Parlar massa tècnic

Escrit per Aaloy a 15 de January , 2007 a les 4:18 a.m.

Aquesta setmana hem tingut a la feina l'avaluació del rendiment. Aquesta avaluació, si es fa bé, representa un bon moment i una bona excusa per parlar amb tranquil·litat de com et veu a tu el teu cap, tractar de punts forts i punts febles amb l'esperit de millorar. No entraré massa a valorar el procés d'avaluació, però si ja de partida la premissa és que algú que ho faci molt malament no traurà una nota tan baixa com es mereixeria i que la nota més alta sols està reservada a les elits, doncs pareix que de partida ja no és estadísticament significatiu. Però bé, la cosa és que l'entrevista va anar cap a que sovint faig servir paraules i conceptes mot tècnics. Això em va fer reflexionar damunt si en realitat al nostre ofici feim servir paraules massa tècniques per expressar conceptes que es podrien dir d'una altra manera i fer un poc d'introspecció damunt els conceptes i idees que hem de comunicar als nostres usuaris. Em permetreu que manllevi un concepte a Benjamí quan diu que un dels problemes de la informàtica és que s'ha establert a les llars molt de pressa, massa per poder ser assumida com ho és per exemple la mecànica dels cotxes. Imaginau-vos com seria fa un centenar d'any intentar explicar-li algú que venia dels vehicles arrossegats per cavalls els que era un motor d'explosió o una caixa de canvis. Tot i això la metàfora no és del tot completa, ja que l'implantació de l'automòbils a les vides de la gent va ser prou escalonada com per a que s'anessin assumint els conceptos de manera natural. A més els automòbils es poden veure, un mecànic ens pot explicar amb poques hores que és cada una de les peces i per a què serveix. Potser no comprendrem tots els conceptes, l'enginyeria i la física que hi ha per davall, però a poc que ens expliquin per a què servex cada cosa ja ens en podrem fer una idea. Hem fet nostra la tecnologia de l'automòbil al llarg dels anys, de manera que quan s'introdueix un nou tipus de caixa de canvis o un nou tipus de sistema injector tothom entén el que es vol dir i ningú es queixa que injector sigui una paraula massa tècnica. Amb la informàtica, en canvi, la gent encara no l'ha assumida com a pròpia. La gent senzillament se les arregla amb els ordinadors i molts sols han canviat el vell concepte de màquina d'escriure per un teclat i una pantalla que fa de paper. A aquesta gent conceptes con xarxa, cpu, proxy, caché, DMS els sonarà a xinès, el problema però és que tenen ordinador a casa i encara que no entenguin ben bé que hi ha per darrera fan servir tota aquesta tecnologia. Se les arreglen! Aquí tenim la gran potència dels ordinadors i dels sistemes operatius actuals: permeten a la gent que se les arregli, que faci coses sense saber ben bé què està fent. Els sistemes operatius actuals estan plens de metàfores per ajudar a que els usuaris se les arreglin, amagant el que hi ha per davall. [1] Què passa, però, quan aquesta gent ens demana una explicació de perquè no poden fer tal o qual cosa, o de perquè funciona o no ho fa tal altra?. Supòs que els metges i missers podran entendre perfectament la situació, llevat que en el nostre cas com que la gent té un ordenador a casa i normalment no té textes legals o mèdics. Ens trobam damunt un gran dilema. Normalment qui fa la pregunta ja t'ha fet saber que té un ordinador a casa (i un cosí/nebot/germà/cunyat/... que és un fiera amb la informàtica perquè se passa tot lo dia baixant pelis i cançons ), per tant espera una bona explicació, però la pregunta tot i que pugui semblar senzilla normalment amaga conceptes complexes que l'usuari potser encara no ha assumit, i no tenim manera de saber-ho. És a dir, si donam una explicació "per curtets" [2] el nostre interlocutor es pot sentir ofès. Imaginau-vos que el metge enlloc que dir-vos que teniu una infecció vírica us digués que se us ha ficat un bitxet molt petit al cos molt dolent i que us fa pupa. Supòs que també us ne sentiriu d'ofesos, no? Per una altra banda, si donam l'explicació que toca doncs potser el nostre interlocutor no entendrà el que volem dir. Què hem de fer doncs? No hi ha una resposta fàcil. Jo normalment tir cap a la segona opció, és a dir, la de suposar que el meu interlocutor es capaç d'entendre el que estic dient. Anar directament cap a l'opció de simplificar massa l'explicació per mi significa una minusvaloració del nostre interlocutor, suposar d'entrada que no serà capaç d'entendre'ns, i la veritat com a concepte no m'agrada. [1] En el principio fue la línea de comandos. http://biblioweb.sindominio.net/telematica/command_es/ [2] for dummies o "para torpes"

Enllaços citats

• Benjamí

4 comentaris, 1 trackback (URL) , Tags: Informàtica

És frustant: per molta voluntat que hi posis, és difícil tenir una conversa sobre informàtica, el més planera posible, sense tenir la sensació que a l'altre costat et demanen «dona'm un sinònim per la paraula sinònim».

Jo també sol tirar per la segona opció. I no estan interessats en escoltar no els explico el problema sinò la solució. O que li demanin a un altre.

Digue’m talibà ^_^

Ni una cosa ni l'altra. S'han de fer servir els termes tècnics necessaris, però sempre recolzats en elements que l'usuari pot veure o tocar.

Un llistat, files i columnes d'una taula, una pantalla, un botó, un llistat imprès... etc.

Si ho fas així, l'usuari sempre es por fer a l'idea de què li estàs parlant. Si li parles de codi, bases de dades, sistemes... coses intangibles que ell no veu no té perquè entendre-ho.

Si has fet servir diagrames de casos d'us, ja deus saber que és possible descriure un sistema complet des del punt de vista de l'usuari.

Sovint la interfície d'usuari, que es suposa un apèndix del software (perquè pot canviar sense que canvii l'essència del software) és la clau i el nexe d'unió entre el desenvolupardor i l'usuari perquè ofereix un vocabulari útil per a la comunicació entre ambdós.

Paco, el problema no és que no ens puguem atracar a l'usuari amb el llenguatge, com dius els casos d'ús tracten precisament d'això. El problema està més aviat en el que diu Benjamí, que se'ns està demanant un nivell de simplificació que acaba amb un llenguatge que no expressa bé el que vols dir. Hi ha d'haver un límit en la simplificació ja que en cas contrari es perd el que es vol dir en les metàfores. Si no partim d'una mínima base arribam a absurds que arriben a tractar al nostre interlocutor com si fos un nin de quatre anys. Quan coneixes el nivell del teu interlocutor es més o manco senzill posar-te al seu nivell, però abans de conèixer-lo el que dic és que d'entrada sóc partidari de suposar-li un mínim de formació i capacitat.