Eleccions 2008

Escrit per Aaloy a 26 de February , 2008 a les 11:13 p.m.

En aquest blog no és habitual que parli de política, però crec que en aquesta ocasió s'ho mereix: per primera vegada les forces nacionalistes de les illes s'han unit per conformar una coalició amb el nom d'Unitat per les Illes, que com a capdavanter presenten un dels millors oradors i polítics que ha donat aquesta terra: Pere Sampol.

Ahir vaig anar a sentir a Pere a Binissalem. El seu discurs és entenidor i clar. Proposa una cosa ben clara: fer que les illes tenguin una veu pròpia, que la gent conegui la nostra realitat. Personalment estic cansat de veure com es gasten mil·lionades a la Península en grans construccions i infraestructures quan aquí no hi ha manera de fer que el tren arribi a Alcúdia, que Binissalem tengui una escola pública com cal i no les aules prefabricades que hi ha ara.

A les Illes patim un expol·li fiscal que en Pere fa molt de temps que denuncia. A cap senador de les Illes se l'havia sentit mai defensar les Illes i fer conèixer els nostres problemes. Pere en pocs mesos ha fet un bon grapat d'intervencions, i a ben segur que si entra al Congrés les coses per la nostra comunitat poden començar a anar bé.

Crec en el vot útil, i per mi votar PP o PSOE no ho són, senzillament perquè les persones que suposadament ens han de representar estan subjectes a disciplina de vot i han de fer no el que és millor per nosaltres, sinó el que és millor pels seus partits. El vot útil pot ser el d'un partit minoritari que pot ser clau a l'hora de negociar uns pressuposts o una investidura, i que tal volta pot capgirar el tradicional expol·li fiscal que vivim des de fa dècades.

Dins la meva postura de vot útil, també hi ha una qüestió molt pràctica, a Pere és molt fàcil arribar-hi, és una persona molt accesible. La darrera vegada que vaig parlar amb ell vaig poder-li fer arribar de primera mà el que pens damunt el cannon digital, l'SGAE i els drets d'autor mals entesos. Es va comprometre a fer una proposició al respecte i confio que la podrà fer com a congresista en lloc de com a senador.

Vet aquí la meva postura, en un temps en que la política estatal no il·lusiona l'opció d'Unitat representa per mi una oportunitat de que les coses canviïn com no l'hem tinguda mai, i al manco per mi es mereixerà el petit esforç d'atracar-me al col·legi electoral.

M'han fet arribar una presentació amb les dades que va donar Pere Sampol al meeting, pos l'enllaç per si algú n'està interessat.

0 comentaris, 0 trackbacks (URL)

No adivinis, mesura

Escrit per Aaloy a 24 de February , 2008 a les 5:58 p.m.

A l'hora de fer estimacions de projectes una de les regles bàsiques que hi ha és que si existeix algun tipus de dada mesurable és millor això que res, i que és millor tenir una dada objectiva i reproduïble que tirar d'arts adivinatòries.

Això és aplicable també a altres àmbits de la programació: en lloc de dir "aquest algoritme crec que millora el rendiment" mesurem els seus efectes abans i després, sols d'aquesta manera podrem avaluar objectivament les millores que tenim.

En lloc de dir "el rendiment en producció serà millor", comprovem-ho, agafem-ne mostres i facem extrapolacions. Comprovem els canvis que feim quan posem cachés, optimitzam la base de dades, augmentam la memòria del sistema i documentem-ho tot.

La informàtica és una ciència i com a tal les afirmacions si no són demostrables i reproduïbles sols tenen sols el valor que els vulgui atribuir cada un segons la solvència de la persona que les fa. Si les afirmacions van acompanyades de mesures i dades, ja no és cosa de creure o no, és cosa de comprovar. Potser per això a tots ens agraden tant els benchmarks.

1 comentari, 0 trackbacks (URL) , Tags: Gestió de projectes

Decàleg: com desmoralitzar un equip tècnic

Escrit per Aaloy a 14 de February , 2008 a les 1:14 a.m.

