Lectura per Nadal 2006

Escrit per Aaloy a 29 de November , 2006 a les 8:16 p.m.

Avui he rebut els llibres que vaig comanar en previsió a les properes festes nadalenques. Cada un aprofita les festes com pot i vol i a mi m'agrada dedicar-les entre altres més clàssiques com la família a la lectura. Aquest cop he pegat d'informàtica pura i dura, en previsió de la targeta de compra que l'empresa ens regala cada any i que se n'anirà cap a lectura lúdico-festiva. Ara per ara sols he fet una petita ullada: Agile & Iterative Development Craig Larman Ed. Addisson Wesley Gestió de projectes àgils, des de la concepció fins a la seva consecució final.  Del llibre em va atreure que pareixia recollir les tècniques de programació àgil més habituals, comparar-les i donar un conjunt de millors pràctiques. L'edició és molt bona, com sol ser habitual a Addison-Wesley i fa ganes de llegir-ho. Sofware Project survival guide Steve McConnell Microsoft M'agrada en McConnell, com escriu, el que diu i com ho diu. Volia comprar el que ha tret recentment damunt estimació de programari, però ja s'havia esgotat. En espera de la seva reedició aquest fa bona pinta. En McConnell sol donar molta informació als seus llibres i tot el que he llegit per ara d'aquest autor m'ha agradat, així que a veure aquest... Sofware Measurement adn Estimation. APractical Approach Linda M. Laird i M. Carol Brennan Wiley-Interscience De tapa dura i un dels llibres més cars que he comprat des de fa temps 80$ sense despeses d'enviament. Està avalat per la IEEE i és ple de fórmules, estimadors, taules i gràfiques. Lletra petita i poca literatura. Me pareix que disfrutaré amb aquest llibre. Res, ja aniré contant per aquí com va la cosa així com els vagi llegint.

0 comentaris, 0 trackbacks (URL)

Publicitat creativa

Escrit per Aaloy a 12 de November , 2006 a les 11:59 a.m.

