Articles
PL/SQL vs Java
Escrit per Aaloy a 26 de May , 2007 a les 8:01 p.m.
Des del planet de Python he arribat al blog de S. Lott damunt arquitectura de programari i a un article anomenat PL/SQL vs Java - Yet Again. En aquest post Lott va tractant els llocs comuns que ens trobam quan comparam tecnologies com Java i PL/SQL. En faig una traducció lliure:- PL/SQL és més ràpid perquè està més proper a la BD. Fals. No ens ho hem de creure, el que hem de fer és mesurar-ho. Segons Lott una de les causes de Java pugui ser més ràpid que el PL és que la màquina virtual Java pot fer optimitzacions al vol (JIT) cosa que PL no pot fer.
- PL/SQL vs JDBC.El PL/SQL és molt bo quan sols hem de fer transaccions bàsiques CRUD, però quan l'algoritme té altra tipus de lògica l'avantatge s'esvaeix.
- Escalabilitat. Java és molt més escalable a un cost menor. Amb GNU/Linux traient partit dels processadors moderns multi-nucli afegir més nivells de concurrència a les nostres aplicacions és relativament barat.
- No tenc recursos Java o presupost per comprar més màquines, però ja he pagat per la BD i tenc gent que sap PL/SQL. Si la direcció d'IT diu que (1) el rendiment és important i (2) no es volen fer mesures de rendiment (benchmarchs) llavors tenim un problema important d'esquizofrènia. Si al responsable d'IT no li importa el rendiment, llavors per què fer proves de rendiment per començar? Si el rendiment no importa PL/SQL està bé. És lleig i mal de mantenir, però és una decisió del responsable d'IT. Bàsicament ve a dir, que si el responsable de programació selecciona un llenguatge no basant-se en el rendiment i la mantenibilitat sinó en altres consideracions, llavors està fotut, no hi ha res a fer: PL/SQL.
1 comentari, 0 trackbacks (URL) , Tags: Informàtica
De palles i hombres
Escrit per Aaloy a 26 de May , 2007 a les 9:07 a.m.
Que no cony! Mira que ho sou malpensats! Aquest post va de llibres concretament de dos llibres de ciència ficció, "La paja en el ojo de dios" y "La sombra del Gigante", que he llegit aquests darrers dies aprofitant un període de vacances i el bono-regal de l'empresa per a comprar coses a un coneguts grans magatzems. La Paja en el ojo de Dios. Larry Niven/ Jerry Pournelle Ed. Minotauro - 3ª Edició 547 pàgines de ciència ficció dura. Descriu el primer contacte de la civilització humana (una civilització constituïda en imperi) amb una raça alienígena. Les noveles de Niven es caracteritzen per una descripció detallada dels escenaris i situacions i un gran component tecnològic. La novel·la és difícil de resumir sense fer malbé la trama una vegada anam més allà del concepte de primer contacte, així que no diré més. És curiós com la societat humana es presenta com un Imperi dominat per la noblesa i els militars, situació que ja ens trobam a altres novel·les de ciència ficció com Dune de Frank Herbert, llevat que en el cas de Niven la societat encara conserva un component important de democràcia. Pareix que per molts escriptors de ciència ficció l'organització militar o militarista està lligada a la expansió de la raça humana per l'univers, vegeu per exemple La Guerra Interminable de Joe Haldeman o StarShip Tropers de Robert A. Heinlen. Cada una en el seu estil però amb un concepte de fons semblant: el militarisme com a forma d'organització social. La lectura de la novel·la engantxa des de les primeres planes. Molt recomanable pels aficionats a la ciència ficció més clàssica. La Sombra del Gigante Orson Scott Card Serie Nova - Ediciones B 353 pàgines. A diferència de la novel·la anterior el component científic de la novel·la és molt menor, però per compensar-ho la part de descripció de personatges, les seves motivacions i realcions, els aspectes més humans es tracten de manera magistral. El títol fa preveure que ens trobarem davant les aventures de Bean, un geni comparable al d'Ender, però així com avança la novel·la es pot veure com aquesta tracta realment d'una altre personatge també molt present en les novel·les de la sèrie, Peter Wiggin, el germà gran d'Ender i en com aquest esdevé Hegemon. Amb un component sentimental i lagrimogen alt, la novel·la és fantàstica i a l'alçada de les millors de Card.0 comentaris, 0 trackbacks (URL)