquella lasser que fa falta, el servidor que s'ha d'ampliar i gestionar, els clients que s'han de visitar, ...

APSL està pensada per créixer de manera orgànica i pausada en vers l'objectiu d'agrupar professionals, de sumar talent i proporcionar serveis comuns que d'altra manera no es podrien tenir, d'arribar a projectes que amb un altre tipus d'estructura serien directament inabastables.

Però tot això ja us dic que té tota una sèrie d'implicacions que s'han de conèixer i que potser en altres intents d'aquest tipus no s'han donat tant. Deixau-me canviar un poc de registre i no referir-me tant a APSL sinó a com ho veig en general.

Què implica un projecte de col·laboració?

• Objectius comuns. Ja no es cosa d'anar cada un pel seu compte i que l'empresa sols es tengui en compte a l'hora de presentar-se a un projecte, sinó que s'ha de tenir l'objectiu de fer que l'empresa com a tal cresqui. Els projectes ja no són propis sinó que són de l'empresa, de la mateixa manera que ho són les despeses.

• Confiança professional Tothom ha de poder confiar amb tothom i els clients han de poder confiar en els professionals de l'empresa. La visió de l'empresa i del model de negoci ha de ser la mateixa per tot els professionals agrupats entorn a l'empresa.

• Complementarietat En un negoci global com és la informàtica els professionals que s'agrupin en un projecte de col·laboració han de ser complementaris i no tan sols en l'aspecte tècnic (que també) sinó en l'aspecte fin i tot de caràcter. No tot és programar, també s'ha d'anar a captar clients, fer pressupots, parlar amb gestors, dissenyar l'aplicació, documentar, fer fotografies, ...

• Serveis compartits Un altre dels nexes del projecte ho han de representar els serveis compartis: el local, els servidors, la infraestructura posada a disposició del integrants del projecte. El local, per exemple, fa que hi pugui haver un punt de feina on la gent que es sent més còmoda fent feina fora de casa hi pugui anar. S'ha de pensar a llarg plaç i reservar capital per a invertir en el projecte: millor mobiliari, local amb més possibilitats, millors servidors, possibilitat de organitzar cursets, d'anar a conferències.

• Despeses S'ha de ser conscient que un projecte de col·laboració a llarg plaç té despeses. La feina d'organització i gestió interna pot arribar a ser força important quan es tracta de gestionar un projecte on un gran nombre de professionals han de de col·laborarar, s'ha de mantenir per una estructura gran un nivell d'abstracció semblant al que es tenia com a professional, però aprofitant les sinèrgies que implica col·laborar amb altra gent. Això vol dir que els beneficis de la nostra feina com a professionals ja no són sols nostres, sinó que són de l'empresa i dels altres col·laboradors. Joel Spolsky tracta molt bé el tema a The Development Abstraction Layer. Fitxau-vos que les despeses no es refereixen al material, a la llum o al local, sinó a tot el necessari per mantenir el nivell d'abstracció que permeti aprofitar les sinergies que impliquen posar feina en comú.

• Creixement orgànic Personalment pens que s'ha de ser caut a l'hora de créixer. S'han de cercar les col·laboracions permanents quan la gent ja es coneix i ha fet feina junta en alguns projectes. A l'hora d'admetre nous membres aquesta admisió no ha de ser fruit de la necessitat sinó de l'acord de tots els membres. Ja no estam sols, som un equip, una empresa i per tant la decisió de amb qui es col·labora i amb qui no ha de ser quelcom comú.

• Suport mutu Quan un fa feina sols qualsevol problema o incidència personal té un impacte brutal damunt la seva activitat. Per una empresària el naixement d'un fill pot representar tant una alegria com a un risc. Col·laborar implica estar a les dures i a les madures, minimitzar els impactes que puguin tenir els membres. Ara es funciona com a empresa i com a tal els projectes i els clients són comuns. Implica estar dispost a conèixer els clients i els projectes de l'altra gent, ser-ne el backup en cas que fos necessari, i si més no sempre tenir-ho previst.

Així és com jo ho veig, i és el que estam intentant dur a terme amb APSL. Personalment crec que qualsevol projecte de col·laboració que es presenti just en termes mercantilistes i d'oportunitat té poc futur. S'han de tenir en compte més coses. Tot i que es vulgui mantenir la llibertat de moviments que implica ser un professional autònom s'han d'establir unes regles de joc i s'han d'assumir tant beneficis com obligacions.

Avui he acabat de llegir "Cloud Application Architectures" de George Reese. Un llibre que no arriba a 190 planes però que està ple de consells damunt el que és l'arquitectura d'aplicacions al núvol.

La visió del llibre no és tant per tècnics com per a gestor d'IT que s'atraquen a aquest tipus d'arquitectura de desplegament. Basant-se sobretot en AWS Reese presenta l'AWS d'Amazon i la conveniència d'estar o no al núvol.

No entra en com configurar tal o qual cosa, sinó que entra en temes tals com els cost d'estar al núvol, el retorn de la inversió i el que hem de considerar abans de moure'ns cap allà. Avantatges i inconvenients.

Tracta també aspectes com la seguretat a AWS (donant molts bons consells, per cert), recuperació de desastres i entra un poc de passada en el dimensionament de l'arquitectura (el capacity planning) de la nostra aplicació.

És un llibre força entretingut que es devora amb rapidesa i també tremendament útil per tenir una visió de conjunt del que representa posar les nostres aplicacions al núvol.

L'altra dia algú deia que amb el núvol s'acabarien les feines de la gent de sistemes. Fent una llegida al llibre de Reese te n'adones que la feina no tan sols no s'acabarà, sinó que serà tant o més important que ara. Poder definir la capacitat adequada al nostre sistema, tenir un bon pla de contingència, còpies, encriptació de la informació, scripts d'aturada automàtics, de desplegament, control de la demanda, ... Feines que són necessàries i que s'han de fer també, de manera diferent de com se feien les coses.

Poder instal·lar un sistema operatiu a una màquina nova és trivial. El que se necessitarà son gent de sistemes que conegui els aspectes econòmics de desplegar aplicacions al núvol, ser capaç de definir scripts per automatitzar tasques, respondre a caigudes ràpidament, etc. etc. El que sí pareix que es necessitarà és gent potser d'un perfil concret: professionals de sistemes que sàpiguen programar, que estiguin còmodes amb una línia de comandes i que entenguin les implicacions econòmiques i de seguretat del que estan fent al núvol.

Llibre totalment recomanable doncs!

Fitxa tècnica:

Cloud Application Architectures
George Reese
Ed. O'Reilly
ISBN 978-0-596-15636-7

Per cert, aprofitant que ara ho record, pos també els llibres que va recomanar Ricardo al darrer creant bits.

• Daemon, Daniel Suarez
• Freedom (TM) de Daniel Suarez
• Hight Performance MySQL de Arjen Lentz
• The Big Switch de Nicholas Carr