Articles
Programa trinxera
Escrit per Aaloy a 02 de February , 2008 a les 1:45 a.m.
Els anglosaxons són molt bons inventant nous termes per a fer referència a situacions típiques i expressar en poques paraules un concepte. En el món de la programació i projectes un dels que més m'agrada és de "pizza team", que descriu un equip de projecte d'un tamany adequat com per poder demanar una pizza quan hi ha hores extres a fer i no quedar amb gana.
No per això hem de deixar, però, que en tenguin l'exclusiva dels neologismes, així que aquí va la meva contribució: el programa trinxera.
El programa trinxera descriu aquell programa darrera del qual s'amaga un equip o una organització per tal d'impedir l'avanç de l'enemic. Qui és l'enemic és del tot irrellevant, potser una part de l'organització, un client, o els simples avanços tecnològics.
El programa trinxera es caracteritza per estar totalment acoblat, per la dificultat de saber per a un observador extern què fa el codi o perquè el programa fa el que fa. El programa és tan complexa que es requereix moltes vegades més feina saber el que fa que refer el codi de nou.
Per a que un programa trinxera sigui de qualitat a més ha de tenir moltes ramificacions, ha de ser un programa que faci de tot, que tant servesqui per gestionar l'empresa com per a enviar SMS. Cada necessitat que plantegi el client s'ha d'acabar lligant d'alguna manera amb el programa, d'una manera íntima i indissoluble, de tal manera que sigui impossible saber on comença un modul i on acaba un altre.
El programa trinxera es un gran devorador de recursos. Per la seva pròpia definició ha de ser totalment monolític i per a cada mòdul que se l'incorpora requerir més i més màquina. Com a bona trinxera ha de ser tortuós i amb molts llocs on amagar-se, de tal manera que si algun dia l'enemic es capaç d'entrar a la trinxera, se'l pugui estar esperant al proper racó per donar-li una sorpresa en forma de milers de línies de codi embullat i ineficient.
Per acabar de ser perfecte, el programa trinxera ha d'estar fet amb algun llenguatge obsolet, a ser possible mal de depurar i testejar, del qual sols els atrinxerats en saben algunes coses, no moltes, sols les justes per anar fent modificacions, però no les suficients com per a poder arribar mai a desfer el que s'ha creat.
1 comentari, 0 trackbacks (URL) , Tags: Informàtica Conyes marineres
Comentaris
1 Comentari de Benjamí a les 06:04 del Sunday 13 Apr de 2008
Bona definició del que vaig veure, tants pics, en programes a mida de gestió per a empreses. També fer-ne, i involuntàriament: el codi es tornava gran amb el temps, intractable. Clients que escatimaven hores per totes bandes, i no hi havia temps per a fer-ho guapo ni reescriure res un pic s'havia fet massa gran i caòtic. Així es quedava.
El mètode de treball era tant caòtic com el codi que en sortia.
Conec prou bé aquests programes perquè prou pics m'he capbussat dedins aquells plats immensos (coves) de codi-espagueti, escrit per altres col·legues, per tal de fer-ne modificacions. Això feia que trobés un tipus de client molt fidel, però de feina feixuga. Un poc rotlle «Lobo» a Pulp Fiction, «solucionador de problemes»: anar-hi un dia sencer, i fer les modificacions d'una llista que havia fet el client. Si no podia ser tot, un altre dia torn. ¿Què hauria d'estar-m'hi molts pics més per a fer-ho bé? Sí però no: em llogaven pel «pim-pam ja està», i a un altre punt de la llista. En directe, rigorós, a les seves oficines, o a casa no m'hauria concentrat mai. Acabava rebentat, dos dies (de mitja) a la setmana així, i la resta d'esbraonamenta. Amb aquestes intenses interrupcions no era fàcil posar-se en cap projecte llarg, i potser mai he après a fer-ho. Amb Internet he evitat anar a les oficines, cosa que fa que em costi molt més capficar-me en aquests coves d'espagueti, i s'allarga, i allarga... buf. O canvio d'ofici o de lloc de residència; sí, vestit amb camisa de força, i a una d'aquelles habitacions folrades de matalassos :-P