Articles
No pensis!
Escrit per Aaloy a 24 de June , 2007 a les 11:26 a.m.
Alguns professionals de les TI no deixen de sorprende'm, són capaços de contradir-se una frase després de l'anterior, intentant justificar l'injustificable. L'altra dia algú es queixava del complexe i costós que resulta fer les actualitzacions dels productes d'Oracle, que si has de fer venir una múnia de consultors, que si les dependències entre productes són tan complexes que quan actualitzes un producte has d'anar molt alerta amb com afecta a la resta de productes de la companyia, etc. Aquí a mi no me queda més remei que fer paleses les contradiccions: si és tan complexe de gestionar, si te ferma tant al proveïdor, com és que hi ha gent que encara s'entesta en fer nous desenvolupaments en una tecnologia que te ferma de manera que les simples actualitzacions de versions són un maldecap i amb un costs que són difícils de predir. L'excusa de que el denvolupament amb Forms i PLs és més ràpid s'enfonsen ràpidament davant mètriques que ens diuen que el nombre de línies per punt funció són comparables en Forms o en Html (42 i 43 línees de codi per punt funció respectivament) i per la part presentació, de 46 de PL/SQL als 35 de llenguatges de l'estil d'Smalltalk (Python per exemple). [1] i això sense considerar aspectes que afecten a la productivitat com la facilitat de depurar el codi, de fer feina en grup, o de fer tests d'unitat. Davant això, pareix que la raó fonamental de triar productes d'una companyia concreta com els d'Oracle, no són de menor cost o major facilitat de desenvolupament, sinó que pareix que són que així el responsable del projecte no té que pensar. No hi ha possibilitat d'equivocar-se a l'hora de triar l'arquitectura o els components perquè no hi ha arquitectura o components per elegir. Sols tenim el que els senyors d'Oracle han decidit que podem tenir, independentment de les necessitats reals que podem tenir. Això se diu com a FUD davant les eines i bastiments de programari lliure, on abans de començar el projecte s'ha de definir l'arquitectura que es farà servir i triar els components més adients per la feina. A mi que algú em digui que elegeix una eina o una altra perquè així no té que pensar em dóna angúnia. La responsabilitat del cap de projecte en primer terme i del responsable de IT en darrer terme és assegurar-se que té el millor equip i la millor tecnologia a l'abast del negoci, de manera que es puguin respondre a les necessitats del negoci amb rapidesa. S'ha d'estar pendent tant de l'evolució del negoci com de les tecnologies informàtiques que poden fer que la resposta del departament d'IT pugui seguir l'empresa. Que hi pugui haver gent a una empresa que en senti còmoda amb una solució que a mig o llarg plaç sabem que donarà problemes, que té molts costs ocults d'actualització i administració, que se senti còmoda amb el no pienses, nosotros pensamos por ti explica perquè empreses més petites, però amb gent que no té por a pensar cada cop més s'estan enduent més negoci o posant en marxa negocis innovadors. En el moment que els negocis comencin a adonar-se que necessiten innovació per avançar, quan comencis a mirar el perquè negocis més petits tenen més clients i fan més caixa amb un costs menors i se n'adonin de que el no pensar no és una alternativa podem viure un vertader d'altabaix a alguns departaments informàtics. Comencem a pensar, comencem a voler pensar, demà pot ser massa tard. [1] Font: http://www.qsm.com/FPGearing.htmlEnllaços citats
5 comentaris, 0 trackbacks (URL) , Tags: Informàtica
Comentaris
1 Comentari de danih a les 06:04 del Sunday 13 Apr de 2008
hola,
molt interessant tot plegat. Però? .... a qui se li acut instal·lar productes d'Oracle que no siguin només el propi SGBD?
Que "valents"!
2 Comentari de Benjamí a les 06:04 del Sunday 13 Apr de 2008
El mateix, no pensar, és el que molta gent practica quan compra precuinats al supermercat o sufície. Ja duu sal, greixos vegetals i/o animals, espícies, la cocció necessària, el brou també... i tot allò altre que comença amb E i acaba amb un numeret. A més, va ben envasat per tal d'amollar-ho a la nevera talment les claus damunt el canterano. Sense regalims. Abrefacil, microones i au.
Després arriben els problemes arterials :)
La metàfora de la cuina dóna molt de sí amb el programari: quants ingredients i passes de preparació pot arribar a tenir un plat fet a mà, però què bo i sa pot arribar a ser. Quanta varietat no hi ha, i que bona la trobam. Alguns. Ningú no es queixa que calgui escollir entre paella valenciana, de peix, de marisc, de bacallà, mixta, cega... però ai si són opcions de programari lliure entre les que escollir. Només s'atabalen els que mai han menjat bé i no es volen fer cap analítica. Fins que pega «el patatús» i després tothom a córrer cap a la llibreria: «tenen llibres de cuina?».
3 Comentari de cespou a les 06:04 del Sunday 13 Apr de 2008
Pens que els casos que s´esmenten són un subconjunt d´un problema o realitat superior, aquesta és, la POS, es a dir, la Programació Orientada a Solució. Quasevol empresa vol solucions pel seu negoci, solucions amb un cost/oportunitat raonable, siguin amb oracle, java, .net, etc. El qui no vol pensar, potser, es l´empresa: "dona´m algo que funcioni i ja". No dic que el bbb, (bò, bonic i barat) després, sigui més car, però, "volem la solució, ja!!". Tenc un amic advocat, que usa un 486 i fà els escrits amb wordpad, i no es cansa de dir-me: "això es una pasada"
El precuinats, són també una solució, igual de vàlida que les altres, potser amb un risc potencial d´intoxicació; tots hem anat alguna vegada al super a comprar pizzes congelades per sortir-ne del pas. Cuinar bè no ès fàcil, comporta temps i dedicació, quasi artesania (no parlem de pa amb olis). La pregunta és: es la solució que vull en aquest moment?
4 Comentari de Paco Ros a les 06:04 del Sunday 13 Apr de 2008
Te deix un parell de links per a que t'acabis de quedar lo que se diu "a gust":
http://www.javipas.com/2007/06/04/las-opciones-no-son-buenas/
http://www.javipas.com/2007/06/07/las-opciones-no-son-buenas-ii/
Im-pressioant... lo collonut és que hi ha gent que, senzillament, està 100% convinçuda d'això!!
5 Comentari de aaloy a les 06:04 del Sunday 13 Apr de 2008
cespou, estic d'acord amb tu que hi ha vegades que la millor solució pot ser una que tenguem ben enllaunada, però no és el cas d'una eina de programació o d'una arquitectura.
Al programari lliure precisament el que es fa és moltes reutilitzar, s'agafen o bé els ingredients per fer la pizza o s'agafa una pizza precuinada i s'hi afegeixen els ingredients que hi faltin per a deixar-la al nostre gust. Però això no lleva que tenguis la capacitat i l'oportunitat de triar la base que més s'adapti al que vols fer.
Quan la opció triada únicament es basa en criteris de peresa mental, podem acabar amb problemes arterials, com diu en Benjamí. Menjar cada el mateix ens evita tenir que triar el menú, però no és gens saludable.
Lo dels enllaços que passa En Paco, la veritat que em deixen bastant perplex. Lo de la diversitat a Linux és un FUD vell, que és rebat argumentant que encara que el programari sigui divers els estandarts no ho són. La diversitat de formats és fins i tot més gran al programari propietari, on sovint i per motius comercials dues versions menors de programes són incompatibles entre sí.