Articles
Metodologia ASDM o 3UI
Escrit per Aaloy a 07 de February , 2007 a les 10:05 p.m.
Quan es parla de metodologies de desenvolupament ràpid d'aplicacions segurament sentirem parlar d'scrum, RUP, XP com a més rellevants. Hi ha però una altra metodologia anomenada ASDM o 3UI [1], que intentaré explicar a continuació: Aquesta metodologia es caracteritza per la presència d'un stakeholder[2] quen no sab massa bé què vol, però vol lo mateix que el que té el veinat, però millor, més barat, més ràpid, que sigui exactament igual però que no s'hi sembli. Això és condició necessària però no imprescindible. Per a trobar-nos davant un projecte ASDM és important també que l'stakeholder tengui un esperit comercial fort, capaç de fer promeses que obliguen a tercers amb plaços que no tenen cap base. Això no implica que tots els projectes promoguts per comercials siguin 3UI, per a ser-ho és necessàri que el comercial no tengui ni la més petita idea del que costa fer el que ha promés i que els seus objectius no depenguin dels beneficis de l'empresa sinó dels clients captats, o de la venda immediata realitzada. Els projectes ASDM també es caracteritzen per tenir com a pla de negoci un powerpoint on ningú sap ben bé d'on han sortit les xifres que s'hi presenten, però amb uns dibuixets molt divertits. La condició imprecindible per l'èxit sol ser el projecte que s'ha de-fer-per-demà-i-deixau-ho-tot, sense tenir en compte si el projecte es viable en termes de temps o economia. Cal diferenciar aquests tipus de projectes dels projectes deathmarch. Els segons responen a una planificació acurada, encara que amb unes limitacions de temps que els fan d'alt risc. Els primers es caracteritzen per no tenir cap pla concret ni molt manco una planificació, correccions i variacions del projecte cada cinc minuts, canvis de direcció i especificacions cada dos dies i molta primma donna demanant coses. Més tard o més prest són projectes que acaben malament, bé perquè el projecte en sí neix mort [3] o perquè l'esforç requerit per dur-ho a terme fa que es deixin de banda coses del dia a dia i altres projectes que fins a les hores manteníen l'empresa. És una aposta amb un revòlver amb 5 bales i dues tirades consecutives, potser que la primera surti bé, però no sobrevius a la segona.[1] A Salt De Mata o ui-ui-ui, interjecció emprada pels programadors quan veuen el que se'ls hi ve damunt[2] El qui paga [3] I dic projecte per dir alguna cosa
2 comentaris, 0 trackbacks (URL) , Tags: Informàtica
Comentaris
1 Comentari de paurullan a les 06:04 del Sunday 13 Apr de 2008
També hi ha una metodologia que sols funciona a la facultat, però. És la «a mitjana pràctica deixa’m penjat al pringat del hacker aquell perquè en sap suficient com per acabar-la ell sol». Podria buscar un acrònim guai però seria igual d’artificiós que el nom descriptiu de la metodologia.
Ara ja duc tres quadrimestres a la facultat i llegit alguna cosa sobre metodologies de desenvolupament. Amb això he arribat a una petita aproximació i conclusió: el que realment fan que funcionin els projectes és la gent. Tenir un equip que s’involucri en el procés, tingui esperit lliutador i de superació i s’interesi per l’èxit de la feina. Tot lo demés com oficines enormes individuals, vacances o polítiques àgils rollo
2 Comentari de aaloy a les 06:04 del Sunday 13 Apr de 2008
Efectivament, Pau, el més important és la gent. El demés son efectes de segon ordre. El problema que hi ha, però, és que metodologia i gent es poden realimentar.
Normalment feim millor feina si sabem què hem de fer, com a programadors no ens agrada massa anar desfent el codi que hem creat per falta de previsió, etc. Si la metodologia fa que la gent estigui més contenta fent feina llavor farà també millor feina, amb la qual cosa els efectes de primer ordre (la gent) i els efectes de segon ordre (la metodologia) se sumen i tenim un rendiment òptim.