Articles
Creant objectes a la manera de Python.
Escrit per Aaloy a 09 de September , 2007 a les 10:33 p.m.
He estat mirant coses damunt patrons de disseny aplicables al model d'interfície gruixuda d'usuari, aplicables a la programació amb wxPython, arribant a tres patrons:- El patró MVC (Model view controller) de sobres conegut per la gent que es dedica al desenvolupament web fonamentalment.
- El patró MVP (Model view presenter) , que intenta fer que la part d'interacció sigui més testejable y que Flower ha considerat que s'havia de xapar en dos.
- El patró Presentació Model, que independitza la capa de presentació de la vista, en un intent de separar el que és la part de comportament i estat de la vista en un model que és part de la presentació però que no es específic d'una implementació d'interfície concreta.
class Agenda:
... def __init__(self, nom, llinatge, telefon, amic=True):
... self.nom = nom
... self.llinatge = llinatge
... self.telefon = telefon
... self.amic = amic
...
La manera habitual de crear un objecte de tipus Agenda seria per exemple
amic = Agenda('toni','aloy','971xxxxxxx')
Suposem ara que tenim la informació dins una llista o una tupla, bastant habitual si per exemple hem importat les dades d'un arxiu de text o des de una base de dades, aleshores podem tenir la informació com
un_amic =('Pau','Rul·lan','971xxxxxxx')
La creació de l'objecte és molt ràpida d'escriure
amic2 = Agenda(*un_amic)
amic2.nom
'Pau'
És a dir, s'han substituït els paràmetres de construcció de l'objecte pels valors de la llista. Aquesta substitució és posicional, és a dir, el primer valor correspon al primer paràmetre, el segon al segon, etc. La sintaxi és conseqüent amb la manera d'anomenar llistes de paràmetres en la construcció de funcions, per exemple:
def prova (x, *y):
... print x
... for item in y:
... print item
...
prova(2,3,4,5,6,7)
2
3
4
5
6
7
prova (2,7,10)
2
7
10
Però clar, si això funciona d'aquesta manera i estam parlant de Python i haurà una manera obvia de fer el mateix si en lloc d'una llista tenim un diccionari, és a dir, ara tenim:
un_amic ={'nom':'Benjamí','llinatge':'Villoslada','telefon':'971xxxxxxx'}
Les claus del diccionari coincideixen amb els noms dels paràmetres, i hauríem de poder fer
amic3 = Agenda(**un_amic)
Això és Python, i per tant
amic3.nom
'Benjam\xc3\xad'
3 comentaris, 0 trackbacks (URL) , Tags: Python
Llegir codi
Escrit per Aaloy a 09 de September , 2007 a les 1:36 p.m.
Aquests darrers dies estic llegint el llibre wxPython in Action de Robin Dunn i Noel Rappin. El llibre és un tutorial de com escriure aplicacions fent servir la llibreria wxPython i com fer servir cada component (widget) que la llibreria inclou.
En el que és la explicació de cada component i els exemples hi ha una gran quantitat de llistats de codi font i comentaris damunt aquests llistats. Això m'ha fet recordar el capítol en que Glass tracta la importància de poder llegir codi. Diu, i estic completament d'acord, que a programar no se n'aprèn sols coneixent la sintaxi del llenguatge de programació, sinó també escrivint programes i sobretot llegint codi que ha escrit altra gent, i que aquesta capacitat de llegir codi s'hauria de cultivar més a les universitats i escoles tècniques.
Sense aquesta capacitat de llegir codi d'altres també ens trobam que llegir tutorials com el de wxPython es fa pràcticament impossible, si no som capaços de llegir el codi, interpretar mentalment que fa i imaginar-nos la sortida, no ens queda més remei que picar el codi i executar-ho per aprendre, la qual cosa fa que l'avanç en el domini de la llibreria sigui molt més lent.
Ser capaç de llegir el codi d'un altre ens permet aprendre noves tècniques que potser no estan explicades en el llibre, normalment perquè no és el seu objectiu, i ens permet la lectura a llocs allunyats de l'ordinador: al sofà, a la fresca a la terrassa,...
El programari lliure ens permet llegir codi que ha fet altre gent, veure com funciona, aprendre noves tècniques o veure el que s'ha fet malament o maneres de millorar-ho. Aquesta capacitat és fonamental a l'hora d'aprendre el funcionament d'una nova llibreria, de fer inspeccions de codi abans de posar en test un programa, o a l'hora de depurar o modificar codi que ha fet una altra persona.
Les èpoques del programador solitari que ho feia tot han ja queden lluny. El més normal actualment és que els programes és desenvolupin en equip i la gent acostumada a llegir codi ho té molt més fàcil per a adaptar-se a la feina en equip.
Si una persona sols ha fet feina fent servir programari tancat no haurà tingut l'oportunitat d'aprendre el que significa poder veure codi de tercers i per tant la seva evolució com a programador serà menor que aquells que estan acostumats, bé per necessitat o bé per convicció, a llegir el codi font d'altres persones.
Com vaig sentir a dir a Ricardo Gali a una conferència de Bulma, el codi és una font en sí mateixa per emmagatzemar i transmetre coneixement.En els cas dels programadors això també es tradueix en possibilitat d'aprenentatge i amb minimitzar el nombre d'errors i tasques de depuració.
1 comentari, 0 trackbacks (URL) , Tags: Llibres i revistes Gestió de projectes