Ahir vaig comprar l'edició castellana de la revista Dr. Dobb's. Una revista que ja duu molts anys al mercat i que sempres s'ha caracteritzat per tenir molts bons articles. Ara feina temps que no la comprava ni en anglès i la veritat és que la compra m'ha decebut bastant. En les compres anteriors la revista tenia força articles i poc publicitat encoberta de productes. En aquest número hi ha més "ressenyes de productes" que articles, i per mi això li treu valor a la revista. No perquè les ressenyes no siguin importants, sinó perquè o bé es fan en profunditat o bé bastaria fer-les en la secció de breus. L'altra cosa que m'ha cridat l'atenció és la publicitat de contracoberta de Visual Studio 2005, que podem veure a la web de Microsoft. Trob aquesta publicitat del tot desencertada, i molt en la línea del tòpic de l'eina miraculosa que farà que tots els problemes de programació que hi ha al món desapareguin. Si encara hi ha algun programador que s'ho cregui, per favor que s'ho faci mirar. Però bé, l'anunci pot servir per passar una estoneta entretinguda mirant les diferències i treguent conclusions del producte, basant-nos en una interpretació lliure del que es veu a l'anunci: El primer que sobta és que es fa publicitat del Visual Studio 2005, i donat que som al 2006 això ja implica que el producte no es prou bo per garantir que al novembre del 2006 hi hagi una versión 2006, per tant, primera conclusió: si els desenvolupadors del producte el fan servir llavors el producte es dolent perquè no garanteix les entregues en plaç (que és el que ens diu de manera grollera l'anunci) o potser no s'ha arribat a la versió 2006 perquè ni tan sols els seus desenvolupadors el fan servir? La segona cosa que veim diferent és els manuals que té el bon home a l'estanteria. Passa de manuals com Code Complete, o Secure Code a manuals de receptes de cuina i de rutes de muntanya. La interpretació que jo li don és que el pobre home després d'utilitzar el producte ha decidit deixar la informàtica i dedicar-se a altres coses com la cuina creativa, o bé perdre's per la muntanya i fugir dels seus clients. La diferència entre les pantalles que està mirant: una amb feina i l'altra que mostra una altra web fa pensar això darrer.El casc en aquest cas no pareix ser per la bicicleta sinó per parar el cop de les clotellades. Segona conclusió: fent servir Visual Studio 2005 fa que no tenguin sentit llibres com Code complete, tanmateix l'eina farà el que vol i no tendràs cap oportunitat de programar bé. Dedica't a la cuina o prepara't per fugir dels clients enfurismats. Fixem-nos ara amb els post-it que hi ha. L'home ha passat de tenir reunions més o manco importants a tenir un sopar amb una tal Maria. Això no queda més remei que interpretar-ho com el sopar amb la seva germana o amb la psicoanalista, la lectura inicial que s'hi podria fer de que ara té temps per dedicar-lo a anar amb al·lotes no se sosté. Després de tot un tipus que abans duia tatuat un cor al braç dedicat a la seva mare i ara en duu un dedicat a vb.net no ens fa pensar precisament en una persona amb una sexualitat sana. Així doncs la hipòtesi del sopar amb la psicoanalista cobra força, més si ho afegim amb les ulleres fosques per a no ser reconegut al sopar. El diploma de la pared abans era dedicat a la persona que feia més hores extres, ara apareix com dedicat a codi més creatiu. Si abans el diploma ja era un poc insultat ara no queda més remei de qualificar-lo de befa. Codi creatiu quan l'assistent i els components ho fan tot per tu? Aquí hi ha alguna cosa que no quadra, a no ser clar, que sigui no un diploma de reconeixement a l'excel·lència sinó un contra-premi. És adir, l'home l'ha embullat tant amb el programa que el seu codi ara és "creatiu" en comptes de ser eficient i clar. Això lligaria amb la hipòtesi del casc, que potser seria necessari per evitar les clotellades dels propis companys de feina. A la segona fotografia apareix també un manualet de 101 Visual Basic no-sé-que, simptoma clar que el pobre Doug ha acabat per trabucar. Abans al manco hi havia un manualet de .Net i l'estanteria era força més plena. Potser el nostre amig Doug ha perdut fins i tot el criteri o la capacitat de lectura. Llàstima, però això li passa per creure's la publicitat!

0 comentaris, 0 trackbacks (URL)

Economia freaky

Escrit per Aaloy a 10 de November , 2006 a les 10:24 p.m.

Després del cansament i falta de temps que ha suposat poder arribar a temps amb la nova imatge de la web d'UltramarExpress i la seva presentació a la World Travel Market m'he pogut retrobar amb la lectura. Feia quinze dies havia rebut el libre Economia Freaky, de Levitt i Dubner, ediat per La Campana. El títol en sí és xocant, com ho pot ser el contigut del llibre, però jo no diria que és freaky, és potser provocador, sí, però més aviat diria que és economia per la ciència de la vida. Levitt és un economista interessat pel que l'envolta, per la realitat tal com és i no tal com la gent vol que sigui. Algunes de les seves frases em recorden molt a John Allen Paulos i al meu parer comparteixen un objectiu comú: fer que la gent sigui crítica amb el que creu que sap i amb el que li conten. Un dels conceptes més interessants del llibre és el que Levitt i Dubner anomenen saber convencional, terme que indica allò que la gent sap però que no ha contrastat mai amb res i que poster no és del tot correcte. Levitt posa l'exemple de la perillositat de tenir una pistola a casa i la de tenir una piscina. Contra el saber convencional, resultaria que tenir una piscina a casa es moltíssim més perillós que tenir un arma. Aquests tipus de coses al llibre es recolzen no amb bones paraules (que comportaria un intent de canviar un saber convencional per un altre), sinó amb dades i estadístiques. Els exemples i estudis de Levitt ens fan pensar, ens atraquen l'estadística i l'economia a la vida quotidiana. Jo no l'anomenaria freaky, la paraula hacker l'hi escau més.

