Intrussisme professional a la informàtica

Escrit per Aaloy a 03 de September , 2007 a les 7:26 p.m.

Aquests dies he estat força entretingut llegint els articles d'En Ricardo damunt el tema de la regulació de la carrera informàtica i la necessita de crear un col·legi professional que lluiti contra l'intrussisme laboral per la via d'obtenció de privilegis. Personalment comparteixo la postura de Ricardo. No entenc què és vol regular d'una professió com la informàtica i la programació on no queda clar què hi ha d'art i què hi ha de ciència. Però és més, d'una tacada es vol deixar fora de la professió a tot un conjunt de gent, físics, matemàtics, emprenedors, que han inventat la informàtica tal i com la coneixem avui en dia. No oblidem que la programació es pot considerar com una matèria instrumental, que s'ensenya com se poden ensenyar les matemàtiques a físiques, i com a tal es perfectament possible que molta gent amb una formació científica sigui tan bona programant com qualsevol enginyer informàtic. La frontera entre el que pot fer un o altre no la marca la titulació, sinó l'empresa, ja sigui pública o privada. En el primer cas es solen requerir titulacions compatibles i passar unes oposicions, en la part privada, cada empresa sap el que li convé. Això vol dir que la titulació no val res? No seré jo qui ho digui. La titulació estableix un punt de partida, serveix d'entrada per suposar que es tenen uns coneixements mínims i una base, però no signifiquen que després un hagi de ser un bon professional.  En el cas de la informàtica on els coneixements es queden obsolets ràpidament, el més important per a un professional és la formació contínua, formar-se i preparar-se per tal de no esdevenir obsolet. En aquesta preparació tenir els coneixements que ens dóna la carrera en serveix per fer que la corba d'aprenentatge sigui molt més suau. Aquesta idea és la que defensa sovint la gent docent, que la universitat no ha d'ensenyar a fer anar un programa concret, sinó que ha d'ensenyar els conceptes i preparar a la gent per poder afrontar amb garanties el seu futur professional. Per una altra banda, voler una regulació implica no ser massa conscients del que representa programar. Segons Brooks és la tasca més complexa que mai ha fet l'home, i hi estic totalment d'acord. Els disclaimers que acompanyen als programes són necessaris per deixar ben clar que no es pot garantir que el programa funcioni, hi ha massa factors que hi intervenen: la programació, el maquinari, la gent que el fa servir i l'ús que en fa aquesta gent en són uns quants. En aquests moments no crec que cap asseguradora fos capaç de vendre'ns una assegurança col·lectiva que ens protegís de reclamacions per fallades de programari. Si fos possible crec que tothom ens hi apuntaríem, sols per ser els primers en poder reclamar i cobrar les primes. Voler regular la professió implica dir que som millors, que els nostres programes estan més ben fets que els que pugin fer físics, químics, telecos, matemàtics i en definitiva qualsevol que estigui fent ús de la informàtica com a eina en la seva professió,  sense poder demostrar que això és així i traint l'esperit dels que ens han duit fins aquí. La carrera informàtica és molt jove, i convé que recordi que no fa massa anys les principals empreses contractaven no informàtics, sinó matemàtics i físics, perquè normalment havien programat molt més que el recents sortits d'una carrera d'informàtica encara sense definir del tot i estaven molt més preparats pel raonament i el cercar-se la vida. Perquè veient alguns comentaris que li han fet a Ricardo pens que a la part del raonament encara li queda molt. Afortunadament la majoria d'informàtics no som així. Al manco jo tenc ben clar que la informàtica tal com està avui en dia no es pot considerar del tot una ciència, encara li queda molt camí per recorre. Avui llegia un estudi que deia que sols el 15% de les publicacions informàtiques són estudis amb dades i xifres raonades, front a 60 ó 70% d'altres ciències. Crec que la xifra no és anecdòtica. Basta anar a cercar ratios de productivitat per llenguatge, sistemes d'estimació de costs o mètriques de programació per adonar-nos que encara estam lluny del que han assolit altres enginyeries, i potser no ho assolirem mai, però això és el gran repte que tenim com a informàtics i la grandesa dels temps que estam vivint. Potser seria bo que els col·legis existissin, però no per reclamar privilegis sinó per ajudar a convertir la informàtica amb una vertadera ciència, fomentant la investigació pura, exigint que el codi, que és la nostra font principal de coneixement, sigui lliure, que les administracions obrin els seus projectes i les seves dades per tal que es puguin tenir mètriques i estudis que ens ajudin a tenir dades estadístiques que ens ajudin en les nostres tasques diàries. I si aquesta ajuda ve d'enginyers informàtics, matemàtics, físics o de professors de llatí,...  és del tot irrellevant.

