Articles
Creant objectes a la manera de Python.
Escrit per Aaloy a 09 de September , 2007 a les 10:33 p.m.
He estat mirant coses damunt patrons de disseny aplicables al model d'interfície gruixuda d'usuari, aplicables a la programació amb wxPython, arribant a tres patrons:- El patró MVC (Model view controller) de sobres conegut per la gent que es dedica al desenvolupament web fonamentalment.
- El patró MVP (Model view presenter) , que intenta fer que la part d'interacció sigui més testejable y que Flower ha considerat que s'havia de xapar en dos.
- El patró Presentació Model, que independitza la capa de presentació de la vista, en un intent de separar el que és la part de comportament i estat de la vista en un model que és part de la presentació però que no es específic d'una implementació d'interfície concreta.
class Agenda:
... def __init__(self, nom, llinatge, telefon, amic=True):
... self.nom = nom
... self.llinatge = llinatge
... self.telefon = telefon
... self.amic = amic
...
La manera habitual de crear un objecte de tipus Agenda seria per exemple
amic = Agenda('toni','aloy','971xxxxxxx')
Suposem ara que tenim la informació dins una llista o una tupla, bastant habitual si per exemple hem importat les dades d'un arxiu de text o des de una base de dades, aleshores podem tenir la informació com
un_amic =('Pau','Rul·lan','971xxxxxxx')
La creació de l'objecte és molt ràpida d'escriure
amic2 = Agenda(*un_amic)
amic2.nom
'Pau'
És a dir, s'han substituït els paràmetres de construcció de l'objecte pels valors de la llista. Aquesta substitució és posicional, és a dir, el primer valor correspon al primer paràmetre, el segon al segon, etc. La sintaxi és conseqüent amb la manera d'anomenar llistes de paràmetres en la construcció de funcions, per exemple:
def prova (x, *y):
... print x
... for item in y:
... print item
...
prova(2,3,4,5,6,7)
2
3
4
5
6
7
prova (2,7,10)
2
7
10
Però clar, si això funciona d'aquesta manera i estam parlant de Python i haurà una manera obvia de fer el mateix si en lloc d'una llista tenim un diccionari, és a dir, ara tenim:
un_amic ={'nom':'Benjamí','llinatge':'Villoslada','telefon':'971xxxxxxx'}
Les claus del diccionari coincideixen amb els noms dels paràmetres, i hauríem de poder fer
amic3 = Agenda(**un_amic)
Això és Python, i per tant
amic3.nom
'Benjam\xc3\xad'
Enllaços citats
3 comentaris, 0 trackbacks (URL) , Tags: Python
Comentaris
1 Comentari de paurullan a les 06:04 del Sunday 13 Apr de 2008
És que el mamon és còmode com ell sol. I si llavors t’aveses a fer feina amb la part funcional, els iteradors (que molen un munt!) i el tipat de bitxo amb plomes m’entren dubtes de si enguany seré capaç de fer una pràctica amb altre cosa ^_^
P.S.: Casi ploro quan he vist que m’has usat d’exemple ^_~
2 Comentari de Benjamí a les 06:04 del Sunday 13 Apr de 2008
El paharo dels exemples em sona! (gràcies ;)
3 Comentari de aaloy a les 06:04 del Sunday 13 Apr de 2008
Els vostres noms van molt bé per provar l'unicode :P