Vols desmoralitzar un equip? No saps com fer-ho? T'explicam com, és molt fàcil

1. Fes una pujada de sous ridícula i insultant. Justifica-la dient que els pressuposts no es poden canviar. Millor si ho fas el mateix dia que dius que l'empresa ha tingut uns beneficis extraordinaris, molt per damunt del pressupostat.
2. Fes una borsa única per la pujada ridícula del punt anterior que se repartirà en proporció inversa al sou que s'està cobrant actualment. No tenguis en consideració que potser hi ha gent junior que ha de fer un canvi salarial d'escala. Si és així, el canvi salarial també sortirà de la borsa.
3. Condiciona la pujada salarial no a la competència sinó al que ja s'està cobrant, de manera que la gent sàpiga que el sou no depèn de la competència professional, sinó del que cobren la resta de companys. A més té el factor motivador de fer que es vegi a la gent junior com a amenaces, ja que normalment comencen cobrant menys.
4. Deixa ben clar que la única manera d'aconseguir no perdre poder adquisitiu cada any és marxar o canviar de categoria laboral. Això té l'avantatge de potenciar el principi de Peter i fer que la gent arribi el més aviat possible al seu màxim nivell d'incompetència, però a més té altres conseqüències no menys interessants:
   1. Donat que en una escala jeràrquica el nombre de llocs més especialitzats es va reduint, la única manera d'aconseguir mantenir o millorar el poder adquisitiu és que el cap immediatament superior renuncii o el facin fora. Per tant, els subordinats han de tractar per tot els mitjans de putejar els seus caps.
   2. Per tal d'evitar que els subordinats el facin fora, el millor que pot fer el cap és rodejar-se de subordinats sense iniciativa, llepaculs i incompetents, de manera que el cap sempre destaqui. Les noves contractacions de personal i promocions professionals fes que vagin en aquesta línia.
   3. La gent que no vulgui entrar en el joc acabarà marxant, i per tant sols quedarà a l'empresa un perfil homogeni de gent que entén de què va la cosa.
5. Diguès que s'acomiadarà molta gent en breu. La gent que tengui més possibilitats de col·locar-se a altres llocs anirà fugint i l'empresa es quedarà amb tots aquells que tenen més problemes per trobar feina. D'aquesta manera el més probable és que et quedis en una posició ideal per a assolir el punt 4 i les seves conseqüències.
6. Contracta quant més consultors externs millor a preus ridículament alts per a que facin la feina de la gent que se n'ha anat per mor de l'augment de sou. Demostraràs que ningú és imprescindible i a més faràs befa dels que quedin.
7. Posa al teu equip fites impossibles. Després contracta a empreses externes pel projecte dient-les que facin el que puguin.
8. Negocia contractes de manteniment absurdament inflats amb els teus proveïdors. Després tanca el negoci d'aquell departament amb l'excusa de que no hi ha beneficis.
9. Exigeix resultats però no donis les eines per a aconseguir-los i deixa ben clar que mai es tindran.
10. Explica a tothom que ets el salvador de l'empresa i que els altres tenen molta sort de tenir-te. Fes-los sentir que viuen permanentment en una història de Dilbert.

Desmotivar gent que fa una feina vocacional no és fàcil, esperam que aquests senzills consells us siguin d'utilitat.

4 comentaris, 0 trackbacks (URL) , Tags: Conyes marineres

Integració contínua

Escrit per Aaloy a 10 de February , 2008 a les 5:50 p.m.

Recentment he estat fent un poc de recerca per veure com podia aplicar els conceptes d'integració contínua als nostres projectes. El conjunt d'aplicacions que tenim ha anat creixent al llarg del temps i les dependències entre les llibreries i les aplicacions també ho ha fet.

La idea de la integració contínua és que hi ha un mecanisme automàtic que recull les actualitzacions dels diferents repositoris de control de versions que es tenguin i aplica els tests d'unitat per comprovar que tot funcioni i que els tets passen. D'aquesta manera, i si s'han fet els tests, podem minimitzar l'impacte d'un canvi d'una llibreria en les aplicacions, és a dir, si pel que sigui canviam una llibreria i els canvis impacten a una aplicació de manera no prevista, quan construïm l'aplicació no passarà els tests.