0 comentaris, 0 trackbacks (URL)

Tornant a la normalitat

Escrit per Aaloy a 05 de November , 2006 a les 2:45 p.m.

Després d'una bona temporada sense pràcticament vida privada, ahir dissabte als voltants de les onze del vespre vàrem posar l'aplicació web als servidors de producció. El deathmarch es dona oficialment per acabat. Ara començaran uns dies on l'aplicació es presentarà oficialment a la World Travel Market de Londres. Donat que és un B2B la part que pot veure la gent del carrer és mínima i no dona una idea de la feinada que ha representat la web. Tot i així qui la visiti podrà adonar-se que ho pot fer amb Firefox, Mozilla, Konqueror, Opera i fins i tot amb IE! La web valida i es funcional, tant la part interna com la part pública amb tots aquests navegadors. Tot i que la tònica habitual és desenvolupar pel navegador més popular i ja està, això sols demostra amb qui t'estàs gastant els quartos. Es a dir, sona a excusa de qui no és capaç de fer les coses bé, i ha d'amagar les seves limitacions amb justificacions que no se sostenen. Nosaltres hem desenvolupat tenguent a Firefox com a navegador de referència. Les eines i plugins que té d'ajuda al desenvolupament ens ha permés avançar en la feina molt aviat. Després ha estat cosa d'anar torejant els incompliments de l'IE amb l'estàndard. La secció de disseny i maquetació s'ha portat, ho he de dir fort i clar. Des del principi s'ha tingut clar que volíem una web que validàs, semàntica i que es ves bé amb la majoria de navegadors. De la part de programació pura ja n'he parlat en apunts anteriors. La feina feta ha esta molta. Solucionant problemes tècnics i amb tercers a costa de molt d'esforç personal de tots i cada un dels membres de l'equip. Ara esper que d'aquí poc la cosa torni a la normalitat. Queda ara fer el postmortem del projecte. Això ens servirar per formalitzar el tancament i per ser concients com a grup del que s'ha fet bé, del que s'ha fet malament i del que es podria millorar. Es tracte d'aprende tot el que ha representat de positiu aquest projecte, tant per com ha funcionat el grup com per la manera de fer feina de manera que es pugui repetir en projectes futurs. A més també es tracta de fer un poc d'autocrítica del que ha anat malament o del que podria haver anat millor i entre tots tractar de trobar-hi solucions. Personalment crec que el projecte ha estat un èxit. S'ha entregat un aplicatiu molt digne i a temps. Tot i els nombrosos riscs la majoria s'han pogut tractar i minimitzar i això sóc plenament conscient que que ha estat gràcies al treball i sacrifici personal del membres del projecte. A mi que no em venguin amb que amb projectes com aquest es poden "posant-hi molta gent". El que se necessita per aquests tipus de projectes és gent bona, no molta gent. En un projecte DeathMarch amb una fita fixa molta gent implica no entregar a temps o entregar un producte de baixa qualitat. Es, però, la punyetera mania d'identificar les tasques de programació amb tasques de fabricació de productes en cadena. Un programa és sempre únic, i encara que els coneixements es poden aplicar i part del codi es pot reutilitzar, el client cada vegada vol una cosa diferenciada i millor que el que té la competència. Això fa que el que marqui la diferència no sigui la quantitat de gent que hi hagi al projecte, sinó la qualitat de la mateixa. Tanmateix, però, no es pot comparar un projecte de curt ambast amb un equip de menys de 10 persones amb un projecte de llarg abast amb un equip d'entre 20 i 50 persones o de milers. En casos així, està clar que les tèniques de desenvolupament no poden ser les mateixes, ja que sols la coordinació de tanta gent farà que tot s'hagi de burocratitzar molt més i que augmentin els problemes de comunicació. Però en projectes de curt abast i amb un equip reduït l'aproximació que he seguit en aquest projecte funciona molt però que molt bé, sols que millor que no siguin projectes Deathmarch, que tothom té dret a poder passar temps amb la família i tenir temps a tallarse els cabells! - Jo ja tenc hora per dimarts! :)

0 comentaris, 0 trackbacks (URL)