Enllaços citats

• En Ricardo

3 comentaris, 0 trackbacks (URL) , Tags: Informàtica

Uep Toni!

Normalment disfrut de llegir els teus articles del blog i quasi sempre estic bastant d'acord amb tú. Al cap i a la fi, els dos vivim del món del software i, tot i que les nostres feines són una mica diferents.

Aquesta vegada és diferent. Crec que les opinions que emets estàn plenes de tòpics anti-col·legi (típics comentaris erronis i no fundats que es poden llegir als flames que es monten per allà defora cada vegad que surt el tema).

Entre algunes d'aquestes opinions cites:
- La manca de dret a programar de qualsevol no titulat
- La no existència d'assegurances de responsabilitat
- Suposes que el tema competencial obeeix a una questió elitista
- Argumentes la falta de mesura al software

La realitat, en contra dels col·legis i la regulació, és que la legislació vigent i el sistema legal espanyol són molt deficients. Lluny d'altres països on, com saps, hi ha programadors molt valuosos que guanyen més que els gerents.

El tema de la titulació ve per mor d'una llei que exigeix que s'identifiqui una titulació oficial amb la qual s'admet al col·legiat. Es just? Per jo no. Deixes dafora a milta gent que mereix pertànyer a un col·lectiu i no pot per diverses raons.

La llei no fa l'ètica (frase repetida sovint pen Ricardo) però tothom ha arremès contra els col·legis i col·legiats i ningú s'ha aturat a pensar en la legislació i lo ben feta que pot estar.

Vogiré de les comparacions amb arquitecte si metges. Hi ha massa aficiío a fer-les i són clarament irrellevants, ja que la informàtica és molt diferent.

Totes les crítiques s'han centrat en l'aspecte software. Prestant especial atenció a la programació pura i dura i exaltant la part artística de la mateixa. L'art és una qualitat natural, regular-lo no tendria sentit.

Però, com bé saps, la informàtica és més que programació. Arribaré més enfora. És més que desenvolupament i enginyeria del software.

Hi ha moltíssimes coses a la informàtica que es poden mesurar. Per exemple: Te trobes en condicions de certificar una xarxa fast-ethernet? Segur que sí, però no ho pots fer: és un privilegi d'un altre tipus de titlulat.

Te pareixeria raonable que una persona adquirís un equipament informàtic clarament desmesurat? O un equipament sense RAM? Alerta. No extrapolem. No vull dir que tots els ordinadors amb RAM s'hagin de vendre amb un segell de certificació. És només un exemple de que a la informàtica hi ha coses que se poden mesurar.

En altres ocasions no es pot mesurar amb exactitud, però sí es pot donar un interval raonable de tolerància. I altres vegades, és impossible mesurar. Com saber el temps exacte que un equip de feina programarà una aplicació? Com calcular exactament un índex de complexitat? Per fer aquests càlculs fan falta estadístiques prèvies i informació del cost per home d'una funcionalitat de complexitat similar.

Te banyaries com a cap de projecte en presentar un projecte, visar-lo i posar-li un segell donades dades precisses d'estimació de temps, complexitat i cost? Tendríes una responsabilitat amb el client de fer-lo i si no et podria denunciar per incompliment de contracte. Ho faries?

Tot això són coses més o menys tangibles. Podríem "fer números" i discutir si és possible o no donar una estimació a tal o cual cosa.

A mí, me molesta molt que, després d'estudiar una carrera (recordem, uns estudis regulats on l'estat determina el què), els plecs de condicions de places per a treballar a la mateixa adminsitració admetin un biòleg o un físic i que aquests no hagi de demostrar cap coneixement específic dels explicats al llarg dels anys de carrera.