El programari d'integració contínua permet seguir els tests, treure'n estadístiques i veure manera integrada què és el que ha fallat o comprovar que tot ha anat bé. A més es pot utilitzar el programari per a la construcció de l'aplicació i el seu desplegament als entorns de proves. Fet i fet, aquest tipus de coses es poden fer molt bé amb scripts i ens asseguram que en tot moment tenim la nostra aplicació a punt.

En entorns on hi ha molta gent, la integració continua garanteix que si algú "peta" l'aplicació amb commit que no passa els tests, aquest fet es descobrirà prest i es podrà minimitzar el seu impacte. La majoria de sistemes que he avaluat a més permeten a més dels tests unitaris, passar tests al codi font per intentar detectar errors, veure que se segueixen les regles d'estil, etc.

Per a les meves necessitats volia que el sistema d'integració contínua fos capaç de fer feina amb Java (la majoria ho compleixen) però que a més pogués passar els tests de Python i que en general pogués fer des de la construcció de l'aplicació, passar els tests i fer-ne el desplegament.

El que més m'ha agradat per ara és un sistema anomenat Hudson. Hudson és una aplicació recent, feta en Java, fàcil de desplegar i de fer anar. La interfície està molt cuidada i té tot el que necessit per començar. A més hi ha un article de com fer la integració per Python, que m'ha anat molt bé per començar.

Hi ha moltes més alternatives, a mi Hudson me va molt bé perquè té tot el que necessit per aquesta etapa del desenvolupament i és prou extensible com per a que pugui cobrir les nostres necessitats del futur proper. Hi ha altres sistemes a on triar, la gent de Confluence n'ha fet una taula comparativa. Mirau i comparau, però si teniu les mateixes necessitas que jo, no deixeu de fer una ullada al Hudson.

0 comentaris, 0 trackbacks (URL) , Tags: Java Gestió de projectes

Programa trinxera

Escrit per Aaloy a 02 de February , 2008 a les 1:45 a.m.

Els anglosaxons són molt bons inventant nous termes per a fer referència a situacions típiques i expressar en poques paraules un concepte. En el món de la programació i projectes un dels que més m'agrada és de "pizza team", que descriu un equip de projecte d'un tamany adequat com per poder demanar una pizza quan hi ha hores extres a fer i no quedar amb gana.

No per això hem de deixar, però, que en tenguin l'exclusiva dels neologismes, així que aquí va la meva contribució: el programa trinxera.

El programa trinxera descriu aquell programa darrera del qual s'amaga un equip o una organització per tal d'impedir l'avanç de l'enemic. Qui és l'enemic és del tot irrellevant, potser una part de l'organització, un client, o els simples avanços tecnològics.

El programa trinxera es caracteritza per estar totalment acoblat, per la dificultat de saber per a un observador extern què fa el codi o perquè el programa fa el que fa. El programa és tan complexa que es requereix moltes vegades més feina saber el que fa que refer el codi de nou.

Per a que un programa trinxera sigui de qualitat a més ha de tenir moltes ramificacions, ha de ser un programa que faci de tot, que tant servesqui per gestionar l'empresa com per a enviar SMS. Cada necessitat que plantegi el client s'ha d'acabar lligant d'alguna manera amb el programa, d'una manera íntima i indissoluble, de tal manera que sigui impossible saber on comença un modul i on acaba un altre.

El programa trinxera es un gran devorador de recursos. Per la seva pròpia definició ha de ser totalment monolític i per a cada mòdul que se l'incorpora requerir més i més màquina. Com a bona trinxera ha de ser tortuós i amb molts llocs on amagar-se, de tal manera que si algun dia l'enemic es capaç d'entrar a la trinxera, se'l pugui estar esperant al proper racó per donar-li una sorpresa en forma de milers de línies de codi embullat i ineficient.

Per acabar de ser perfecte, el programa trinxera ha d'estar fet amb algun llenguatge obsolet, a ser possible mal de depurar i testejar, del qual sols els atrinxerats en saben algunes coses, no moltes, sols les justes per anar fent modificacions, però no les suficients com per a poder arribar mai a desfer el que s'ha creat.

1 comentari, 0 trackbacks (URL) , Tags: Informàtica Conyes marineres