També me molesten els venedors de motos. Aquests informàtics (n'hi ha molts amb carrera) que tenen un perfil comercial i que exageren i exalten excessivament el producte que ofereixen. Aquest tipus de personatges haurien de comprometre's contractualment amb els seus clients i segellar un projecte que impliqui revisió per una tercera part (digue-li col·legi o associació d'il·lustrats en ordinadors) és una garantia per a l'usuari final.

Podria seguir, però tot això són impressions meves. Opinions infundades (o no) completament rebatibles.

En Ricardo té molta raó quan diu que fa falta molta d'ètica a la professió. Que no es xerra de garantia, no es xerra de principis... Nosaltres tenim un codi deontològic. És el que hi ha, es va desenvolupar, posar en coneixement a una junta i es va aprovar. Podria ser millor, però sí que xerra de deontologia.

I per a què serveix? Per res. Perquè els col·legiats no tenen cap privilegi ni cap obligació (perquè les competències són les dues coses) i tot segueix com abans. I encara seguirà així una bona estona.

Se poden millorar les coses? Sí, clar. Tot. Des de la classificació de la informàtica en 4 disciplines diferents (per tal de que d'una puta vegada algú tengui clar què és un científic de la computació i què és un enginyer de software) i que es dugui fins al darrer terme aquesta definició respectant als estudiants i titulats.

Com dic sempre, en podem xerrar fent un cafetet o dinant. Hi ha massa tòpics i cal diferenciar entre les opinions personals, la retllevància i aplicació a Espanya d'estudis fets per (prestigioses) entitats internacionals i les opinions pròpies (no menys importants per tractar-se dels que hi som afectats per l'embolic).

Al final, segur, acabarem deduint que fa falta fer alguna cosa. Que el col·legi no és mala idea però no com la llei diu que ha de ser i no com funcionen altres col·legis d'altres disciplines.

Paco, em costa més veure on estam en desacord que en l'acord :)
Pareix que ambdós tenim clar que un col·legi per establir restriccions artificials i imposar privilegis no té sentit, que un col·legi informàtic ha de ser una altra cosa.
Respecte a regulacions de sous tenc sé que per exemple el col·legi de Llicenciats dona unes tarifes orientatives, però que després la realitat és mol més forta i és el mercat el que diu que ha de cobrar un o altre.
Si em demanes si donades unes dades per un projecte podria comprometre'm a visar-ho, doncs depén. Él que faig habitualment és això, donar dades i estimacions, però això no vol dir que ni agradin ni que es puguin prendre com a un dogma de fe. Hi ha massa variables a controlar i les estimacions tenen tantes precondicions que sovint sols pots donar una cota superior a l'inici del projecte.
Puc fer una estimació acurada basant-me en el que sé del projecte, però sols serviria per dir si el pressupost que ha presentat un altra està sortit de mare o no, basant-me en una sèrie de criteris objectius.
Això està molt lluny de poder assegurar que el plantejament que hagi fet l'empresa sigui incorrecta o correcte o que els plaços i pressupost es puguin complir.
Els arquitectes per exemple fan proves als materials per assegurar-se que es segueixen els requeriments, les nostres proves són molt més complexes i no garanteixen res.
Per això és que crec que un Col·legi per defensar titulacions no és el més adequat, però ho podria ser un col·legi per a defensar l'avanç de la informàtica com a ciència i com a professió.
Segueixo pensant que la informàtica és massa jove com per excloure'n de la professió a gent que l'ha viscuda des del principi i excloure'ls del mercat laboral i que de ben segur te molts més coneixements que la gent que surt de la universitat.

Ei! I el cafetet en voler, ja ho saps!

Jo només volia fer-te veure que el problema dels col·legis és que la legislació que tenen a darrera els impossibilita d'admetre a un professional amb experiència si no disposa d'una titulació oficial.

És a dir: el col·legi pot ser molt bo i regular determinats àmbits de la professió també (coses mesurables o intervals de tolerància adequats). Condueix a una millora de la qualitat i a una millor prestació del servei a la societat.

Evidentment s'en poden fer mals usos, però crec que la direcció de la crítica hauria d'anar més en contra de les lleis que regulen els col·legis que en contra dels col·legis i col·legiats en sí mateixos.

Al final, els col·legiats només han (hem) seguit les regles del "joc".